La Comissió de Certificació de la Regió d’Àfrica, ARCC per les seves sigles en anglès, ha declarat la regió africana lliure de la poliomielitis salvatge. L’anunci arriba després que s’hagi certificat que el continent ha complert quatre anys sense cap nou cas. Els darrers es van donar a Nigèria el 2016. Des de llavors, l’organisme independent ha confirmat a l’OMS que no hi ha hagut cap més cas a aquest país ni en cap altre de la regió. L’històric assoliment suposa que cinc de les sis regions de l’OMS, que representen el 90% de la població, estan lliures de la pòlio salvatge.
“És un moment històric per l’Àfrica. És la segona erradicació d’un virus del continent des de la verola fa 40 anys. Les futures generacions d’africans podran viure lliure de la poliomielitis salvatge”, ha declarat la doctora Matshidiso Moeti, directora regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al continent africà.
Des del 1996, s’han repartit per l’Àfrica gairebé 9 bilions de vacunes contra la pòlio, evitant més d’1.8 milions de casos i salvant 180.000 vides
Tedros Adhanom, director general de l’OMS i nascut a Eritrea, ha parlat d’un “dia de celebració i esperança”. “És un gran dia pels meus germans i germanes africanes: el nostre continent és declarat lliure de pòlio. És un dels majors èxits de salut pública, demostrant que amb ciència i solidaritat podem vèncer els virus i salvar vides”, ha dit Làdanum.
Més d’un segle de malaltia
La pòlio és una “malaltia altament infecciosa causada per un virus que, majoritàriament, afecta canalla de menys de cinc anys”, explica l’OMS. “Envaeix el sistema nerviós i pot causar una paràlisi total en qüestió d’hores”, afegeix l’organisme sanitari. Segons les seves dades, entre el 5 i el 10% de la canalla que pateix la paralització mor quan els músculs implicats en la respiració no poden respondre.
Va començar a expandir-se pel món a inicis del segle XX, amb pulmons artificials d’acer i confinaments durant els estius com a úniques eines per a lluitar-hi, explica l’OMS. A mitjans de segle, 600.000 persones s’infectaven i quedaven paralitzades anualment. A Espanya les estimacions parlen de 2.000 morts i més de 30.000 persones amb danys al sistema nerviós. L’Associació Afectats de Síndrome de Pòlio i Post-Pòlio d’Espanya eleva la xifra a 300.000 afectats.
“Després del pic de la Guerra Freda, els científics van cooperar i van desenvolupar dues noves vacunes. Però amb una baixa taxa de vacunació, la pòlio va continuar sent endèmica arreu d’Àfrica”, explica l’organització sanitària.
Donat que la malaltia encara no té una cura mèdica, la vacunació és l’única eina per frenar-ne l’expansió. Per això l’Assemblea Mundial de la Salut de l’OMS va iniciar el 1988 la Iniciativa d’Erradicació Global de la Pòlio, amb l’objectiu d’eliminar la malaltia a inicis del segle XXI. La fita es va aconseguir a Amèrica, el Pacífic i Europa, però a l’Àfrica la dificultat de fer arribar les vacunes a tota la població i les barreres socioeconòmiques van complicar-ne l’erradicació.
La fi de la pòlio a l’Àfrica és un gran dia. Però no és el final de la malaltia. Encara tenim un llarg camí al davant per erradicar-la a l’Afganistan i el Pakistan
Per això, el 1996, amb Nelson Mandela com a imatge visible, va arrencar la campanya ‘Kick Polio out of Africa‘ [‘Xutem la pòlio fora de l’Àfrica]. En aquesta data, informa l’OMS, la poliomielitis salvatge paralitzava anualment 75.000 nens i nenes.
La situació a l’Àfrica, però, no ha estat igual a totes les regions. Alguns països, com Algèria, Senegal, Kènia o Moçambic, no han reportat cap cas durant el segle XXI. Les regions occidental i central africana, amb Estats com Nigèria, Camerun o la RD del Congo, la que ha trigat més a eradicar la malaltia.
El 25 d’agost, després de gairebé un quart de segle de campanya, el continent ha aconseguit desempallegar-se de la pòlio salvatge. “Des del 1996, s’han repartit per l’Àfrica gairebé 9 bilions de vacunes contra la pòlio, evitant més d’1.8 milions de casos i salvant 180.000 vides”, ha resumit el director general de l’OMS, Tedros Adhanom.
El sanitari i cap de l’OMS ha agraït la tasca de tantes persones i organitzacions que ho han fet possible: “Agraeixo i congratulo els governs, treballadors sanitaris, voluntaris, líders religiosos i tradicionals i els pares de la regió perquè han treballat junts per xutar la pòlio salvatge fora d’Àfrica”. “Sí, tot això costa diners, però al cap i a la fi, els diners gastats en eradicar la pòlio no són un cost, sinó una inversió”, ha afegit el biòleg eritreu.
El camí que cal recórrer
Si bé s’ha aconseguit una fita, l’OMS rebaixa l’emoció en un comunicat en què recorda que la pòlio salvatge encara es transmet a dos països de la regió mediterrània oriental: l’Afganistan i el Pakistan.
“La fi de la pòlio a l’Àfrica és un gran dia. Però no és el final de la malaltia. Setze països encara s’enfronten a brots derivats de la vacuna i encara tenim un llarg camí al davant per eradicar-la a l’Afganistan i el Pakistan”, ha dit el doctor Tedros. “Mentre la pòlio persisteixi a qualsevol lloc, és una amenaça arreu. Encara tenim molta feina a fer per enviar la pòlio als llibres d’història”, ha afegit.
En efecte, les dades i la tendència mundial és molt positiva gràcies a les campanyes de vacunació a l’Àfrica en les darreres dècades. Les dades ho certifiquen: l’any 1988 s’estima que va haver-hi 350.000 casos de poliovirus salvatge, mentre que el 2018 se’n van notificar 33. El descens del 99% en 30 anys, però, no fa abaixar la guàrdia a l’OMS, que alerta que “mentre hi hagi un sol nen infectat, tots els nens de tots els països corren el risc de contraure la poliomielitis”. Assegura que “si no s’erradica en els últims reductes, es podrien produir fins a 200.000 nou casos anuals en deu anys”.
A banda dels brots amb transmissió a l’Afganistan i el Pakistan, l’altra problemàtica és el cVDPV, el poliovirus derivat de la vacuna. La immunització oral que ha salvat tants nens i nenes pot escampar-se per la comunitat si hi ha “àrees d’inadequat sanejament” mentre el cos de qui l’ha rebut està creant la resposta immunitària. Actualment setze Estats africans fan front a brots d’aquest tipus. L’OMS, tanmateix, assegura que “el reduït risc de patir cVDPV és significatiu per als beneficis enormes per a la salut pública associats amb la vacuna” i assegura que la transmissió es talla amb dues o tres rondes de “campanyes d’immunització d’alta qualitat”.
És per això que, per controlar tot plegat, l’OMS considera essencial mantenir el “compromís continuat amb l’enfortiment dels sistemes de salut i la immunització a la regió africana”. Alerta que “el risc ha augmentat amb les interrupcions de la vacunació a causa de la Covid-19, que han deixat les comunitats més vulnerables als brots de cVDPV2”.
En aquesta línia, la Iniciativa d’Erradicació Global de la Pòlio “crida els països i donants a mantenir-se vigilants davant totes les formes de pòlio”, perquè “fins que no s’erradiqui cada soca a tot el món, els increïbles avenços realitzats contra la poliomielitis a escala mundial estaran en risc”.