És possible que estranyi. Les noies joves consumeixen més drogues legals que els seus homòlegs homes. Sobretot alcohol, tabac i hipnosedants. Ells, a més de cànnabis, són els qui més consumeixen drogues il·legals com la cocaïna. I això porta sent així, almenys, des dels primers anys 90, que és quan van començar a fer-se estudis estadístics sobre hàbits de consum entre la població jove.
El fet, en si mateix, que no es conegui tant el que elles consumeixen més parla, per se, de com el gènere impacta en el quin, el com, el quan i l’amb qui es realitzen aquests consums. També en com s’afronta en relació a mares i pares.
Elles consumeixen de forma privada, en general. Són menys visibles que els seus companys. No només perquè intenten passar més desapercebudes, sinó perquè el fet que consumeixin drogues es percep com una intromissió en el món masculí.
Aquesta és una de les primeres conclusions de l’estudi que ha realitzat el Centre Reina Sofia sobre adolescents i joventut, dependent de la FAD, sota el títol Diferents mirades i actituds, diferents riscos. Elles i ells enfront del consum de drogues.
Es tracta d’un estudi qualitatiu en el qual han realitzat diversos grups de discussió amb noies i nois de 15 i 24 anys (dividits entre els 16 i 18 i els 21 i 24). També amb grups de mares i pares. L’informe pretén aprofundir en les motivacions de les persones joves a l’hora de consumir per a comprendre i donar sentit a les dades quantitatives que recullen altres institucions. Entre altres coses també per a poder incidir en els materials i accions preventius que es realitzen. Com explicava Ana Sanmartín, directora del Cento Reina Sofia, servirà per a, per exemple, pensar en la manera de fer intervencions en centres educatius amb grups no mixtos en els quals fer una intervenció més ajustada als usos i les pors en relació al consum.
Tant elles com ells entenen que el consum és una cosa “natural”, normal, però en determinades circumstàncies. Consumir drogues, siguin legals o no, és alguna cosa que “pot” fer-se quan s’és jove, per a començar. També circumscrit a un temps i circumstàncies molt concrets: les nits dels caps de setmana. Tot el que no sigui això, es relaciona amb, almenys, estar prop de l’addicció.
Aquestes percepcions, explica Ana Sanmartín, no han variat res en dècades. I no són només la idea que tenen noies i nois. Els seus progenitors estan en el mateix punt.
A això se suma, o ajuda, el fet que tant pares com mares no tenen una actitud proactiva en la prevenció dels consums per part dels seus fills. És a dir, més enllà d’insistir en la importància que noies i nois puguin resistir-se a la pressió de grup a l’hora d’acostar-se a les drogues, no hi ha molt més.”Existeix un pacte implícit per a no parlar d’aquests temes”, diu Sanmartín. A això se suma, com diu l’experta, l’actitud d’altres famílies que de fet ajuden en la iniciació en els consums, alguna cosa que succeeix amb l’alcohol. Sota aquesta lògica que “prefereixo que aprengui a casa”. Hi ha una certa sensació de determinisme segons la qual consumir és una cosa que passa sí o sí. Com demostren, insistentment les dades estadístiques.
Les famílies
Però cal ser justs amb les famílies. A pesar que si els fills arriben borratxos a casa “prefereixen mirar cap a un altre costat”, com explica Ana Sanmartín, és cert, com recull l’informe, “entre els i les joves se sobreentén que temes com el consum de drogues és millor abordar-los fora de la família”.
Entre altres coses perquè, tan joves com progenitors, es col·loquen en una posició clara: els segons no tenen informació ni formació sobre els consums avui dia, els riscos.
Admet l’informe que aquesta situació “beneficia” a noies i nois, que no hauran d’enfrontar-se a les converses amb les seves famílies. Aprofiten la posició de “feblesa” per aquesta falta d’informació. I, de produir-se les converses, sempre ho fan, des del punt de vista de mares i pares, al voltant que les drogues són dolentes, que no hi ha més que riscos i que han d’evitar-les.
