Actualitat

Per què Catalunya està quasi a la cua de les comunitats autònomes espanyoles en qualitat del Sistema Sanitari públic?

Segons el XV informe anual: Los Servicios sanitarios de las CCAA. Informe setiembre de 2018. De la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, Catalunya està al tercer lloc per la cua de les 17 autonomies existents, les primeres en qualitat són el País Basc i Navarra

Hi ha fonamentalment tres tipus de factors que són causa d’aquesta situació:

1. L’inferior finançament de la sanitat pública a Catalunya en relació a la mitjana europea i a la majoria d’autonomies. Catalunya té un pressupost en salut cada any de 1.192 euros per persona, mentre que el País Basc te 1.693 i Navarra 1.633 euros. Aquest pressupost no s’ha recuperat de les retallades dels darrers 7 anys mentre que d’altres comunitats si ho estan fent.
2. El nostre “model” està molt centrat en l’assistència a l’hospital en contra de l’Atenció Primària inclús per patologies no complexes (fins al 80% de totes), el que el fa menys eficient i de menor qualitat. Aquí tenim una mitjana de 4,60 llits d’hospital per 1.000 habitants, el País Basc 3,69 i Navarra 3,60.
   A més, el número de metgesses i infermeres de l’Atenció Primària ha estat disminuint amb la precarietat i condicions laborals (retallades). A Catalunya tenim: 0,69 metgesses per 1.000 habitants (mentre que especialistes hi ha 1,90 metges per 1.000 habitants) i 0,67 infermeres per 1.000 hab. (3,25 infermers en els hospitals per 1.000), mentre que al País Basc tenen a Primària metgesses 0,74 i infermeres 0,69 i a Navarra 0,74 i 0,74.
3. El model no integral ni integrat de sistema públic. Model públic i concertat molt d’ell en la sanitat privada de negoci. Mentre que al País Basc la concertació pública amb la privada és del 6,8% i a Navarra del 7,7% a Catalunya és del 25,1%.

Aquesta situació comporta una pèrdua de qualitat, manifestada pels usuaris com a satisfacció (puntuació sobre 10). Mentre que al País Basc és de 7,33 i a Navarra de 7,06. A Catalunya és de 6,51, segons aquest informe.

Per què, entre altres motius, a Catalunya tenim més llistes d’espera? A Catalunya la gent que manifesta haver d’esperar menys de 24 hores per la visita amb el seu metge de família és d’un 3,2% mentre que al País Basc és del 41,3% i a Navarra del 37,8%. La demora mitjana en dies per visitar-se amb l’especialista és de 98 dies a Catalunya, 28 al País Basc i 67 a Navarra. La demora mitjana de dies per operar-se 148 dies a Catalunya, 50 al País Basc i 73 a Navarra.

Si no ens afanyem, aquesta situació es pot fer crònica, afavorint la marxa i descontent de professionals i la deserció de persones que puguin pagar-ho, cap a la sanitat privada (que és el que pretenen alguns) amb el que comporta de pèrdua de drets i pèrdua de l’equitat social.

Algunes comparacions de determinats indicadors entre comunitats autònomes

Catalunya està en el tercer lloc per la cua de indicadors de qualitat, comparant alguns indicadors significatius entre els dos primers: País Basc (PB) i Navarra (N) i Catalunya (Cat), tenim:

1. Cost (euros) per habitant:
   • PV 1.693
   • N 1.633
   • Cat 1.192
2. Llits per 1.000 habitants:
   • PB 3,69
   • N 3,60
   • Cat 4,60
3. TAC i RNM per un milió d’habitants:
   • PB 29
   • N 34,30
   • Cat 24,95
4. Metgesses i infermeres per habitant a Atenció Primària:
   • PB 0,74 m. i 0,69 inf
   • N 0,74 m. i 0,74 inf
   • Cat 0,69 m. i 0,67 inf
5. Llistes espera. Percentatge de persones amb menys de 24 hores per Atenció Primària:
   • PB 41,3
   • N 37,8
   • Cat 3,2
6. Demora quirúrgica mitjana en dies:
   1. PB 50
   2. N 73
   3. Cat 148
7. Demora mitjana en dies per visita especialista:
   • PB 28
   • N 67
   • Cat 98
8. Percentatge de contractació amb privades:
   • PB 6,8
   • N 7,7
   • Cat 25,1