La nostra adaptació durant l’evolució i els nostres orígens influeixen en la probabilitat dels éssers humans de tenir determinades malalties infeccioses com malària o VIH. Així conclou una nova revisió d’estudis, publicada a la revista Trends in Immunology.
El treball, liderat per l’espanyol Jorge Domínguez-Andrés, investigador postdoctoral a l’Institut Radboud per a les Ciències Moleculars de la Vida als Països Baixos, també subratlla com el sistema immunitari humà continua evolucionant depenent de la ubicació o estil de vida de la persona.
“L’evolució humana, les migracions i l’adaptació que els nostres avantpassats van tenir al seu entorn (diferents patògens, clima, nutrició, etc.), van deixar la seva empremta en els nostres gens. Avui en dia, aquesta empremta genètica ens fa més o menys susceptibles a diferents malalties”, explica a Sinc Domínguez-Andreu.
És a dir, les adaptacions evolutives que permeten ser més resistents a patologies infeccioses també poden fer que siguem més susceptibles a patir al·lèrgies o malalties de tipus autoimmune. “Ara que vivim molt més temps, podem veure les conseqüències de les infeccions que van passar els nostres ancestres”, afegeix.
Una de les millors defenses del cos contra les malalties infeccioses és la inflamació. Domínguez-Andrés i l’autor principal Mihai Netea, immunòleg del mateix centre, van identificar com es va alterar l’ADN de persones de diferents comunitats comunament infectades amb malalties bacterianes o virals, el que produïa la posterior inflamació.
Tot i que aquests canvis van fer més difícil que certs patògens s’infectessin a aquestes comunitats, també es van associar amb l’aparició, amb el pas el temps, de noves malalties inflamatòries com la malaltia de Crohn, lupus i la malaltia intestinal inflamatòria.
“Sembla que hi ha un equilibri. Els éssers humans evolucionem per construir defenses contra les malalties, però no som capaços d’evitar que es produeixin. El benefici que obtenim, d’una banda, també ens fa més sensibles a les noves patologies”, indica Domínguez-Andreu.
“Avui dia estem patint o beneficiant-nos de les defenses incorporades al nostre ADN pel sistema immunitari dels nostres ancestres, combatent infeccions o acostumant-nos a nous estils de vida”, puntualitza.
Efectes d’aquests canvis
En l’actual escenari de globalització mundial, els fluxos migratoris i la barreja de diferents poblacions estan assolint nivells sense precedents, permetent una expansió més ràpida d’adaptacions genètiques favorables.
“No obstant això, aquests processos també poden accelerar la propagació de noves epidèmies, com es va observar en el ràpid augment dels casos d’infecció per VIH en els anys 80 i 90”, analitza Domínguez-Andreu.
“El mateix ha passat més recentment amb els virus SARS-CoV, Ebola i chikungunya, i també amb l’aparició de bacteris i fongs multiresistents, com en el cas de Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina o Candida auris”, afegeix.
Igualment, els autors ressalten com els avantpassats primitius dels euroasiàtics vivien en regions encara habitades per neandertals i espècies ‘híbrides’. S’ha vist que les persones amb restes d’ADN neandertal poden ser més resistents contra el VIH-1 i infeccions per estafilococ, però més propenses a al·lèrgies, asma i febre del fenc.
Un altre exemple és el paràsit de la malària, Plasmodium sp., que van infectar a les poblacions africanes durant milions d’anys. A causa d’això, els processos evolutius han seleccionat persones amb ADN que afavoreix la resistència a les infeccions en provocar major inflamació en el cos.
No obstant això, per als autors això també ha contribuït a fer que els africans moderns siguin propensos a desenvolupar malalties cardiovasculars, com l’aterosclerosi.
El paper d’una societat ‘higiènica’
Les noves seqüenciacions d’ADN estan revelant com els nostres sistemes immunitaris evolucionen en temps real a causa dels canvis en l’estil de vida modern.
Així, les tribus africanes que encara es dediquen a la caça tenen una major diversitat de flora bacteriana que els afroamericans urbanitzats que mengen aliments comprats en botigues.
A més, a mesura que els éssers humans avancen cap a aliments processats i estàndards d’higiene més estrictes, els seus cossos s’adapten desenvolupant el que els investigadors anomenen ‘malalties de la civilització’, com la diabetis tipus 2.
En el futur, els autors ampliaran les seves investigacions a altres comunitats. “Aquest estudi analitzarà les conseqüències funcionals dels processos evolutius en la immunitat humana i facilitarà el disseny de teràpies més eficaces i adaptades a les diferents característiques particulars de cada població”, afirma Domínguez-Andreu.
