Entre tots els productes de consum, potser són les notícies el més buscat, el més consumit i també el més indigest. Mai ha estat tan fàcil com ara l’accés a la informació i tampoc tan intensa la compulsió per seguir el fil de l’actualitat. Els informatius de la ràdio i la televisió, disposats en horaris clau al llarg de la jornada, es complementen ara amb un flux aclaparador i continu d’informació que circula i recircula per les xarxes. Suggeria Hegel que les societats es fan modernes quan les notícies reemplacen a la religió com a referent d’autoritat, segons va escriure Alain de Botton en el seu llibre The news. A user’s manual. Cada vegada més gent dedica més temps al consum de notícies que al d’altres aliments intel·lectuals potser més profitosos. Encara que les notícies sempre han tingut alguna cosa que ens atreu, ara comencem a ser conscients del seu poder per a modelar la nostra visió del món i de la general falta de preparació per a interpretar-les amb sentit crític i distingir el seu grau de debò.
Es parla molt de la necessitat de ser un consumidor informat, però la primera necessitat seria la de ser competent en el consum d’informació. Per a molta gent, una vegada acabada la formació reglada a l’escola o en la universitat, la principal referència educativa són els mitjans de comunicació. Però els mitjans no solen ensenyar com cal interpretar les notícies i com manejar-se en el corrent informatiu que barreja missatges rigorosos i falsos. Les notícies han resultat ser un vehicle tan potent i eficaç per a promocionar tot tipus d’interessos particulars, que resultarà molt difícil regular-les i limitar la difusió de falsedats i pseudonotícies (aquelles la raó de les quals de ser no és l’interès públic sinó el de qui les difon). Val més, per tant, posar l’èmfasi a educar al consumidor i a fomentar el seu esperit crític. Tots hauríem d’esforçar-nos per ser consumidors competents de notícies, igual que ens esforcem a comprar els aliments més saludables o qualsevol altre producte.
En el camp de les notícies mèdiques, aquesta competència és essencial per a prendre decisions que afecten la nostra salut. Escampades en diversos documents i estudis, es van embastant una sèrie de pautes generals per a orientar-se. Una d’elles és la de desconfiar, d’entrada, de les informacions que infonen grans esperances i grans pors, perquè les intervencions mèdiques rares vegades són extremadament beneficioses o perjudicials. Una segona pauta és la de no donar molt de crèdit a les notícies que parlen de les troballes d’un nou estudi sense posar-los en context amb el que se sabia fins llavors, perquè la resposta a una pregunta mèdica no es basa normalment en un únic estudi, ni tan sols en l’últim, sinó en el coneixement acumulat; convé tenir present, a més, que l’últim i més nou en medicina no és necessàriament millor. Una tercera pauta és plantejar-se si els resultats dels estudis ens incumbeixen o no, tenint en compte si la població estudiada (animals o persones, homes o dones, sans o malalts, etc.) se’ns sembla més o menys.
Hi ha, sens dubte, més qüestions que considerar a l’hora de llegir les notícies mèdiques, com és l’existència d’interessos ocults en la informació i de conflictes d’interessos en els experts que opinen. És clar que no és fàcil desenvolupar el pensament crític per a interpretar les notícies, però cada vegada hi ha més recursos, pistes i recomanacions assenyades, alhora que més professionals involucrats en la dissecció crítica de la informació, des de metges i científics a periodistes i comunicadors. Amb tot, la implicació personal i l’aproximació a la informació amb un cert escepticisme és potser el més important.