Dèiem en el capítol anterior d’aquest tema què enteníem per participació ciutadana i dels professionals en Salut i en la governança del Sistema sanitari. Participar és prendre part, corresponsabilitzar-se en les polítiques, els processos i la qualitat dels béns comuns, en aquest cas de la salut personal i col·lectiva.
Però què fer quan els valors i els interessos de la part que ostenta oficialment el poder, la planificació i la gestió del Sistema (moltes vegades, a més, entregada a interessos privats), no coincideixen amb els interessos de la majoria de la població i dels professionals? La participació real serà molt difícil d’exercir, es converteix fàcilment, un cop més, en declaracions de bones intencions que amaguen la falta de voluntat. Les institucions (polítics), o el “poder” tècnic (els gestors) o el “poder” corporatiu, es resisteixen i tenen por a compartir-lo, generalment perquè defensen una altra visió (ideològica), altres valors o interessos.
En aquesta situació, que és la que actualment està generalitzada a quasi tot el nostre Sistema Sanitari, la participació ha esdevingut indignació, denuncia, resistència, protesta i propostes de millora. La participació en aquestes condicions s’ha convertit en lluita. Lluita de la ciutadania més conscienciada i empoderada (amb poder) i dels professionals més sensibilitzats.
Per guanyar el nostre espai en la participació, en la defensa dels drets i dels béns comuns, cal començar a lluitar. Els drets no es demanen ni es concedeixen, els drets s’han de conquerir. No esperem que les “institucions”, els polítics i sobretot els que realment ostenten el poder (amb la seva hegemonia global i el seu poder de capital) i que són invisibles, ens donin els espais oficials de participació, no volen (i no poden) compartir les decisions, no es poden permetre transparència ni funcionament democràtic, per això només fan “plans estratègics” de bones paraules i cap mitjà.
Tenim avui ja, a Catalunya, molts exemples d’aquesta lluita per la democràcia real arreu del territori en les plataformes, marees, entitats i persones, cal que ens hi apuntem, que establim aliances àmplies, que confluïm des de la reivindicació local i dels diferents àmbits socials, a la reivindicació i la proposta global, un nou procés constituent (un nou pacte social inclús a nivell supraestatal) és necessari. Cal recuperar l’esperança que això és possible. S’està ja experimentant en moltes iniciatives, plataformes i accions arreu del territori, estem aprenent i cada cop som més i en sabem més.
El camí de reconquesta dels drets i el canvi de model de societat és la lluita per la vida i la dignitat de la majoria de ciutadans i ciutadanes per un món millor en comú. La lluita per la participació real, per la democràcia, és un camí.
