La tragèdia del coronavirus ha mostrat la seva cara més cruel en les residències de gent gran. Entorn de el 70% de les persones mortes vivien en una d’aquestes. Les xifres de morts generals creixien a la par d’allò que succeïa en aquests centres. Tal era la magnitud del drama, que molts governs autonòmics van prendre la decisió de prendre el control: 58 residències han estat intervingudes durant la pandèmia.
Eren, en alguns casos, propietat de grans companyies i havien aconseguit, en repetides ocasions, ser les adjudicatàries de concursos per a la gestió residencial. Es venen, gairebé sempre, com els capdavanters de la bona feina en el sector, però, a l’hora de la veritat, els estalvis en costos surten a la superfície en forma de carències i són les administracions públiques les que, una altra vegada, van al rescat. També, afortunadament, de les persones que en elles residien. Tot i que no sempre.
Més enllà de les característiques inherents a aquests centres, moltes persones juntes amb pluripatologies prèvies, que, lògicament, els ha convertit en terreny abonat per la propagació del virus, el desastre viscut evidència un sistema ple de tares.
S’estabilitza la situació i es desintervenen: “És clar, no les expropiarem”
La Ordre SND/322/2020, de 3 d’abril, del Ministeri de Sanitat, va donar via lliure a les comunitats per, “en funció de la situació epidèmica i assistencial de cada centre residencial o territori concret, i sempre atenent a principis de necessitat i de proporcionalitat”, intervenir els centres residencials.
A partir d’aquí, tots els executius autonòmics van exposar mesures per intentar temperar l’efecte de la Covid-19 en els centres. Algunes més que discutibles. Des d’extremar el control, medicalitzar o fer reforços de personal, fins a, en els casos més extrems, adquirir el comandament d’aquests centres nomenant, fins i tot, una nova direcció.
A Espanya, segons l’estudi Envelliment en Xarxa, elaborat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), hi ha 5.417 residències (1.573 públiques i 3.844 privades). 58 han estat intervingudes de manera general, 50 són privades i 8 públiques (municipals -amb ajuntaments sobrepassats incapaços de donar un servei decent-, o públiques de gestió privada, que, en algunes comunitats, se segueixen incloent dins de les públiques).
De les 58 n’hi ha 14 que ja no estan intervingudes: amb absoluta normalitat han estat retornades a les empreses privades que les dirigeixen. Alguns governs autònoms deixen clar que no tenen cap intenció de sancionar a aquestes entitats que han precisat d’ajuda pública, altres es limiten a argumentar que seguiran fent inspeccions i si corroboren que hi ha hagut casos en què un centre no complia amb els requisits establerts se li ha d’imposar una sanció. És a dir, el sistema habitual. Res excepcional tot i allò extraordinari.
Catalunya: 13 residencies tancades des de 2015
A Catalunya s’han tancat, des de 2015, 13 residències. El mateix nombre s’ha intervingut durant aquesta pandèmia. Només una, la de Ballús de Valls, ha tornat a la gestió anterior. De nou, apareix una residència de Domus Vi: la de Ca n’Amell, a Premià de Mar (Barcelona). El mateix alcalde del municipi, Miquel Àngel Méndez (JxCat), va denunciar, a través del compte de Twitter de l’Ajuntament, “la negligència absoluta de la direcció de la residència i la manca de resposta per part de la Generalitat”.
Eulen, un altre gran grup, dirigeix la Residència Mossèn Vidal i Aunòs de Barcelona, que estava sent investigada per un presumpte delicte d’abusos sexuals. De la Residència d’Ullastrell també s’havia sentit parlar, després que sortissin a la llum diversos àudios comprometedors.
El percentatge de morts en residències frega el 73% del total a Catalunya. Els motius que han portat la Generalitat a intervenir aquests centres són, tal com apunten des del Govern, que la direcció “no podia fer front a la situació perquè estava desbordada i no tenia mitjans suficients, és a dir, sense l’ajuda d’una altra entitat gestora no podrien tallar la situació”. Les actuacions en residències catalanes van ser moltes, fins a 209 segons fonts de Sanitat, però, només es va actuar de manera dràstica en 13.
Sobre si la gestió tornarà amb normalitat, la consellera de Salut, Alba Vergés, va indicar en una roda de premsa, el passat 22 de maig, que “la intervenció és una acció temporal i es valorarà, cas a cas, si es retorna la gestió a l’entitat d’origen o s’ha de donar una altra solució “.
Domus Vi, Clece, Vitalia, ORPEA: 14 residències intervingudes a Madrid
Madrid, on la gestió residencial ja deixa un dens reguitzell de polèmica, ha estat la comunitat amb més residències intervingudes: 14 en total, totes privades, que segueixen sota control autonòmic. Dos, la d’Espartales (a Alcalá d’Henares) i la d’Usera, pertanyen al grup que més residències gestiona a Espanya, Domus Vi. Sota el seu empori estan 25.000 places en 200 centres residencials i de dia. En 2018, va facturar 543 milions d’euros i els seus accionistes majoritaris són el fons d’inversió britànic Intermediate Capital Group (IGC) i el multimilionari francès Yves Journel.
Sobre el d’Usera, com apunten des del govern autonòmic, hi ha obert un expedient de resolució de contractes -que es va iniciar amb anterioritat a la pandèmia- i que podria suposar la seva inhabilitació per concórrer a un concurs públic a Madrid durant tres anys. Un altre centre intervingut és la Residència Isabel la Catòlica, de Aralia Serveis. Aquesta companyia* controla més de 4.000 llits i el seu fundador* és José Luis Ulibarri, imputat a les trames Gürtel, Púnica i Enredadera. Tres dels seus centres a Madrid (Peñuelas, Ensanche de Vallecas i Los Fraires) també tenen obert un expedient. L’intervingut havia estat sancionat fins a en tres ocasions, tal com va apuntar Infolibre.