“Des de pares i mares -diu l’informe- s’assumeix abanderar aquest tipus de missatges, i es fa des del convenciment que és el que han de dir”. A excepció, expliquen, de l’alcohol, el consum del qual està perfectament normalitzat i, per tant, limitar-se al “no consumeixis” és inviable. “Per això les converses sobre el seu consum són molt més naturals en el si de la família, mentre es passa de puntetes o en silenci per la resta de substàncies”.
L’estudi també posa el focus en com entre progenitors els rols de gènere estan molt marcats. Mentre les mares es mostren més comprensives, els pares són les figures autoritàries en relació als consums.
Un món de nois
Com s’explicava amb anterioritat, les noies semblen estar en el món del consum de drogues com “polissones”, com si no tinguessin dret o estiguessin usurpant el paper dels seus parells homes. S’entén que elles consumeixen per imitació del que fan ells.
Se les veu més vulnerables, com si haguessin de ser protegides pel fet de ser dones. I, a més, s’entén que el consum afecta, en elles, a la seva pròpia identitat. Mentre que dels nois que consumeixen pot dir-se que s’han posat pesats en un moment donat, d’elles es dóna per fet que si consumeixen, “no mostra cautela, és una dona fàcil que està disposada a tot”, explica Ana Sanmartín. L’experta explica, a més, que a ells se’ls pressuposa tenir més independència enfront de la pressió del grup i més autonomia a l’hora de consumir.
Tot això fa que en elles hi hagi dues preocupacions clares, a més de, lògicament, de l’efecte d’aquest consum. D’una banda, la deterioració de la mateixa imatge, de ser poc femenina, per exemple. I, al costat d’això, hi ha una major culpabilització cap a les quals prenen droga i una responsabilització de tot allò que els passi quan consumeixen.
Explica Ana Sanmartín que això té relació directa amb les pors als quals s’enfronten tant nois com noies en relació al consum. Mentre ells es preocupen per la possibilitat de ficar-se en una baralla o que els robin, per exemple, les pors d’elles estan relacionats amb sofrir agressions o abusos sexuals. Una forma de reflex dels rols de gènere: a ells se’ls atribueix la necessitat de tenir comportaments de risc o a demostrar fortalesa, mentre que d’elles s’espera que siguin més passives o limitar-se a ser objecte del desig “incontrolable” d’ells.
“Veiem un miratge d’igualtat”, deia Sanmartin, en els consums. Hi ha un consum homogeni “però amb enormes diferències en relació al gènere”. Mentre sobre ells pesa una mirada simplificadora dels consums, sobre elles ho fa la sanció. “El paper de les famílies no contribueix a qüestionar aquesta diferenciació per gènere”, explica l’experta, principalment perquè tant les mares com els pares participen d’aquesta socialització de gènere i la consoliden.
Riscos, els que corren les dones, molt relacionats amb el fet que són molt reals. Explicava Sanmartín l’existència d’estudis en els quals més de la meitat de les participants asseguraven haver patit algun tipus d’agressió o violència sexual durant les seves sortides. “Les dones són conscients, deia, que estan sotmeses a determinades circumstàncies. Hi ha una certa justificació, però és cridaner com de normalitzat que està això”.
Curiosament (o no tant), tant noies i nois, en parlar de les conseqüències dels consums, es refereixen principalment al relacionat amb la seva imatge social o amb els perills als quals poden enfrontar-se (agressió sexual, baralles…), mentre que els derivats del consum en si mateix queden fora. “Tret que hi hagi un problema concret, pròxim, com un coma etílic”, explica Ana Sanmartín, en general, noies i nois tenen la percepció de “jo controlo“, que les coses sempre els passaran a “uns altres”. Alguna cosa que passa, diu, també en les famílies. Això sí, explica, aquesta percepció també ocorre entre els i les adultes
