Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tres eixos principals estructuren les demandes dels professionals sanitaris que han vehiculat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) en una roda de premsa on han exigit un pacte polític per reformar el sistema sanitari de Catalunya.
El doctor Jaume Padrós ha parlat de tres necessitats: recursos per una banda, però no com a mantra sinó recursos assenyalats i quantificats. A més, la necessitat d’empoderar els professionals. Com ha dit, “els professionals empoderats han liderat la contenció de la pandèmia i els centres sanitaris s’han reiventat gràcies a aquest lideratge”. El tercer eix i la tercera necessitat, canviar els models d’organització: “tenim un model molt pensat en clau hospitalària i el present i el futur impliquen reformular l’àmbit comunitari”. “Les autoritats sempre diuen que l’Atenció Primària és la porta d’entrada del sistema sanitari, doncs fem-ho efectiu d’una vegada”, ha afegit Padrós.
Així, les institucions han assenyalat que l’experiència viscuda davant de l’emergència sanitària de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova els professionals i les estructures organitzatives del sistema de salut i ha permès extreure’n unes quantes lliçons. Aquesta crisi ha evidenciat mancances que cal corregir, però també fortaleses i oportunitats que cal aprofitar. A partir de les lliçons apreses, metges, gestors i infermeres han elaborat el ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’, amb mesures per transformar el sistema de salut.
Indiquen amb aquest document que “només un pacte majoritari de totes les forces polítiques, a l’Estat i a Catalunya, pot garantir que, tal com ha posat en evidència aquesta crisi, la salut de les persones sigui una prioritat real”. Els recursos que assenyalaven en la primera necessitat, segons han explicat, es tradueixen en 5.000 milions d’euros addicionals que caldria injectar al sistema de salut en un període màxim de 3 anys. El 60% d’aquest pressupost addicional s’hauria de destinar a la millora de les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans, ja que, per Padrós, “no podem tenir un sistema d’excel·lència que pretén ser de primera amb salaris de tercera, uns salaris que comparativament amb Europa fan plorar”. El 40% restant caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l’avenç de la telemedicina.
També afegeixen que l’experiència viscuda ha demostrat que els objectius de l’administració, les organitzacions sanitàries i els professionals han de ser participats i compartits. Organitzacions i professionals han de disposar d’autonomia de gestió i capacitat d’autoorganització i, per fer-ho possible, cal apostar per flexibilitzar horaris i torns, minimitzar les tasques burocràtiques i impulsar la innovació i la tecnologia.
Així, com ha assenyalat Paola Galbany, cal repensar el model i cal també repensar els rols dels professionals i pensar quin serà el paper de les infermeres en aquest nou model. “Cada vegada les persones seran més longeves i ideal seria poder viure al domicili el màxim de temps”, aquest acompanyament s’haurà de reiventar i les infermeres tenen molt a dir. Cal doncs situar-les també en llocs de decisió.
En aquesta línia, per garantir que el pacient és el centre del sistema, s’ha d’impulsar de manera real l’atenció primària i la col·laboració i coordinació entre àmbits assistencials. Alhora, indiquen que és necessari integrar els serveis sanitaris i socials. Quan es tracta de persones grans vulnerables, “cal apropar aquests serveis als domicilis de manera prioritària, sense oblidar que és urgent assolir un acord que garanteixi l’atenció integral a les residències”.
Pel que fa a salut pública, situen com evident que aquesta crisi ha demostrat que cal disposar d’estructures amb capacitat per fer front als nous reptes, tant davant d’una emergència, com a l’hora de fer prevenció i protecció de la salut.
“La crisi ha posat en evidència que quan els diferents agents del sistema de salut alineen els objectius, s’aconsegueix donar la resposta necessària a la ciutadania. La pandèmia de la COVID-19 ha fet obrir els ulls al conjunt de la societat i ha demostrat la importància transcendent d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir aquest futur”, tanquen en un comunicat.
El decàleg compta amb l’adhesió i la participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
