Les retallades, la falta de mitjans i personal, la precarietat i les derivades deficiències d’atenció al personal. Són les queixes que des de fa temps duen a terme diferents col·lectius de la sanitat pública gallega i que provoquen mobilitzacions constants o vagues en el sector de les ambulàncies, en els punts d’atenció continuada (PAC) o en les Urgències, com ocorre actualment en el Clínico de Santiago. El conflicte va a més i aquest dilluns 22 caps de servei dels centres de salut de l’àrea sanitària de Vigo van presentar públicament la seva dimissió en bloc davant la “progressiva deterioració de l’assistència sanitària en Atenció Primària, que ha arribat a límits insostenibles”.
Amb aquesta contundència s’havien manifestat ja en la carta de renúncia signada per tots ells i dirigida a la Consellería de Sanidade. En la tarda d’aquest dilluns, 22 professionals van consumar i van escenificar la seva renúncia en una roda de premsa en la qual van explicar que el motiu principal de la seva decisió eren “les retallades que estan afectant el sistema de salut gallec des de 2012”. Així ho va aclarir el president del col·legi de metges de Pontevedra, Luis Campos, que va mostrar el suport als dimissionaris.
En l’escrit, al que va tenir accés eldiario, adverteixen que han avisat “reiteradament” de la caòtica situació a l’administració sanitària. “Fins aquí arribem i no volem ser còmplices d’aquesta deterioració”, expliquen els professionals, que suposen el 80% dels caps de servei dels centres de salut de Vigo, i recorden que van denunciar els defectes “de forma reiterada” tant al gerent i a director d’assistència de l’àrea de gestió integrada de Vigo, així com al conselleiro de Sanidad, Jesús Vázquez Almuiña. Les peticions dutes a terme en les últimes reunions a l’estiu tampoc van rebre resposta. I els últims intents de la Xunta per evitar la dràstica mesura en les últimes setmanes tampoc ha fet efecte.
“Davant l’absència de canvis, hem decidit presentar la nostra dimissió com a caps de servei”, expliquen en la carta els responsables dels centres de salut de Coruxo, Gondomar, Trenco Borrissol o A Doblegada, entre uns altres. En la carta denuncien la “sobrecàrrega assistencial” que provoca “la deterioració de l’atenció als pacients, amb repercussió en la seva salut”, així com l'”esgotament i desmotivació dels professionals sanitaris”, la qual cosa provoca la “falta de fidelització dels professionals nous a la sanitat pública i jubilacions anticipades de professionals amb gran experiència”.
En la roda de premsa, han advertit que la càrrega assistencial provoca que molts dels professionals de Primària hagin d’atendre fins a 45 pacients per dia, alguna cosa que no consideren “digne”. I fins i tot han explicat que un dels dimissionaris no havia pogut estar a l’acte perquè havia d’atendre “92 pacients” durant la jornada. Adverteixen, a més, que hi ha metges “que no volen treballar amb les condicions precàries que els ofereixen”. “El sistema es manté pel sobreesforç dels professionals”, diuen.
Els caps de servei critiquen també la “nul·la previsió de la falta de recanvi professional” que, diuen, és “evident” des de fa anys en Medicina de Família i Pediatria, o la “dificultat d’accés a l’atenció hospitalària” dels malalts, amb llistes d’espera per a proves i consultes “inacceptables” i “sense possibilitat de derivació urgent o preferent”, sent les urgències hospitalàries “l’única porta d’entrada”.
A més, denuncien la “utilització perversa de noves tecnologies en la interconsulta que dificulten més l’accés” i l'”absència de contractes eventuals estables” i les “condicions de treball deplorables per als professionals més nous en la sanitat pública”.
L’escrit, molt dur amb el Sergas, adverteix que els centres d’atenció primària “no expliquen des de fa anys amb plans estables de reposició de material ni d’incorporació de nou aparador”. “No deixem de veure com els hospitals creixen en dotació i tecnologia cara i sofisticada mentre en l’Atenció Primària es manca de l’elemental. L’activitat que abans es feia als hospitals i ara es realitza en Primària no veuen acompanyada dels recursos necessaris”, expliquen els caps de servei que passaran a exercir únicament com a metges de família.
Vaga i tancaments
La dimissió va coincidir a més amb una jornada de vaga de metges a Galícia en la qual el sindicat O’Mega critica també li “deterioro de la sanitat” o l'”esgotament” del personal, així com les “retallades pressupostàries” i el “col·lapse permanent de l’assistència”.
Les demandes coincideixen en molts casos, també, amb les reivindicacions que duen a terme en les Urgències de l’Hospital Clínic de Santiago tant el personal com els metges. Des d’aquest dilluns, i fins al dijous, està convocada la cinquena setmana de vaga en un espai on els professionals, com en altres casos, reclamen més treballadors, més mitjans i millors condicions laborals per millorar també l’atenció a la ciutadania.
El personal considera insuficient l’oferta de reforç que ofereix la gerència, manté les mobilitzacions i anuncia un tancament per al pròxim dia 19. Tan mèdics com la resta de professionals insisteixen a mantenir les mobilitzacions, que aquest dilluns han tornat a la porta del Clínic, després que en els últims dies es tornessin a acumular malalts en els passadissos.
El Sergas advertia el dilluns que no havia rebut cap notificació sobre la possible dimissió i demana mantenir el “diàleg”. A més, assegura que l’eix de les reivindicacions són la manca de metges en desocupació en les llistes de contractació per fer relleus, un problema que, segons Sanidade, no és exclusiu de Galícia sinó de tot l’Estat.
En Marea i BNG consideren la dimissió dels caps de servei a Vigo com un “advertiment” de la “deterioració” de la sanitat pública a Galícia. La portaveu nacional del Bloc, Ana Pontón, creu que és obvi que el “tsunami privatitzador” provoca problemes i un malestar tant entre els professionals com al carrer. Per a la diputada d’En Marea, Flora Miranda, “la falta de pressupostos té conseqüències per a les persones malaltes”. “Les retallades maten”, va concloure, mentre el PP aposta perquè la Xunta “redueixi la conflictivitat”.
