Una enquesta serològica realitzada a Estocolm, capital de Suècia, reflecteix que les persones dels barris amb un nivell socioeconòmic baix s’han vist més afectades per la COVID-19 que els residents de barris més rics ubicats al centre de la ciutat. En concret, en un barri de la perifèria s’han detectat un 30% de persones amb anticossos al virus, mentre que en un barri ric la dada ascendeix només a el 4%, segons el sondeig.
Aquests són els resultats d’un estudi realitzat pels professors Björn Olsen i Åke Lundkvist de la Universitat d’Uppsala i Stefan Hanson, metge a Spånga, Estocolm. L’estudi es publicarà en breu a la revista Infection Ecology & Epidemiology, segons recull el mitjà suec Expressen. Els investigadors van examinar durant els dies 17 i 18 de juny la presència d’anticossos contra el coronavirus en dues àrees residencials: Norra Djurgårdsstaden, al centre de la ciutat, i el suburbi de Tensta, poblat majoritàriament per persones d’origen migrant. Es van triar aquests dos districtes precisament per les “grans diferències socioeconòmiques”, indiquen.
De les persones testades, només cinc de les 123 persones a Norra Djurgårdsstaden van mostrar anticossos, el que significa un 4%. En comparació, 27 de les 90 persones analitzades a Tensta tenien anticossos contra el virus, el 30%. Els investigadors assenyalen, a més, que el 98% dels participants al barri de centre eren d’origen suec, enfront de l’1% dels enquestats a la perifèria.
Una de les raons que donen els investigadors a aquestes dades són les condicions de treball. Al barri de centre, “probablement molts” habitants puguin treballar des de casa, mentre que a la perifèria, on un gran nombre treballa en serveis de salut, transport o serveis, han de sortir de casa i coincidir amb altres persones.
L’idioma, assenyalen, pot haver estat un altre aspecte que pot haver contribuït a les dades. Indiquen que “va portar temps” que les autoritats d’Estocolm traduïssin els consells i recomanacions contra la pandèmia “a l’somali i a l’àrab, per exemple”. Els investigadors insisteixen que s’ha d’ampliar el nombre de proves i millorar el seguiment de les persones afectades a Suècia. Des de l’inici de la pandèmia de COVID-19, Suècia ha registrat un total de 81.012 casos i 5.744 defuncions.
Anàlisi de 130 zones d’Estocolm
A finals de juny, un mes abans de conèixer els resultats de l’enquesta dels investigadors, la periodista d’Expressen Frida Sundkvist ja va publicar una anàlisi de les dades de coronavirus en 130 codis postals d’Estocolm. Els resultats indiquen que hi ha “enormes diferències” entre les àrees riques i pobres de la capital sueca.
En el treball es destaca que les altes taxes d’atur i l'”amuntegament generalitzat” en els suburbis són dos aspectes significatius. Les dades també apunten que la infecció es propaga més ràpid en les àrees amb menys recursos, mentre que els barris de classe alta, com Djursholm i Östermalm, estan “gairebé lliures” d’infecció. La periodista va explicar en el seu perfil personal de Twitter que va lluitar “molt” per obtenir la informació dels districtes i insta a altres companys i diaris locals al fet que “sol·licitin les xifres corresponents a les seves àrees”.
Aquestes dades sobre l’impacte de la pandèmia i el perfil socioeconòmic de les seves víctimes a Suècia són especialment rellevants en tant que el país nòrdic ha pres una estratègia radicalment diferent a la de la majoria de països europeus. El Govern d’Estocolm va rebutjar les mesures de confinament i ha acabat amb xifres de morts molt superiors a les dels seus veïns escandinaus.
El Govern de país nòrdic no ha reconegut explícitament que aconseguir la immunitat de ramat sigui el seu objectiu, però la laxitud de les mesures adoptades és, segons els científics signants d’un manifest contra aquestes polítiques, prova suficient que, en realitat, això és el que pretenen les autoritats. “L’Agència de Salut Pública de Suècia insisteix en l’escolarització obligatòria dels nens petits, en què durant molt de temps ha restat importància als tests, i en què s’ha negat a reconèixer la importància de la propagació asimptomàtica del virus (el que és pitjor: ha encoratjat les persones que viuen en llars amb persones infectades pel COVID-19 a anar a la feina i a l’escola) i segueix negant-se a recomanar mascaretes en públic, malgrat les aclaparadores proves de la seva eficàcia”, van expressar.
