Està preparat el nostre personal sanitari per a una segona onada de la pandèmia? A aquesta pregunta intenta respondre un nou treball, publicat al Journal of Affective Disorders, sobre l’impacte dels coronavirus (SARS, MERS i COVID-19, de manera separada i conjunta) en la salut física i mental d’aquests treballadors.
“El que més crida l’atenció és l’elevat efecte en la salut mental dels professionals, no només a la crisi de l’COVID-19 sinó també en la de la SARS i en la del MERS”, explica Gonzalo Salazar de Pablo , investigador predoctoral de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de l’Institut de Psiquiatria, Psicologia i Neurociència del King College de Londres i un dels autors del treball.
“No obstant això, també ens ha sorprès la baixa freqüència de símptomes d’estrès posttraumàtic en aquells exposats a la COVID-19, tot i que sospitem que és possible que augmenti de manera considerable en els pròxims mesos”, continua. “Alguns científics es refereixen a aquest possible efecte a mig-llarg termini com la quarta onada”.
La nova investigació, que engloba una revisió d’articles, ha tingut en compte a qualsevol treballador sanitari: metges i infermers, però també auxiliars d’infermeria, personal administratiu, personal de neteja.
Sobre les conseqüències per a la salut física, el més freqüent ha estat que aquells professionals amb una infecció per coronavirus desenvolupin febre (75,9%), tos (47,9%), miàlgies o dolors musculars (43,6%), calfreds (42,3%), fatiga (41,2%), mals de cap (34,6%), dispnea o dificultat respiratòria (31,2%), mal de coll (25,3%), nàusees o vòmits ( 22,2%) i diarrea (18,8%)
A nivell psicològic, els professionals han estat exposats a una gran quantitat d’estrès i això ha portat a problemes psicològics importants. “Entre ells, més d’un terç han tingut problemes d’insomni i burnout -treballador cremat o esgotat-. Més d’un de cada quatre han tingut símptomes depressius o d’ansietat. També han patit estigma causa de la seva professió i el contacte amb el virus”, afegeix Salazar.
“És important que els professionals disposin d’atenció psicològica de manera ràpida en cas que apareguin problemes de salut mental. Crec que seria bo implantar mesures preventives que intentessin millorar la resiliència i optimitzar les mesures d’afrontament dels sanitaris”, afirma.
Què ha deixat veure aquesta crisi
Tot i tenir una de les millors sanitats de el món, els autors es plantegen si aquesta crisi ha servit per posar de manifest la precarietat del personal sanitari.
“La nostra sanitat és tan bona precisament perquè, encara que els professionals tenen una càrrega de treball molt alta, estan disposats i acostumats a treballar al 100% i amb els recursos justos. Ara bé, quan s’eleva la demanda de manera dràstica no hi ha marge de maniobra i la situació no és sostenible. Bàsicament, el sistema es col·lapsa”, apunta Salazar.
L’expert deixa clar com es pot ajudar a aquests treballadors: “La societat té una tasca molt important. Es veuran obligats a decidir si realitzar una activitat d’oci o no, posar-se una mascareta o no… Hem passat per una situació difícil, amb moltes limitacions i volem oblidar el que ha passat, però és moment de ser responsables”.
“Respecte a les administracions públiques, en el cas dels professionals sanitaris el més important és que s’estableixin mesures de seguretat. No queda tan lluny quan no es disposava de suficients equips de protecció personal de qualitat “, afegeix el psiquiatre.
