Les crisis econòmiques generen un enorme patiment a la societat, empobrint moltes famílies i sumint-nos en profundes inseguretats. Els seus efectes negatius poden fer-se sentir gairebé immediatament, sobretot en els grups de població més desfavorits. Tot i que la macroeconomia ens indiqui que una crisi ja ha passat de llarg, les seves cicatrius seguiran sent visibles durant molt de temps, ja que la recuperació no arriba a la mateixa velocitat per a tothom. Una de les dimensions més negativament afectades és la salut mental.
Estrès i sensació d’injustícia
Hi ha diferents mecanismes que poden explicar la relació entre les crisis econòmiques i la salut mental.
El primer és l’increment d’estrès generat pel risc d’atur i precarietat laboral, les migracions i els canvis forçats d’habitatge (per exemple, desallotjaments per impagament d’hipoteques). La mateixa anticipació dels possibles problemes futurs, l’esvaïment de l’esperança o l’increment de conflictes de parella estan estretament associats a aquest primer element.
Un segon mecanisme és el de la frustració percebuda per no rebre una recompensa merescuda i la sensació de rebre un tracte injust. Això pot traduir-se en agressions, comportaments antisocials, violència intrafamiliar i a el consum d’alcohol i altres drogues.
Hi ha un tercer mecanisme, que rep el nom d ‘”efecte pressupost”. Té a veure amb la gestió que fem dels nostres recursos -temps, diners, energia-, el cost del qual canvia durant les crisis econòmiques i poden desencadenar o agreujar problemes d’ansietat i altres trastorns mentals.
Addicionalment, la pèrdua de l’ocupació o la impossibilitat de trobar un altre poden suposar un seriós cop per l’autoestima de moltes persones, comprometent el seu sentit de l’identitat i contribuint al seu aïllament social.
D’altra banda, les crisis econòmiques poden suposar, per l’aplicació de polítiques pressupostàries restrictives, una manca de recursos per al sistema sanitari. Alhora, l’objectiu principal de les polítiques es consagra a aconseguir la desitjada “recuperació econòmica”, deixant fora de l’agenda altres objectius com la salut de la població.
Dit això, no hi ha dues crisis econòmiques iguals ni una mateixa crisi afecta de la mateixa manera a dues poblacions de diferents països. La intensitat, durada i velocitat de la caiguda de l’economia, així com el context institucional, cultural, sanitari i social -incloent-hi les xarxes de seguretat prèvies i les respostes públiques i socials a les crisi- condicionen l’adaptació de la societat i dels grups que la conformen. En alguns casos aquests elements esmorteeixen els efectes negatius sobre la salut mental i el benestar de les persones; en altres, els agreugen.
El que vam aprendre de la Gran Recessió
En l’última dècada s’ha generat abundant literatura científica sobre els efectes sobre la salut de l’anomenada Gran Recessió, és a dir, de la crisi econòmica iniciada l’any 2008. Aquests treballs confirmen els seus efectes negatius sobre la salut mental, especialment en aquelles persones en situació d’atur o amb feines precàries, i en aquelles amb problemes de caràcter financer. Del que es dedueix que són les polítiques socials, sense relegar les sanitàries, les que potencialment tenen més capacitat per mitigar i revertir els efectes de les crisis en la salut mental.
D’altra banda, cal no oblidar que els estudis disponibles, en ser contemporanis a la pròpia crisi o ser realitzats poc temps després, únicament s’observen els efectes de curt termini. No obstant això, després del final oficial de la crisi hem seguit patint elevades taxes d’atur i precarietat, així com alarmants indicadors de pobresa i risc d’exclusió social. Per això, hi ha un clar risc que els efectes de l’anterior crisi sobre la salut mental es prolonguin (o fins i tot siguin permanents) per a moltes persones que pertanyen a grups de població vulnerables.
El doble cop de la SARS-CoV-2
I això ens porta a la situació actual. Tot just recuperats, o fins i tot amb seriosos dubtes sobre la recuperació de la salut mental de la població després del cop anteriorment sofert, la SARS-CoV-2 amenaça amb l’amarga promesa d’un doble impacte en matèria de salut mental.
El primer té a veure amb l’enorme incertesa a la qual ens ha sotmès la Covid-19 pel seu abast i extensió, per la incerta durada de la mateixa pandèmia, els problemes inicials en la disponibilitat de màscares, les pròpies mesures de confinament, la incerta promesa d’una vacuna, les notícies contradictòries… al que se suma la pèrdua de certesa sobre el govern de les nostres vides, generadora de fort estrès per si mateixa.
A això hem d’unir el segon impacte en forma d’aguda crisi econòmica, una crisi com no hem conegut en temps moderns, i que està portant a una caiguda de l’economia en només tres trimestres tan forta com l’acumulada durant l’anterior Gran Recessió.
Malgrat tot, hi ha raons per a l’optimisme. Encara que ens falti molt per saber, mai abans s’havien mobilitzat i coordinat de manera unànime tantes ments brillants contra un problema de salut. En poques ocasions tants governs han mostrat una voluntat clara per abordar un problema. El coneixement adquirit de crisi recents ens fa prendre consciència que la situació actual suposa un greu risc per a la salut mental de la població. Per això, ara és temps de posar en marxa solucions, no relegant les mateixes a l’arribada de la recuperació econòmica.
La crisi econòmica i la Covid-19 està sotmetent a una dura prova a les nostres societats. Les nostres respostes per evitar aprofundir en desigualtats prèvies i la nostra capacitat per no deixar a ningú en el camí ens definiran en el futur. La salut mental ha de ser un dels eixos centrals dels nostres afanys.
Aquest és un article publicat originalment en castellà a The Conversation
