El Consell Assessor de la Consellera de Salut del Govern de la Generalitat, com indica el seu nom, és un òrgan consultiu que té com a missió analitzar les línies directrius estratègiques de futur de les polítiques sanitàries d’aquest departament i, per extensió, del conjunt del govern.
Fa uns dies s’ha fet pública la composició d’aquest Consell i s’ha produït la seva reunió constitutiva presidida per la consellera Alba Vergés. Amb independència de les actuacions futures del Consell i de les repercussions reals i efectives de les seves deliberacions i propostes ja es pot avançar, sense cap tipus de dubtes, que neix amb greus desequilibris que fan gairebé impossible que pugui donar resposta assessora suficient als reptes amb què s’enfronta la sanitat del nostre país, en definitiva, a la seva missió.
Aquesta afirmació taxativa no està fonamentada en la indubtable vàlua individual dels seus integrants. Es justifica per l’absència inadmissible de sectors essencials del sistema sanitari i de la mateixa ciutadania. Convido als lectors que revisin la composició per evitar-me entrar en detalls. Entre d’altres, i per no ser exhaustiu, manca representació de l’atenció primària i comunitària i és mínima la de salut pública.
És conegut que la Consellera Vergés no procedeix del sector sanitari, fet que no significa cap minusvàlua en relació a l’encert de les seves iniciatives polítiques en el camp de la salut. Personalment, tant a nivell estatal com català, sempre he defensat que no és imprescindible que el màxim responsable d’aquest sector governamental sigui professional sanitari, però aquesta característica obliga encara més que si ho fos, que el responsable polític s’envolti d’un sòlid equip d’assessors permanents (no puntuals com és el cas del Consell Assessor del Departament) que pugui posar-li sobre la taula els entramats de la sanitat i les connotacions operatives i conseqüències que poden tenir determinats tipus de decisions.
Per tant, en aquest assumpte, el que cal en la meva opinió és preguntar-se qui o quines han estat les persones que han aconsellat a la Consellera constituir un Consell Assessor tan orfe de components primordials del nostre sistema sanitari. Sembla un embarbussament però en realitat es tracta d’una nova oportunitat perduda per donar coherència a la política sanitària de Catalunya.
1 comentari
Molt d’acord dr.Martínez Zurro. Si a més, identifiquem que no hi ha presència de cap infermera -ni assistencial ni docent ni gestora-, i tampoc representació dels/de les pacients (els col.lectius més nombrosos), en resulta un equip amb una perspectiva molt esbiaxada, poc integradora i menys holística.
Esperem que sigui prou sensible com permeable als col.ectius no convidats, per tal d’encertar en la valoració, en el diagnòstic i les descisions posteriors.