En els darrers anys, la incidència del VIH ha disminuït lleugerament a la ciutat de Barcelona. Malgrat això, amb l’increment significatiu de nous diagnòstics de sífilis i gonorrea entre l’any 2015 i 2016 (un 41,7% en sífilis, un 82% en gonorrea), ens trobem davant d’un diagnòstic de complex abordatge que planteja molts reptes futurs, sobretot dins del col·lectiu LGTBI.
Entre aquests nous desafiaments ens trobem davant d’una possible i controvertida implementació de la PrEP (Profilaxi PreExposició o administració de medicaments de forma continuada amb la finalitat d’evitar el contagi d’una possible infecció, especialment la del VIH), un emergent fenomen de consum de drogues associat a les relacions sexuals (‘chemsex’), que es troba en fase d’estudi al nostre país, i a una ciutat que destaca com a refugi per a persones LGTBI d’arreu del món.
Tot i que en els darrers dos anys l’Ajuntament de Barcelona ha incrementat un 42% el finançament destinat a la prevenció del VIH i les ITS (un total de 1.189.720 euros anuals invertits), es fa avui com mai palès que calen més recursos per tal que els organismes oficials i les entitats comunitàries puguin fer front a aquesta situació més enllà del punt de vista biomèdic.
Per una banda cal seguir confiant en estratègies com l’educació afectivo-sexual entre els joves, aprofundir en l’ús innovador de les Apps de contactes com a unitats de prevenció mòbil o les estratègies de reducció de riscos adaptades a cada individu.
D’altra banda hem de tenir en compte la complexitat i la diversitat existent a la ciutat tot fomentant-ne la participació i l’empoderament. Per aconseguir aquesta fita cal dotar de recursos les entitats comunitàries que treballen des de fa dècades per combatre les noves infeccions i millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el VIH.
Amb la imminent inauguració d’un centre de recursos LGTBI gestionat conjuntament amb diverses entitats comunitàries, l’Ajuntament de Barcelona sembla apostar clarament per aquesta via. Així mateix, la Taula de l’Estratègia Compartida de Salut Sexual i Reproductiva s’ha perfilat com una altra exemple d’aquesta política municipal on la col·laboració amb les entitats és prioritària
Només a partir d’aquest treball en equip serem capaços de fer front a aquests nous escenaris sense deixar ningú enrere.
