Les directrius del govern espanyol són clares: tothom ha de romandre confinat a casa i només es podrà sortir al carrer per anar a comprar, anar a la farmàcia, cuidar persones dependents, per passejar les mascotes o per altres causes de força major. Les persones sense llar que dormen al carrer, però, no poden seguir aquestes indicacions, així com tampoc complir amb les recomanacions sanitàries per prevenir el coronavirus, com rentar-se les mans amb sabó o gel antisèptic.
Des de la Fundació Arrels denuncien que hi ha persones sense sostre que han sigut multades i expulsades d’alguns llocs de l’espai públic, situació que qualifiquen de “surrealista”, ja que aquestes persones no poden, per raons evidents, confinar-se. Aquestes situacions problemàtiques que s’han desencadenat en els darrers dies, segons explica el director de l’entitat Ferran Busquets, han fet augmentar l’angoixa. “Moltes vegades, a persones que estan a punt de sortir-se’n, els apareixen multes acumulades que dificulten molt que puguin seguir endavant”, afirma Busquets.
A banda d’això, la seva situació de salut és molt delicada, de manera que es troben més exposades al contagi. “Són persones que, de mitjana, viuen vint anys menys que la resta de la població. A més, el 30% de les persones sense llar pateixen algun tipus de malaltia crònica”, explica el director de la Fundació.
Mesures per atendre les persones vulnerables
El passat divendres, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar les mesures que s’implementaran per atendre els col·lectius més vulnerables en el marc de la crisi sanitària. En primer lloc, l’Ajuntament posarà a disposició 200 pisos turístics per allotjar a persones sense llar que viuen en equipaments Housing First que han hagut de tancar a causa de l’aplicació de protocols de seguretat. L’acord s’ha dut a terme amb l’operador de pisos turístics Apartur i l’allotjament serà inicialment durant dos mesos, amb els costos assumits per l’administració.
També s’obrirà un pavelló de la Fira de Barcelona, de 6.000 m² i capacitat màxima per acollir 1.000 llits, destinat a persones sense llar, víctimes de violència masclista, famílies recentment desnonades o altres col·lectius en risc. En un inici, allotjarà 150 persones i després s’aniran habilitant més places. Els àpats seran gestionats per la Creu Roja. L’alcaldessa Ada Colau va explicar que en aquests moments l’Ajuntament, amb el suport de l’Exèrcit, està “treballant perquè en els pròxims dies es pugui habilitar l’equipament amb llits, taules, cadires, dutxes i tot el necessari perquè les persones puguin estar en condicions dignes i complir amb els protocols sanitaris”.
A més, el consistori també ha obert tres nous equipaments per acollir a persones sense llar i en situació de vulnerabilitat: l’Espai Pere Calafell, que tindrà una capacitat de 56 persones, un espai gestionat en col·laboració amb l’entitat Sant Joan de Déu, que tindrà 30 places i un tercer equipament cedit pel Centre Assís, que va haver de tancar per un possible cas positiu de coronavirus entre el personal de l’entitat. En aquest espai s’hi ha habilitat un servei de dutxes, bugaderia i de repartiment de menjar.
Segons la Fundació Arrels, les mesures impulsades per l’Ajuntament suposen un pas endavant per donar resposta a la greu situació de les persones sense llar, però no arriben a totes les que viuen al carrer. Des de l’entitat, consideren que la major part d’aquestes mesures s’enfoquen a l’acollida de persones que actualment ja estan en altres equipaments, però que les alternatives per a les persones que dormen a la intempèrie són poques, tenint en compte que la ciutat hi ha al voltant de 1.200 persones que dormen al ras. “La nostra proposta és obrir més espais a la ciutat amb un nombre reduït de places. Les persones sense llar no volen anar a espais amb molta gent, perquè ja han provat d’allotjar-se en albergs i no són una solució efectiva”, expressa Busquets.
Mesures com les que s’han implementat a la ciutat de Barcelona també s’han introduït a altres ciutats, com Madrid, on s’ha habilitat, entre altres, un hotel i una pensió per allotjar persones sense llar i sol·licitants d’asil. El govern espanyol també ha introduït iniciatives per atendre aquestes persones, entre les quals destaquen el repartiment per part de les Forces Armades de ‘kits’ d’higiene i alimentació i el condicionament d’espais amplis per allotjar-les.
