L’arribada del SARS-COV-2 va suposar un canvi radical en els hospitals espanyols. En les setmanes de màxima saturació dels centres sanitaris es van convertir en monogràfics de Covid-19, amb l’activitat assistencial i els ingressos per altres afeccions anul·lats, excepte puntualment les emergències. Com va influir això als pacients amb altres afeccions?
“D’una banda, existia el temor de la població a acostar-se a tots els centres sanitaris, amb el que es va examinar menys l’aparició de petits símptomes, alguna cosa que en un altre moment s’hagués fet. De l’altra, es van interrompre consultes i intervencions quirúrgiques, es van tancar hospitals de dia, etc.”, explica a SINC Jesús Díez Manglano, vicepresident 1r de Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
La primera onada va afectar moltíssim al sistema de salut i els seus usuaris, explica María Cruz Martín Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrejón. “Es van deixar de realitzar les cirurgies programades -com neurocirugies o intervencions oncològiques i cardíacas-, amb la repercussió que això té en l’evolució d’aquestes patologies dependents del temps”.
Els pacients crònics -aquells amb malalties de llarga durada com patologies cardíaques i respiratòries, infarts, càncer o diabetis, i que suposen la causa de el 63% de les morts al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- no van poder continuar amb els seus seguiments i proves, el que ha tingut conseqüències en el temps, afirma Héctor Bueno, director científic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’Octubre. “Hi ha molts que han ingressat descompensats i, probablement, alguns hagin mort a casa per complicacions”.
L’augment de la mortalitat no atribuïble directament a la Covid-19 ha estat clar en pacients crònics sense l’accés habitual al sistema sanitari; la dificultat està en mesurar-lo. “L’atribució de la causa de mort dels certificats de defunció són molt inespecífics i, en aquell moment, sistemàticament es va atribuir al coronavirus”, aclareix Bueno. “Seria important fer una estimació, però crec que mai sabrem l’impacte directe del que ha estat el primer pic de Covid-19”.
Medicina a distància, una alternativa per a tothom?
Davant d’aquesta situació dramàtica, molts hospitals van activar de forma urgent un pla de telemedicina, és a dir, consultes telefòniques per identificar les persones més estables i prioritzar a aquells en una situació de major vulnerabilitat. “Això va funcionar amb força èxit en el nostre cas, però evidentment no va poder pal·liar tot el cop de la pandèmia en els pacients”, afegeix Bueno.
A més, matisa Díez Manglano, el sistema de telemedicina a Espanya no està prou desenvolupat. “Sí que s’han fet consultes telefòniques, però ni tots els pacients saben manejar-se amb el vídeo, ni tots tenen les eines necessàries, ni en tots els hospitals públics està generalitzat aquest tipus de servei”.
“Si bé en aquest temps s’han comprovat les moltes interaccions entre el sistema sanitari i els pacients que no necessiten una assistència presencial, per canviar això cal tenir mitjans”, insisteix l’expert. “Haurien de fer-se agendes d’atenció no presencial, la qual cosa suposa una major organització i una redistribució de la despesa ja que s’estalviarien costos de desplaçament i de pèrdua de treball”.
Onada de covid i de pacients crònics
En ple segon repunt de coronavirus, un dels objectius ara és intentar que no tornin a quedar sense atendre pacients d’altres patologies. “Ara mateix no estem en la situació que vivim al març o abril, però no sabem què passarà en el futur. Si tornen a omplir-se les nostres UCI, arribarà un moment en què anul·larem també les cirurgies programades dels pacients més crítics”, apunta Martín Delgado.
“De moment, la situació està més controlada; per ara no s’ha produït el tancament massiu de consultes i quiròfans com va passar en la primera onada. Encara que ja s’estan desprogramant algunes intervencions quirúrgiques i anul·lant cites”, indica Díez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa.
