La possibilitat d’explorar el desenvolupament d’un organisme cèl·lula a cèl·lula, gràcies a un conjunt de noves tècniques, ha estat reconegut per la revista Science com el descobriment científic de 2018. Encara que no reparem en això, els articles científics que constitueixen el nucli d’aquest descobriment, la col·laboració d’investigadors de diferents països que l’ha fet possible i, finalment, l’anunci d’aquest reconeixement per part de Science s’han produït pràcticament en una sola llengua, l’anglès. Tot el procés de desenvolupament i difusió de la ciència de la majoria de les grans troballes transcorre majorment en anglès, perquè aquesta és la lingua franca de la ciència actual, com ho va ser el llatí en els temps en què Newton va publicar els seus PrincipiaMathematica. No obstant això, aquesta llengua representa una barrera molt important per a una majoria de científics la llengua materna dels quals és una altra, però que es veuen obligats a publicar en anglès per a tenir presència internacional.
Una recent enquesta de la companyia estatunidenca Editage, especialitzada en serveis professionals per a la publicació científica, mostra que el 77% dels investigadors té dificultats (moderades, importants o extremes) per a escriure articles en anglès. A l’enquesta han respost gairebé 7.000 investigadors de 100 països, dels quals l’11% era de països anglòfons i el 70% de potències científiques emergents, com la Xina, el Brasil, l’Índia, el Japó i Corea del Sud, amb altres llengües oficials. Un alt percentatge d’investigadors d’aquests països reconeix que li resulta difícil escriure un article en anglès: a Corea del Sud, el 88%; al Japó, el 86%; al Brasil, el 85%, i a la Xina, el 81%. L’enquesta, que aborda molts diferents problemes, des del plagi i la coautoria a la correspondència amb els editors, posa en relleu el desavantatge dels autors amb una altra llengua materna i planteja la necessitat que la indústria editorial elimini o minimitzi aquesta limitació i el peatge de temps i esforç que suposa. D’una altra manera, podria ser que l’actual predomini de l’anglès comencés a alterar-se, perquè l’escenari està canviant.
Encara que el 80% de les més de 20.000 revistes científiques incloses en Scopus estan escrites en anglès (les publicades en altres llengües han de tenir almenys el resum en anglès), la quota de producció científica dels països anglòfons és cada vegada menor en termes relatius. Però és que, en valors absoluts, els Estats Units ha estat superat per la Xina en 2018 com primer productor d’articles científics del món. La ciència és cada vegada menys una activitat occidental o euroamericana. La Xina, Corea del Sud i el Japó pertanyen al grup de 15 països que més percentatge del producte interior brut dediquen a recerca i desenvolupament, i això es tradueix directament en producció científica, encara que no necessàriament en major qualitat.
A Alemanya, França i Espanya la ràtio d’articles en anglès respecte a la llengua oficial del país és major de 5 a 1, a Itàlia arriba a ser de 30 a 1, i a Holanda de 40 a 1; a la Xina, en canvi, és de 2 a 1. Amb tot, hi ha molta ciència escrita en altres llengües, encara que varia per països en funció de l’àrea de recerca. Així, a Espanya, el 44% de la producció en espanyol es concentra en ciències de la vida, mentre que a la Xina el 72,5% de la producció en xinès es concentra en ciències físiques. Aquesta ciència no és necessàriament de segon nivell, sinó en molts casos ciència necessària per a arribar a la societat que la finança; i, la qual cosa no és menys important, per a evitar l’anomenat biaix lingüístic. I és que llegir i usar només la ciència escrita en anglès pot oferir una imatge parcial i distorsionada.