La revista The Lancet publica un estudi sobre l’esperança de vida i les principals causes de mort al món per 2040 segons els pronòstics corresponents a diversos escenaris possibles.
La recerca mostra que és probable que tots els països experimentin almenys un lleuger augment en l’esperança de vida. En contrast, en un context més pessimista gairebé la meitat de totes les nacions enfrontarien menors expectatives.
“Un progrés significatiu o un estancament dependrà de com els sistemes de salut abordin els factors de risc específics”, afirma Kyle Foreman, expert de l’Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington (EUA) i autor principal de l’estudi.
Segons Foreman, els cinc principals factors que influeixen en les expectatives sobre mortalitat prematura són la pressió arterial alta, l’índex de massa corporal alt, un elevat nivell de sucre en sang, el consum de tabac i d’alcohol. La contaminació de l’aire ocupa el sisè lloc.
Per això, l’estudi projecta un augment significatiu en les morts per malalties no transmissibles (ENT), que inclouen diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), malaltia renal crònica i càncer de pulmó, així com l’empitjorament dels resultats sanitaris vinculats a l’obesitat.
A més, l’anàlisi exposa un risc substancial que la mortalitat per VIH o sida repunti, la qual cosa podria suposar una reculada en els augments recents en l’esperança de vida en diverses nacions de l’Àfrica subsahariana.
Espanya per davant del Japó el 2040
L’esperança de vida dels diferents territoris ofereix nous coneixements sobre el seu estat de salut. Així, Espanya, amb una esperança de vida mitjana de 82,9 anys en 2016, es va situar en el quart lloc entre 195 països.
No obstant això, si continuen les tendències recents de salut podria pujar fins a situar-se en el primer lloc el 2040 amb una esperança de vida mitjana de 85,8 anys, la qual cosa suposa un augment mitjà de 2,8 anys (des de 4,5 anys en el millor escenari de salut a sol 0,8 anys en el pitjor).
Això suposaria superar al Japó, primer en el rànquing de 2016 (amb una mitjana d’esperança de vida de 83,7 anys), que ocuparà el segon lloc en 2040 (amb una mitjana de 85,7 anys).
En contrast, Estats Units el 2016 es va situar en el 43° lloc, amb una mitjana d’esperança de vida de 78,7 anys. El 2040, es pronostica que l’esperança de vida augmentarà solament 1,1 anys a 79,8, però baixant de rang al lloc 64.
En comparació, el Regne Unit va tenir una esperança de vida de 80,8 anys el 2016 i s’espera que augmenti a 83,3, augmentant la seva classificació des del lloc 26 al 23 el 2040.
Causa de mort a Espanya
El 2016, les 10 principals causes de mort prematura a Espanya van ser la cardiopatia isquèmica, alzheimer, càncer de pulmó, accident cerebrovascular, EPOC, càncer de còlon i recte, càncer de mama, suïcidi, altres malalties cardiovasculars i infeccions respiratòries baixes.
No obstant això, en 2040 s’espera que els motius principals siguin alzheimer, cardiopatia isquèmica, càncer de pulmó, EPOC, càncer de còlon i recte, accident cerebrovascular, malaltia renal crònica, altres malalties cardiovasculars, càncer de pàncrees i diabetis.
Per als autors, el país posseeix un gran potencial per millorar la trajectòria de salut en abordar els factors de risc clau, els nivells d’educació i l’ingrés per càpita.
Els millors i pitjors pronòstics
A més d’Espanya, s’espera que en 2040 altres nacions pugin substancialment en la seva classificació en termes d’esperança de vida, entre ells Xina, Síria, Nigèria i Indonèsia. En contrast, s’estima que Palestina caurà més en la seva classificació d’esperança de vida, així com els Estats Units, Canadà, Noruega, Taiwan, Bèlgica i Països Baixos.
Mentre que Espanya, Japó, Singapur, Suïssa, Portugal, Itàlia, Israel, França, Luxemburg i Austràlia ocupen el top 10 de les nacions amb majors esperances de vida, els països que ocupen els últims llocs són Lesotho, Swazilàndia, República Centreafricana i Sud-àfrica.
“Les desigualtats seguiran sent grans”, conclou Christopher Murray, director d’IHME. “En un nombre substancial de països, massa persones continuaran guanyant ingressos relativament baixos, seguiran tenint poca educació i moriran prematurament. Però les nacions podrien progressar més ràpidament enfrontat els principals riscos, especialment el tabaquisme i la mala alimentació”.