Segons les dades de RTVE, el 68,9% dels morts a Madrid vivien en residències de gent gran. Molts d’ells ho feien a la Residència Muntanya Bella (també intervinguda), on, el 17 de març, ja s’havia comunicat la mort de 17 persones i les queixes dels familiars es multiplicaven.
Una altra de les residències controlades ara per la comunitat és la Vitalia a Leganés. El Grup Vitalia Home gestiona 6.600 places residencials a Espanya i, des de març de 2017, és propietat del fons de capital britànic CVC Partners, que a Espanya també és part de l’accionariat de CLH (dedicada a l’emmagatzematge, transport i distribució de combustible, hidrocarburs i productes petrolífers), Deoleo (empresa d’alimentació especialitzada en l’oli d’oliva: Bertolli o Carbonell són algunes de les seves marques), Naturgy, Tendam (abans, Grup Cortefiel) o la Universitat Alfonso X el Savi.
En 2019, unes treballadores del Centre Alzheimer Fundación Reina Sofia van ser acomiadades per denunciar la manca de material i altres mancances. El 2020, és una de les residències intervingudes per la Comunitat de Madrid. El centre està gestionat per Clece, filial del Grup ACS, propietat de Florentino Pérez, que controla 95 centres de gestió integral i atén gairebé 158.000 grans.
ORPEA és present a 22 països, amb 1.014 establiments, que sumen 104.234 llits i més de 60.000 treballadors. A Espanya tenen 53 centres entre residències, centres de dia i clíniques de salut mental. Una d’elles, la de Santo Domingo, va ser intervinguda pel Govern de Madrid. En l’actualitat, el 14,5% de les accions d’aquest grup estan en poder de el fons de pensions canadenc CPPIB.
“Domus Vi va decidir estalviar diners i posar en risc els residents”
A 3 de juny, la Fiscalia General de l’Estat mantenia obertes 191 diligències civils i el mateix nombre de penals per les denúncies rebudes després del succeït a les residències. Una de les que es va presentar, en aquest cas a la Fiscalia de Galícia, acusava Domus Vi d’”estalviar costos i posar en risc els residents. No es van realitzar desinfeccions ni neteja adequada ni es van prendre les mesures recomanades per Sanitat”, s’explica a la denúncia.
De les tres residències intervingudes a Galícia, dos són de Domus Vaig veure: Barreiro (Vigo) i Cangas (Pontevedra). La tercera és la Residència Nostra Senyor de Fàtima (Orense).
Es va decidir la intervenció, segons la Xunta de Galícia, perquè les xifres de morts es van descontrolar i s’estava posant en risc la qualitat assistencial. Quan tot s’estabilitzi, la gestió tornarà: “És clar, no les expropiarem”, asseguren a La Marea des de la Xunta. Pel fet d’haver estat intervingudes no seran sancionades, indiquen, “però si es detecta que alguna ha incomplert la normativa, sí”. El percentatge de morts en residències a Galícia és del 45%.
“Causes excepcionals que feien inviable el funcionament de la residència”, és l’argument que donen des de la Junta de Castella i Lleó per a justificar la intervenció de sis residències (només una s’ha desintervenido). Entre elles hi ha la Residència Vall del Cuco a Adrada d’Haza (Burgos): la totalitat dels seus residents van ser reallotjats i l’empresa va fer un ERTO.
Com en el cas d’altres comunitats, des del govern castellanolleonès apunten que si es comprova que han comès alguna infracció se’ls imposarà una sanció. En alguns casos, expliquen, s’ha passat informe directament a la Fiscalia.
De les cinc residències intervingudes a Navarra (on el 88% de morts, sobre un total de 490, vivien en aquest tipus de centres) tres eren públiques (municipals) i només dues privades. A part de les inspeccions periòdiques, no es contemplen altres actuacions.
7 comunitats sense intervencions completes
En major o menor mesura, però la crisi del coronavirus ha afectat en gran manera els centres residencials a tota Espanya. Tot i així, hi ha set comunitats que no han desenvolupat intervencions completes, tot i que sí que han proporcionat un altre tipus de suports. A Astúries, per exemple, hi ha hagut 69 residències en què s’ha intervingut sanitàriament: “No és una acció inspectora, sinó una acció assessora, en la qual els professionals de Salut donen suport a l’equip directiu de cada centre per a l’aplicació dels protocols sanitaris, però mai es canvia la direcció de centre”, expliquen des del Govern asturià. A més, a altres 45 es va fer un reforç de personal. Els morts a Astúries en residències arriben al 70%.
No hi ha hagut, de la mateixa manera, intervencions a Euskadi -44% de defuncions en aquests centres-, encara que, com va assenyalar Sergio Murillo, diputat d’Acció Social a la Diputació de Biscaia, es va obrir expedient per mancances en dues residències, i no es descarta que el mateix acabi en sanció.
Al País Valencià, amb un 41% de morts en residències, no es va intervenir completament cap, però, 30 han precisat d’ajut públic. I a Múrcia, dels 107 centres que hi ha (55 per a majors i 52 per a persones amb algun tipus de discapacitat), es va intervenir, però només sanitàriament, en sis.
* Fe d’errors: Aralia Serveis Sociosanitari SA no és un grup d’empreses, com figurava inicialment en aquest article, sinó «una entitat mercantil autònoma». Des d’aquesta companyia, demanen que també es rectifiqui el càrrec de José Luis Ulibarri, de el qual es deia que era el seu president, ja que «no exerceix cap funció en l’empresa», encara que va ser el seu fundador en 1993.
