Participar és formar part, prendre part, d’una tasca (o responsabilitat) comuna. Són aquelles accions individuals o col·lectives fetes per la ciutadania en les polítiques o activitats públiques.
Segons aquesta definició la participació són activitats o maneres de participar tant en les formes de democràcia representativa, com anar a votar cada quatre anys als nostres representants (al Parlament, municipis, etc.) com la participació en referèndums, consultes, iniciatives legislatives o polítiques. També és participar en la vida pública les accions no fetes per la via institucional com els processos deliberatius de qüestions públiques, conferències de consens, panels o grups de ciutadans i ciutadanes fent debat sobre qüestions col·lectives, participació en Consells assessors, jurats populars, tasques de voluntariat, participació i extensió en programes públics (per exemple en salut comunitària), etc.
En definitiva la participació ciutadana és:
- Un instrument, per convenciment ideològic, d’aprofundir en la democràcia. Participació és democràcia i democràcia és participació.
- Un dret de ciutadania segons la Constitució Espanyola i l’Estatut de Catalunya.
- Millorar la transparència i la rendició de comptes dels poders públics.
- Opinar i influir en les decisions polítiques, els programes i objectius de les administracions públiques.
- Necessària per acceptar millor les decisions de les administracions i poder fer-se’n corresponsalies.
- Treballar de manera voluntària en els afers públics.
Però en moltes ocasions es demana només que els ciutadans i ciutadanes assumeixin responsabilitats en la cosa pública, però en menor mesura participar en l’exercici del poder. Participar de veritat és en realitat “apoderar” a les persones (donar poder) i no tant, com moltes vegades s’ha cregut, treure poder als estaments representatius formals, com associar-se, compartir i col·laborar en el poder per ser més efectius i donar millors resultats. És per això que només les societats, entitats, partits polítics i sindicats, que volen una autèntica democràcia (poder del poble) i no estan burocratitzades o mediatitzades per interessos particulars, seran capaces de desenvolupar mecanismes d’autèntica participació en decisions transcendents.
La participació ciutadana per millorar la salut i el sistema sanitari
Parlem aquí de la participació ciutadana però donem per acceptat la necessitat, imprescindible també, de la participació dels professionals de la salut en el Sistema Sanitari. Per què és necessari donar poder i coresponsabilitzar als ciutadans en la salut Pública i el Sistema Sanitari?
- Perquè, com ja s’ha dit, la participació en les qüestions públiques és un dret de ciutadania.
- Perquè la major proporció de determinants de la salut són socials i econòmics, estan en la comunitat i no només en el sistema sanitari.
- Per millorar la salut, entesa com a AUTONOMIA i no com absència de malaltia i lluitar així contra la medicalització. La democràcia és també un determinant de la salut.
- Per millorar i col·laborar en les polítiques de les administracions públiques.
- Per millorar la sostenibilitat del sistema públic de salut, basant-lo en la responsabilitat i el treball de la ciutadania i dels professionals.
- Per una millora de la governança del Sistema Sanitari.
Els serveis públics de salut es caracteritzen per la dificultat de mesurar els seus resultats en salut, tenim molts indicadors d’activitat i alguns de procés, però molt pocs de resultats, per això és difícil gestionar-los amb objectius i incentius de resultats. Els interessos dels diferents actors en el sistema estan fragmentats i en forces ocasions sense una missió i uns valors compartits. Existeix també una asimetria d’informació entre aquests actors.
És per això, entre les altres raons, que avui es recomana una nova governança, una nova forma de governar, passant de serveis jerarquitzats a institucions més transversals i participatives, es busquen formes de coordinació i major informació entre els actors, així es fomenta la implicació, la coresponsabilitat, la cooperació de tots amb una missió compartida.
No es tracta de treure o disminuir tota la responsabilitat dels polítics elegits per governar els serveis públics, o dels gestors, sinó de millorar-ne l’eficiència, la qualitat, i els resultats, amb la implicació i la participació real i responsable de tots els actors (la ciutadania la primera doncs la salut és responsabilitat personal i social).
Aquesta participació no ha de ser una organització espontània, sinó organitzada i amb regles del joc conegudes i acceptades: Transparència, informació, comunicació, consulta, propostes (bilaterals), deliberació, cogestió, resposta, avaluació. Aquest procés es pot donar en diferents òrgans: Consells de Salut de diversos nivells i àmbits, comissions de participació de centres, comissions de treball, plans comunitaris, etc.
Que s’aconsegueix amb aquest procés:
- Reforçar la democràcia de la gestió política i tècnica.
- Augmentar l’educació i formació democràtica i participativa.
- Facilitar la formació i educació dels ciutadans i ciutadanes en salut.
- Millorar la gestió, i la qualitat, fent diagnòstic de necessitats, de problemes i propostes.
- Afavorir la resolució de conflictes.
En definitiva millorar la salut i el Sistema Sanitari. En el següent capítol mirarem d’opinar sobre que podem fer quan els que governen la sanitat ara només s’omplen la boca sobre participació.