Durant tot aquest temps de confinament a causa del COVID19, la ciutadania en general i persones afectades en particular hem acatat totes les directrius que des de les institucions sanitàries es recalcaven dia rere dia, entenent molt bé la situació d’excepcionalitat i les prioritats per atendre persones malaltes de COVID19. La majoria d’activitat programada i visites presencials, no urgents, han quedat postergades en espera que els plans de desescalada permetin reprendre una activitat normalitzada.
Durant tot el temps de confinament què hem pogut aprendre com a ciutadania? Que podem cuidar-nos soles i en xarxa comunitària. Que potser no hem de ser tan dependents dels serveis sanitaris, sobretot quan estem sanes. Que hem de recuperar capacitat d’autocura per poder prendre decisions sobre el nostre cos i la nostra salut.
Però ara que s’estan obrint tendes, bars, terrasses, etc. creiem que ha arribat l’hora d’obrir, amb majúscules, els CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Entrar en una nova normalitat vol dir recuperar aspectes bàsics de l’atenció sanitària que centrem en:
- La presencialitat, visites presencials que són i seran necessàries i que les visites telefòniques i les videoconferències mai podran substituir.
- La longitudinalitat, és a dir que l’atenció sigui realitzada pels professionals de referència, sempre els mateixos.
Creiem que l’organització en els CAPs per tasques, visites no presencials, etc. ha sigut molt útil durant el pic de la pandèmia, però l’Atenció Primària ha de recuperar les dimensions que la defineixen: accessible, integral, resolutiva, continuada i longitudinal.
Posar barreres a la porta d’entrada al sistema sanitari de proximitat per més temps és un error perquè confon la població i es desvia la demanda cap a altres serveis (061, urgències..) justament quan en temps de post-pandèmia es fa imprescindible per atendre totes les necessitats presents i les acumulades durant aquests últims mesos.
ES HORA D’OBRIR TOTS ELS CAPs I CONSULTORIS LOCALS
Aquest és un article publicat originalment a la web del FoCAP
No hi ha comentaris
Als CAP no s’ha deixat mai de fer presencialitat si el pacient ho requeria.
Un profesional (metge o enfermera) ha valorat en cada moment si la visita es podia resoldre per telèfon (moltes) o si requeria la presencialitat (moltes també).
Potser aquests 4 mesos hagin servir també perque el pacient (¿o client?) provi d’autogestionar-se en alguns casos i entendre que no tots el pacients que van 40 vegadas al CAP cada any, ho requereixen.