Les entitats socials, adaptant-se a la nova situació
L’alerta sanitària ha suposat també que moltes entitats que atenen les persones més vulnerables hagin hagut de capgirar la seva rutina i incorporar les mesures de prevenció i protecció recomanades. Algunes, com la Fundació Arrels, han hagut de reduir la seva activitat i només mantenen aquells espais imprescindibles per l’atenció a les persones sense llar i altres, fins i tot, han hagut de tancar perquè no reunien les condicions necessàries o perquè s’ha donat algun cas potencialment positiu de coronavirus entre el seu personal.
Per exemple, el Centre Assís, que va haver de tancar, ha intensificat el servei telefònic per assistir psicològicament a les persones sense llar i informar-les sobre la situació. “Hem rebut moltíssimes trucades de gent preocupada. Si nosaltres, que estem a casa, ja tenim por, imagina’t les persones sense llar que estan exposades al contagi les 24 hores del dia”, explica Roger Fe, educador del Centre.
Per tal d’assegurar que les persones sense llar puguin complir amb les recomanacions sanitàries, el Centre Assís ha engegat una campanya de micromecenatge per recaptar fons per a poder fer un ‘Kit d’emergència per a persones sense llar’, que contingui mascaretes, hidrogel desinfectant per a mans, guants, sabó, termòmetre i altres productes necessaris per a prevenir el coronavirus. La idea és organitzar, per equips de voluntaris, el repartiment d’aquests ‘kits’ a les persones sense llar i a les entitats que atenen aquestes persones.
Els menjadors socials també han hagut d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Durant aquestes setmanes distribueixen bosses amb menjar per endur-se a l’entrada, en lloc d’habilitar un espai on poder asseure’s. Des del menjador social de la Comunitat Sant Egidi, expressen que “la precarietat de les condicions de vida de les persones sense llar s’ha agreujat encara més en aquest període, degut, en part, per l’aïllament atesa la menor circulació de persones”, que fa més difícil que puguin rebre l’ajuda necessària. Segons la portaveu de l’entitat, Meritxell Téllez, aquests dies pràcticament s’ha doblat el nombre de persones ateses al menjador social.
I després del confinament, què?
Les mesures impulsades per les administracions per atendre les persones sense llar arriben per pal·liar la seva situació d’emergència, però queda pendent veure què passarà un cop s’hagi superat la crisi sanitària. “Quan s’acabi el confinament tot tornarà a ser igual. Els pisos turístics tornaran a fer el seu negoci i les persones sense llar tornaran al carrer”, sosté Roger Fe, del Centre Assís. Per això, diu, cal replantejar com es gestiona el sensellarisme. “Hem de preguntar-nos si només busquem gestionar la pobresa o bé erradicar-la”.
L’epidèmia del coronavirus ha posat de manifest la manca habitual de recursos per a l’atenció de les persones sense sostre. Els serveis socials es troben desbordats i tenen un límit en la seva capacitat d’actuació. Segons Albert Sales, Investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), les autoritats han d’incrementar els recursos destinats a aquests serveis i això s’ha de fer amb el suport de totes les administracions. “Els municipis l’únic que poden fer és atendre a les persones sense llar, però no tenen capacitat per controlar, per exemple, el mercat de l’habitatge o la precarietat laboral, que són algunes de les causes del sensellarisme”, destaca. “L’exclusió residencial és una problemàtica estructural i requereix solucions de país”, afegeix.
L’alerta sanitària i la consegüent crisi econòmica que vindrà provocarà, segons l’investigador, que augmentin les persones que acabin vivint al carrer en els pròxims mesos. La solució, diu, ha de passar per garantir l’accés a l’habitatge. “El problema de les persones sense llar no és de sostre, el que necessiten no és un llit en un alberg, sinó que se’ls asseguri un habitatge”, assenyala. “Els albergs no són espais per refer la teva vida després d’haver passat pel carrer. Un cop més aquesta crisi posa de manifest que un alberg no és una llar”, conclou.
