El virus de la COVID-19 segueix guardant secrets, tot i el gran esforç investigador que s’està realitzant. Cada dia apareix un nou símptoma o un nou efecte. I segueixen existint llacunes en el coneixement dels mitjans a través dels quals es transmet el virus, la immunitat que genera, les seqüeles que deixa o la capacitat de contagi dels pacients asimptomàtics.
Però entre els dubtes i noves preguntes que sorgeixen a mesura que s’avança en el coneixement de la SARS-CoV-2, volem centrar-nos en la possibilitat que pugui afectar el sistema nerviós.
Els virus de la família dels coronavirus poden afectar el sistema nerviós
Comptem amb el coneixement obtingut en investigacions realitzades durant anteriors epidèmies causades per coronavirus com el MERS-CoV i el SARS-CoV-1. Els seus resultats mostren que els coronavirus poden afectar el sistema nerviós per diversos mecanismes. Entre ells s’inclouen:
- Les afectacions neurològiques com encefalopaties o ictus, conseqüència de la resposta hiper-inflamatòria i d’hiper-coagulació induïda pel virus;
- L’encefalitis produïda per la invasió directa del sistema nerviós central;
- Les complicacions postinfecció relacionades amb la resposta immune.
Contribució de la neurologia espanyola
L’estudi Albacovid és el major realitzat fins ara sobre l’aparició de símptomes neurològics en pacients de COVID-19. Els seus resultats mostren que de 841 pacients ingressats per COVID-19 en dos hospitals d’Albacete durant el mes de març, més de la meitat van manifestar símptomes neurològics.
Podria el virus arribar al cervell?
La presència dels virus de la família dels coronavirus en el sistema nerviós central (concretament en el cervell) sembla indicar que són capaços de trencar la defensa cerebral constituïda per la barrera hematoencefàlica. Aquesta protegeix el cervell de l’entrada de patògens a través de torrent sanguini.
Sabem que un dels principals efectes de la SARS-CoV-2 es manifesta a través de processos inflamatoris (l’anomenada ‘tempesta de citoquines’) principalment en el sistema respiratori. Però també afecta a altres òrgans, incloent el sistema nerviós.
Se sap també que durant la malaltia neurològica, els teixits de cervell, inclosos els vasos sanguinis i la sang, es destrueixen. Això condueix a una inflamació i debilitament de la barrera sang-cervell, alterant la seva permeabilitat. I el procés empitjora quan hi ha una inflamació externa al cervell.
Tots dos processos (inflamació fora de el cervell i debilitament de la barrera hematoencefàlica) podrien crear les condicions idònies per a l’assalt del SARS-CoV-2 al cervell.
S’ha informat de casos que compleixen els criteris per ser considerats casos plausibles d’encefalitis resultant d’infecció del sistema nerviós central pel SARS-CoV-2. Però són casos molt rars, i és important assenyalar que els estudis científics disponibles fins al moment suggereixen que aquest virus només rarament pot produir una veritable encefalitis o meningoencefalitis associades a una evidència d’invasió viral directa del sistema nerviós central.
A dia d’avui s’ha detectat el virus SARS-CoV-2 en diversos òrgans, però no en el cervell. És a dir, no s’ha confirmat la invasió directa de el sistema nerviós central.
Efectes a llarg termini i avís per a (joves) navegants
De moment no es coneixen bé tots els efectes que els coronavirus poden produir en el cervell, les seves conseqüències en les funcions cognitives, i la reversibilitat o irreversibilitat de les mateixes. Però cal tenir en compte els efectes neurològics que el virus pot provocar a llarg termini, fins i tot en persones infectades actualment asimptomàtiques.
En aquestes persones no s’observen símptomes externs evidents (per exemple respiratoris, febrils o inflamatoris). Però podria donar-se la circumstància que entre aquests pacients “asimptomàtics” es trobin casos en què els possibles efectes que a curt termini romanen ocults podrien produir quadres neurològics.
Aquests quadres poden incloure deterioraments cognitius a nivell de memòria o navegació espacial. O trastorns psiquiàtrics causats directament per la infecció viral. Podrien també a desembocar en el desenvolupament d’altres patologies.
Finalment, es podria veure seriosament afectat el sistema nerviós perifèric, i com a conseqüència els sistemes locomotor i respiratori, així com als òrgans dels sentits.
El cervell podria esdevenir un reservori de virus. És a dir, el virus podria persistir en el cervell sense manifestar una malaltia neurològica aparent. Encara que com s’ha vist en altres casos, aquests virus poden finalment estar involucrats en malalties tan greus com l’esclerosi o la síndrome de Guillain-Barré.
En definitiva, la suposada asintomatología d’alguns infectats podria estar encobrint efectes neurològics que podrien aparèixer a llarg termini i ser greus.
Una campanya: Educació en valors
Recordem les campanyes de la Direcció General de Trànsit a Espanya quan es va implantar el carnet per punts, en temps en què els accidents de trànsit greus augmentaven sense parar. Aquesta contribució és un modest clam, un conscienciat crit d’avís per a navegants pels mars de la inconsciència sobre els efectes de la COVID-19 i la irresponsabilitat en l’aplicació de les mesures per posar-li fre.
En pràcticament tots els països del món s’han implantat mesures de distanciament social i confinament per fer front a la pandèmia. Mesures que han limitat alguns dels nostres drets, delimitant la frontera entre aquests i les nostres obligacions envers els altres.
L’individualisme, l’egoisme i la irresponsabilitat no aconsegueixen aturar la propagació de virus. Per contra, la faciliten. Enfront d’ells, advoquem per la resposta col·lectiva i responsable de la comunitat com a únic mitjà per a la seva derrota.
Les mesures epidemiològiques que adoptem i la resposta col·lectiva, responsable i solidària estan destinades no només a protegir col·lectivament als éssers humans i ciutadans que som, sinó també individualment a les persones que serem en un futur no molt llunyà.
Aquestes evidències haurien de contribuir al fet que siguem capaços de mesurar els riscos que prenem personalment i, per extensió, els que fem contraure als nostres conciutadans. Cal treballar en nom de la responsabilitat, alhora que en pro de la intel·ligibilitat. És una qüestió d’actitud, d’educació, d’intel·ligència, de cultura… en definitiva, de justícia social, i, per això, objectiu d’un nou contracte social.
Precisament pel que fa a l’educació, una invocació a l’últim llibre del neurocientífic espanyol Francico Mora. El seu títol ‘Neuroeducación i lectura’ i el seu contingut són un al·legat a l’apassionant món de la lectura. Per responsabilitat, davant la COVID-19 llegim més, parlem amb prudència i beguem amb mesura.
Aquest és un article traduït de The Conversation. Una versió d’aquest article va ser publicada a la web de l’Asociación Española para el Avance de la Ciencia (AEAC).
