Els residents són metges en formació, però asseguren que treballen com si no ho fossin. «És un problema estructural. En principi, els hospitals haurien de funcionar sense nosaltres, ja que, tot i que fem tasques assistencials, estem en període de formació però, a la pràctica, moltes vegades depenen de nosaltres». És el testimoni de Diego Boianelli, resident de tercer any (R3) de medicina interna a l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid i president del comitè de vaga. «He arribat a treballar 90 hores setmanals, més del doble d’una jornada habitual. Els residents cobrem al voltant de 1.000 euros nets al mes i ens veiem obligats a fer una gran quantitat de guàrdies per assolir un salari digne», explica.
Davant la precarització en la qual es troben, residents de medicina de 20 hospitals de la Comunitat de Madrid van presentar el passat 22 de maig a la Conselleria de Salut una demanda de conveni col·lectiu amb 80 propostes per demanar unes millores en les seves condicions laborals. No va haver-hi resposta per part de l’administració, així que el 8 de juny van presentar un escrit posant com a data límit el 2 de juliol per arribar a un acord favorable; si no, convocarien una vaga indefinida. Tampoc van rebre resposta, així que van fer oficial la convocatòria d’una vaga a partir del dilluns 13 de juliol, en que també s’ha convocat una manifestació les 10.00 hores. «Simplement volem que ens escoltin i seure a negociar unes bones condicions laborals», remarca Boianelli.
Els residents asseguren que amb la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut varis detonants que els han portat a una situació límit. Denuncien, per exemple, que no els comptaven com a baixa professional en el cas de contraure la malaltia i que la manca de protecció que tenien ha fet que fossin un dels col·lectius més contagiats d’entre els sanitaris. En les causes de l’elevat contagi de metges residents també assenyalen el factor dels ‘llits calents’, compartits en els diferents torns.
A més, Boianelli explica que a molts companys residents que se’ls reubicava a altres espais de treball, com el pavelló d’Ifema o els hotels medicalitzats, se’ls prohibia fer guàrdies. «Estaven treballant en jornades interminables i sense possibilitat de fer guàrdies per a complementar el seu sou», afirma Boianelli. Assegura que és un problema que ve de sempre, però que amb la pandèmia s’ha intensificat. «Ho aguantes perquè et diuen que sempre ha sigut així, però també tenim dret a queixar-nos». Amb l’arribada del coronavirus, a més, no han entrat encara a treballar els residents de primer any, així que les seves guàrdies les han hagut de cobrir entre la resta de residents dels hospitals.
El passat 22 de juny, el comitè de vaga, format per representants dels diversos hospitals, es va reunir amb la Conselleria de Salut, que els va negar la negociació del conveni col·lectiu que van presentar i els va notificar que les propostes serien establides per part de l’administració. També van demanar desconvocar la vaga, però els convocants es van negar perquè no els havien posat cap opció sobre la taula favorable. La tensió creixent es va intensificar encara més quan el passat 8 de juny la Conselleria de Salut va imposar uns serveis mínims del 100% a la vaga. Davant aquesta acció, els convocants van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). «Ens volen rebentar la vaga i que això no arribi a res, però el que aconsegueixen és que estiguem més enfadats», explica Boianelli.
El president del comitè de vaga assegura que molts companys residents han rebut coaccions per part dels seus supervisors i de la direcció dels hospitals per tal d’aturar la vaga. «Des del meu hospital, el Clínic de Sant Carlos, ens van dir que si fèiem vaga ens suspendrien les vacances. Després van rectificar, però ja va quedar reflectida la seva intenció», explica. A més, diu que a altres companys els han amenaçat de no contractar-los a l’Hospital si s’adherien a la vaga o en obtenir una pitjor qualificació.