La carn sembla instal·lada en l’ull d’un huracà consumista que amenaça de passar per damunt la salut de molta gent i del planeta mateix. Menjar carn s’associa amb un major risc de càncer i amb una deterioració dels recursos naturals. Aquests dos missatges, amb el seu festeig d’exageracions i controvèrsies, van i vénen en boca d’experts i profans, i tendeixen a refermar amb l’aparició de successius informes, estudis i recomanacions. La FAO ja va documentar en 2006, en la seva publicació Livestock’s Long Shadow, el greu problema ambiental que representa la ramaderia, mentre l’OMS va advertir el 2015 que la carn processada és cancerígena i que la carn vermella probablement ho és. Sabem que la salut de les persones, els animals i el medi ambient estan íntimament relacionades, com planteja la iniciativa One Health, però pesen igual els arguments mèdics i els ambientals per a reduir el consum de carn?
La recent publicació en els Annals of Internal Medicine de quatre revisions sistemàtiques sobre els efectes del consum de carn en la salut ha restat importància als arguments mèdics per a reduir aquest consum. En els assajos clínics revisats no s’ha trobat una associació important entre el consum de carn i el risc de malalties cardiovasculars, diabetis o càncer; i en els estudis observacionals, s’ha trobat una reducció del risc molt petita en els qui van prendre tres porcions menys de carn a la setmana i, a més, amb un grau de certesa molt baix. En analitzar en una altra revisió sistemàtica els valors i preferències de les persones, es va constatar que la gent menja carn perquè li agrada, creï que forma part d’una dieta saludable i és poc inclinada a canviar d’hàbits.
Amb aquestes dades, els autors del consorci NutriRECS han elaborat unes recomanacions que suggereixen que els adults poden continuar menjant carn vermella i processada en els seus nivells actuals amb poc o cap efecte sobre la salut. Aquesta nova guia ha creat una certa polèmica, ja que entra en contradicció amb altres guies que recomanen reduir el consum i perquè, encara que el benefici d’aquesta reducció és petit en l’àmbit individual, és considerable en termes de població. Però, al marge d’aquestes consideracions, la qual cosa aquestes revisions sistemàtiques vénen a subratllar és que la ciència, ara com ara, no és capaç d’aclarir amb suficient certesa si la carn és o no cancerígena i en quina mesura ho és.
En aquest context científic, les previsions de la FAO indiquen que el consum de carn, lluny de reduir-se, augmentarà un 70% fins a 2050. Aquest creixement, de l’1,9% de mitjana anual, és dues vegades major que el de la població i s’explica per raons d’urbanització i augment de riquesa. Així, mentre a Occident s’estima que el consum de carn disminuirà lleugerament (als EUA, es reduirà de 69,3 a 68,7 quilos per habitant i any entre 2018 i 2030), a la Xina sembla que l’augment està tocant sostre, després de passar de 4 a 62 quilos per persona i any entre 1961 i 2013, segons un informe de The Economist amb dades de la FAO. En aquest país asiàtic, la carn aporta ja el 22% de les calories de la dieta, no gaire lluny del 24% de mitjana als països rics, mentre que a Àfrica representa només el 7% i és on es preveu un major augment, d’acord amb les previsions de creixement de la població i l’economia. Aquest canvi dietètic que s’aveïna representa una oportunitat de desenvolupament i un greu problema per a la sostenibilitat. El nostre carnívor apetit potser no és una gran amenaça per a la salut, però amenaça de devorar el planeta.