Fa poc més d’un any relatàvem les “bondats” de les mesures que estava portant a cap la nostra empresa, per a fer més atractiva l’oferta de contractació. Ja denunciàvem llavors que ni servia ni solucionava la dramàtica situació de centenars de treballadores del nostre centre. És ara, un any després quan les nostres sospites es confirmen. El PSMar està tenint veritables dificultats per a trobar treballadores, especialment Infermeres, per a cobrir les vacances del personal estable. Fins a tal punt és greu la situació, que fins i tot han hagut de tancar alguna unitat més de les que ja estaven programades tancar en el període estival i hi ha hagut quiròfans que no han pogut funcionar per falta de personal.
Aquesta falta de llits ha provocat episodis tan greus com els denunciats per xarxes els últims dies la Plataforma Acampada Mar. S’ha donat el cas d’algun pacient infectat per MRSA, al qual no s’ha pogut aïllar i ha hagut de continuar compartint habitació amb un pacient no infectat, també amb ferides per intervenció i amb prolongat tractament antibiòtic, tots dos autònoms. Fets molt greus que poden facilitar la propagació d’aquesta bacteria amb la consegüent infecció d’altres malalts. No podem acceptar de cap manera, que ja bé, per implementació de mesures d’estalvi, o per manca de capacitat de trobar treballadores, pugui provocar aquesta situació. Durant tot l’estiu es tancaran aproximadament un centenar de llits (els programats) en els diferents centres del Consorci. Un altre efecte d’aquesta habitual estiuenca mesura, és el prolongat col·lapse, d’un ja de per si, saturat Servei d’Urgències. Provoca sobre càrrega de feina a les treballadores i un tràngol gens agradable a usuaris i usuàries que poden arribar a superar els 6 dies a una llitera d’Urgències.
Tornant al tema de la contractació, és ara, a corre-cuita que l’empresa s’està enginyant una altra sèrie de mesures. Unes, per a “seduir” a les noves generacions d’infermeres recentment sortides de la universitat. “Projecte de Captació i Retenció de Talent”, l’anomenen. La traducció fidel és, oferir contractes de pràctiques de dos anys (1+1) de 36,25h setmanals a infermeres que acaben d’obtenir la titulació al Campus Mar. Mentrestant continua mantenint contractació precària durant anys a les treballadores que ja te a casa, pensant que les te “fidelitzades” i no s’aniran; res més lluny de la realitat. Estem observant com no para de marxar personal molt qualificat a altres centres, principalment de l’ICS, on se’ls ofereix contractació molt més estable. Oferir feina per Infojobs és l’altre gran ocurrència per intentar captar personal amb ofertes que moltes vegades superen amb escreix les oferides a treballadores que ja tenim aquí i per les que el Comitè d’Empresa portem temps reclamant millores. Això demostra que quan hi ha voluntat, poden fer coses que neguen poder fer quan manquen d’aquesta voluntat.
El descontentament que està provocant en “el nostre” personal suplent i de jornada parcial tota aquesta manca de criteri, és realment preocupant, no descartem que això vagi a més i pugui traduir-se en possibles accions passat el període vacacional. Estarem al seu costat.
A tot això cal sumar la negociació de conveni en la que estem immersos. Suggerim a la nostra Direcció que ja que no són capaços de retenir a les seves treballadores mitjançant una contractació atractiva, ho facin a través d’unes condicions de treball que superin les de l’entorn. Va haver-hi un temps en què potser va ser així, avui dia no. Hem vist com el conveni SISCAT, amb la signatura d’un conveni que sense ser meravellós, ha millorat de forma considerable la seva situació de partida. A l’Hospital de Sant Pau, sindicats i direcció han signat un preacord de Conveni que millora substancialment el que tenien. En canvi la nostra Gerent ja ens ha dit per activa i per passiva que no estem en condicions d’aconseguir millores laborals significatives.
Ens preguntem com és possible que Hospitals del nostre entorn hagin aconseguit millores respecte el que tenien i en el nostre centre ens diguin que no és possible millorar el que tenim. Cal recordar que hem estat l’únic dels grans Hospitals que en el pitjor moment de la crisi va sofrir un ERO. No entenem com després d’aquest gran esforç de la plantilla, sumat a les considerables càrregues de treball que venim suportant des de llavors, se’ns digui ara que no és possible millorar el conveni. Si no varien la seva postura, ens trobaran al davant amb oposició ferma i mobilitzades. Si cap a la tardor no hem aconseguit avenços importants en aquest sentit, promourem una tardor calenta.
Les voluntats inicials s’han de canviar mitjançant l’organització, la mobilització i la lluita.
