Un pacient li va preguntar al seu metge quins riscos comportava el tractament setmanal de llarga durada que li proposava, i aquest li va respondre: “El risc més gran és el viatge amb cotxe a l’hospital”. No recordo els detalls d’aquesta anècdota, però il·lustra molt bé com es pot oferir al ciutadà i eventual pacient informació sobre un aspecte crucial en medicina: el dels riscos d’emmalaltir o de patir algun perjudici per una intervenció mèdica.
Tots els medicaments, la cirurgia i les proves diagnòstiques ofereixen algun benefici, però també comporten riscos, encara que d’aquests se sol parlar menys. En canvi, és difícil llegir la premsa, veure la televisió o navegar per internet sense topar-se amb missatges sobre els riscos d’emmalaltir i morir. Però com ens arriben de forma tan desorganitzada, contradictòria i descontextualitzada, resulta molt difícil trobar resposta a dues preguntes clau: Quin risc tinc jo de morir per aquesta malaltia o de patir aquesta complicació? De quina magnitud és aquest risc en relació amb uns altres? Per als metges tampoc és fàcil oferir una informació clara i precisa, entre altres coses perquè no solen tenir aquestes dades a mà.
Els riscos d’emmalaltir i morir depenen de molts factors, però tres dels principals són l’edat, el sexe i el tabaquisme. Una dona de 50 anys, per exemple, quin risc té de morir en els pròxims 10 anys per algunes de les causes més comunes, com són l’infart, l’ictus, el càncer de pulmó i el de mama? Les estimacions indiquen que, de 1.000 dones no fumadores de 50 anys, al cap d’una dècada moriran 4 d’infart, 1 d’ictus, 1 de càncer de pulmó i 4 de càncer de mama; en canvi, si són fumadores, moriran 13, 5, 14 i 4 per 1.000. Resulta cridaner comprovar fins a quin punt fumar augmenta el risc de mort per infart, ictus i càncer de pulmó, mentre sembla no afectar al càncer de mama. La comprensió millora si coneixem també els riscos de mort per totes les causes per a les dones d’aquesta edat: en el cas de les fumadores és de 69 per 1.000, i en el de les no fumadores de 37 per 1.000.
Aquests simples nombres són solament un exemple que mostra la importància de posar els riscos en context. Ens diuen que, en el tram d’edat de 50 a 59 anys, gairebé una de cada 10 dones no fumadores mor per càncer de mama, que el tabaquisme triplica el risc de morir d’infart i que 1 de cada 5 dones fumadores mor per càncer de pulmó. Totes aquestes estimacions estan recollides en les taules de riscos per a homes i dones nord-americanes publicades el 2008 en el Journal of the National Cancer Institute (The Risk of Death by Age, Sex, and Smoking Status in the United States: Putting Health Risks in Context). Aquestes dades tenen les seves limitacions, sens dubte, i no poden extrapolar-se sense més a altres poblacions i ser aplicats a persones concretes sense considerar, entre altres coses, els seus antecedents familiars i les seves conductes de risc. Però malgrat les seves manques, les taules d’aquest tipus són realment útils per interpretar millor els riscos.
Vivim en una cultura profundament medicalitzada i, alhora, devota del càlcul de tota mena de riscos materials i personals. Per això, resulta paradoxal que no tinguem més a mà aquest tipus de taules per conèixer millor els riscos als quals estem exposats i contextualitzar-los amb uns altres. I no es tracta de reduir tota la complexa existència humana a simples nombres, sinó de disposar d’ells per ajudar-nos a prendre decisions sobre la salut.