“Actualment estem vivint, a més de la segona onada de Covid-19, la pandèmia de cronicitat que no s’havia atès durant la primera onada de virus”, subratlla. “El que al principi sembla que pot esperar, després es converteix en urgent”. Igual opina Héctor Bueno, vicepresident de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). De fet, la institució ha registrat una reducció del 40% en el tractament de l’infart durant l’estat d’alarma, segons un estudi realitzat durant la primera setmana de confinament.
“Encara que es preveia clarament un repunt de pacients crònics, no aquesta onada tan prolongada en el temps”, aclareix. “Des del punt de vista de l’activitat aquest estiu ha estat frenètic -probablement conseqüència del que va quedar pendent aquests mesos-, la qual cosa està posant molta pressió hospitalària”.
L’OMS va publicar el juny passat una enquesta, completada per 155 països durant tres setmanes del mes de maig, que revelava com els serveis de prevenció i tractament de les malalties no transmissibles es van veure greument afectats des del començament de la pandèmia. L’informe, que va confirmar l’impacte a escala global, mostra una major afectació en els països d’ingressos més baixos.
“Estem veient pacients no-covid que arriben en situacions molt greus, que els acaben portant a l’UCI”, subratlla Martín Delgado. “Potser per nombre no ho esperaríem a hores d’ara perquè no ha arribat encara l’època més dura, l’hivern, quan es descompensen més els malalts crònics”.
Què esperar en els propers mesos
Segons Martín Delgado, expresidenta de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC), “en aquest temps segur que algunes patologies han empitjorat, el que va a tenir efectes no desitjats per als pacients. Això és una realitat que hem d’admetre i intentar que en aquest futur pròxim no passi. Però si s’acaben omplint de nou tots els llits, és impossible fer una altra cosa”.
Els experts tenen clar que, des del punt de vista del coronavirus, són necessàries mesures de més contenció. “Avui és un problema de molta menys intensitat que a l’abril, però està creixent progressivament. De fet, ara mateix no veiem en absolut una baixada de pacients”, puntualitza Bueno.
“No esperàvem una segona onada tan primerenca. Estem en una situació d’incertesa, però cal estar preparats per a tots els escenaris. No només per atendre tots els possibles casos de coronavirus, sinó també a totes les persones amb altres necessitats de salut que no poden quedar aparcades de manera permanent”, exposa Díez Manglano. “Es tracta d’una malaltia nova que pot venir no en una o dues, sinó en successives onades”.
“Hem d’aprendre d’això i buscar mètodes que permetin millorar l’efectivitat del sistema sanitari. Si aconseguim més recursos, mitjans, noves formes d’atenció, etc., és possible que aquest surti enfortit després d’aquesta crisi i pugui funcionar millor”, declara.
Consells per al pacient crònic
Encara que no cal col·lapsar per situacions banals, el pacient crònic ha de sol·licitar l’atenció habitual que hagués fet en altres moments. Això sí, a través dels canals que se’ls facilitin. “És preferible que els diguin ‘quedeu-vos a casa’ o ‘li oferim aquest altre recurs’ al fet que, quan acudeixi, la situació sigui molt més complexa”, adverteix Martín Delgado.
Per Díez Manglano, “el primer que ha de fer el pacient és coresponsabilitzar-se de la seva pròpia cura i atenció. I si malgrat aquestes autocures les malalties progressen, ha de contactar directament amb el sistema sanitari. A més, el malalt que té una patologia crònica ha de tenir una especial protecció per intentar no caure infectat pel coronavirus”.
“Ha de ser previngut i minimitzar els riscos, però no tant com per deixar d’assistir a les seves proves i revisions. I, si nota que empitjora, que no dubti en consultar independentment que la situació estigui lletja. Estem pendents d’ells i ja serem nosaltres els encarregats de prioritzar qui té necessitat de venir o no”, revela Bueno.
“La nostra intenció és que aquesta situació no torni a passar mai, perquè a la fi és una iniquitat del sistema. El nostre compromís és atendre tots els pacients, que no s’hagin de anul·lar cirurgies i que hi hagi més malalts que els de Covid-19, però tot dependrà del volum que arribi i dels recursos disponibles”, conclou Martín Delgado.
