Opinió

Com hauria de ser la nova “normalitat” de la sanitat?

En el clàssic llibre de Medicina Social de McKeown, del 1981, en el qual es descriu la mortalitat a Anglaterra i Gal·les de 1838 a 1970, període en què predominaven les malalties infeccioses produïdes per bacteris i virus, podem comprovar que, respecte a la tuberculosi, quan es descobreix la quimioteràpia el 1947, pràcticament la mortalitat s’havia reduït a mínim. El mateix va passar amb la mortalitat deguda a l’escarlatina (produïda per l’estreptococ), quan es van descobrir les sulfamides i els antibiòtics en la dècada de 1940, la mortalitat havia desaparegut. Les altres malalties infeccioses com el còlera, la febre tifoide i la verola també es van reduir dràsticament. No va ser un èxit de la medicina el que va permetre el control de les malalties infeccioses, sinó un canvi radical en les condicions de vida, en la provisió d’aigua potable, clavegueres, reducció de la jornada laboral a 8 hores i millora de l’habitatge i l’alimentació.

En l’actualitat predominen les malalties cròniques i degeneratives, com el càncer (2 de cada 3 homes i 1 de cada 3 dones tindran un càncer en la seva vida), les cardiovasculars (MCV) principal causa de mortalitat, la diabetis i l’obesitat (62% de la població adulta té sobrepès o obesitat). Totes elles associades, causalment, amb la forma de vida i l’ambient, alhora que interactuen entre si. Entre aquests factors es troben el tabac, l’alcohol, la manca d’exercici físic, el consum de begudes ensucrades, una dieta no saludable i la contaminació de l’aire.

Suprimir aquests factors podria representar reduir d’un 30 a un 40% el risc de càncer. En una recent meta-anàlisi de 95 estudis de cohort en el món (Aunect el al Int J Epi, 2017) es va mostrar que per cada augment de 200 g/dia de consum de fruites i verdures es reduïen en un 8% el risc de MCV, en un 16% d’ictus, en un 3% de càncer i en un 10% la mortalitat. L’estudi PREDIMED a Espanya va mostrar que seguir una dieta mediterrània, amb oli d’oliva i fruita seca redueix en un 30% el risc d’un infart cardíac. A més, canviar una dieta de tipus occidental a una altra a força de vegetals, podria reduir en un 30% la producció de gasos d’efecte hivernacle (GEH), causants del canvi climàtic. Si comptabilitzem l’efecte de la contaminació ambiental, segons l’Agència Europea de Medi Ambient, es produeixen a Espanya 25.500 morts per any per PM2,5, 1.800 per Ozó i 5.200 per N2O. És a dir tots ells, són factors modificables i potencialment prevenibles.

Per al diagnòstic i tractament d’aquestes malalties, que són evitables, es gasten més de 37.000 milions d’euros (un 2,9% del PIB). Es fa imprescindible potenciar un nou paradigma, el de la salut, de la nostra salut i de la salut de la planeta mitigant el canvi climàtic. Això exigeix ​​accions i polítiques governamentals. Com ha advertit en un recent editorial Fiona Godlee (2019), l’editora del BMJ: “La prevenció és el rol dels governs i no del sistema de salut”.

Després de la desescalada del confinament, és l’hora de l’acció, de les polítiques públiques, per a una nova “normalitat”. Ens enfrontem a un gran dilema: o ens orientem a aportar més recursos per curar la malaltia o més recursos per promoure la salut. Implantem una subvenció per reduir el preu i potenciar el consum de fruites, hortalisses i cereals integrals, dupliquem el preu del tabac, establim un impost al consum de carn vermella i del 20% a les begudes ensucrades, potenciem l’ús del transport públic amb preus reduïts (un comboi de tren de 8 vagons equivalen a GEH a 15 autobusos i entre 250 a 1.000 cotxes), subvencionem les energies alternatives, la producció agrícola de proximitat, establim gimnasos per a activitat física dirigida i subvencionada a tots els barris, implantem la renda bàsica garantida i lloguers subvencionats per la població vulnerable. Aquest hauria de ser el pla per i per a la reconstrucció de la salut a Espanya, després de la pandèmia de la Covid-19, ens hi va la salut.