El 3 de gener, un paleta de 55 anys va morir després de caure d’una altura d’uns tres metres en una obra a Vitòria. A principis de febrer, un jove de 21 anys moria en cedir la coberta en la qual treballava al costat del seu pare en un cèntric forn de Campo Lameiro (Pontevedra). Són només dues morts d’obrers en el poc que portem d’any en un sector, el de la construcció, que carrega amb el lamentable títol de ser el més mortal per als seus treballadors. El 2019, van morir en total 147 treballadors de la construcció. Més de dues persones a la setmana.
La preocupació en els sindicats se centra no només en l’alt nombre de morts i d’accidents laborals en les obres, sinó en el seu augment. Mentre que en la majoria de sectors la sinistralitat es redueix, en la construcció està creixent.
Així ho indiquen les xifres provisionals sobre accidents de treball de 2019 que ha publicat el Ministeri de Treball aquesta setmana. En total, van morir 695 treballadors l’any passat. Dels 147 treballadors de la construcció morts per accidents laborals, 117 van morir durant la seva jornada laboral i 28 van morir en el trajecte en anar o tornar de la feina.
L’estadística de Treball presenta enguany importants novetats, entre les quals destaca la inclusió d’una major mostra de treballadors autònoms, de manera que les comparacions amb 2018 només es poden fer respecte als assalariats. La construcció és el sector que presenta un major augment de morts de treballadors durant la jornada laboral en termes absoluts: el 2018 van morir 95 obrers i el passat 2019, 99 persones.
Quan s’atén el nombre de morts respecte als treballadors de cada sector, per mesurar la incidència de la mortalitat, es comprova que la construcció és el sector més letal, amb 11 morts durant la jornada per cada cent mil treballadors. La mitjana del conjunt de sectors és de 3,1 morts.
La construcció també destaca com l’únic sector costat de la indústria manufacturera en el qual va augmentar la incidència d’accidents laborals durant la jornada de treball. En la construcció és una constant des de 2014, quan el sector va començar a recuperar-se després de la crisi. El 2019, la dada es va situar en els 8.274 accidents per cada cent mil treballadors, el més alt des de 2010.
Encara que algunes veus relacionen l’augment dels accidents amb l’increment de l’activitat econòmica, no ha de succeir sempre i, de fet, no va passar entre l’any 2000 i el 2005, en ple boom del sector, quan la incidència dels accidents laborals es reduïa (dels 18.770 accidents per cada cent mil treballadors als 13.498, respectivament).
Moltes morts són evitables
Els sindicats criden l’atenció sobre una qüestió fonamental: moltes d’aquestes morts són evitables i no s’haurien produït d’haver-se pres les mesures de prevenció adequades.
“Hi ha estadístiques que diuen que 7 de cada 10 accidents mortals en el treball es poden evitar només amb el compliment de la normativa de prevenció. Després, hi ha un percentatge de fatalitat, un trencament d’una màquina o mala sort en un accident, però la majoria d’aquestes morts són evitables”, sosté José Emilio Mesa, secretari de Salut Laboral en la Construcció d’UGT.
En el cas de l’obrer de 55 anys mort el passat 3 de gener, l’Instituto Vasco de Seguridad y Salud Laborales (Osalan) ha apuntat que la bastida on estava treballant l’operari no tenia protegida la totalitat del seu perímetre, com exigeix la normativa.
Les morts per caigudes són les més nombroses entre els obrers, seguides de les ocasionades per maneig de maquinària i eines, quan les organitzacions de treballadors de sector destaquen que, amb una bona protecció en alçada, és molt difícil que es produeixi un accident mortal.
“Les normes de seguretat diuen que tots els buits en una obra, tant interns com externs, han d’estar protegits, per la qual cosa hauria de ser impossible caure”, subratlla José Luis Colomer, secretari de Salut Laboral de CCOO de Construcció i Serveis. Una de les irregularitats sovint detectades és que “les bastides s’han de muntar per especialistes i no sempre passa”, afegeix Colomer.
Prevenció insuficient i precarietat: un “còctel mortal”
Els representants de CCOO i UGT són contundents en assenyalar la principal causa de les morts en la construcció: un incompliment de la normativa de prevenció per part de les empreses. eldiario.es ha intentat demanar la valoració de la patronal del sector, la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), sobre la sinistralitat dels seus treballadors, però no ha obtingut resposta.
A l’incompliment de la normativa es sumen, segons els representants dels treballadors, una escassa formació en alguns casos, més teòrica que pràctica i que prepari els paletes sobre l’obra en la qual treballen, així com “l’augment de la precarietat”.
A la UGT expliquen que aquesta precarietat es concreta en molta subcontractació de serveis dins d’una mateixa obra, de manera que la coordinació entre els diferents equips que treballen en una obra no sempre és la millor, la temporalitat de les plantilles, i “els ritmes de treball que se’ls exigeix, tot això suposa un còctel mortal, que fa que el treball en la construcció segueixi sent perillosíssim”, afirma José Emilio Mesa.
Els sindicats aposten per una major vigilància a través de la Inspecció de Treball. “Les empreses ara saben que els incompliments poques vegades es castigaran, perquè hi ha molt poca inspecció i no els agafaran”, destaca José Luis Colomer (CCOO).
A la UGT consideren que, a més del major control per part de l’autoritat laboral, unes sancions més abundants per infringir les normes de prevenció desalenarien als empresaris que infringeixen la llei. “Que les sancions siguin més dures davant els incompliments greus i que no calgui esperar que passi l’accident”, recomana Taula.
La solució passa també per una major visibilitat d’aquestes morts, insisteixen els representants dels treballadors. “En els mitjans només surten si els accidents són molt espectaculars”, lamenta Taula. La nova ministra de Treball, Yolanda Díaz, està destacant cada mort conegut de treballadors i ha subratllat que la seguretat en el treball serà una de les seves prioritats.
