Fa pocs dies els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) van indicar a la seva pàgina web que el coronavirus es podia transmetre, a més de per les gotetes de saliva que llancem a curta distància, a través d’altres partícules molt més petites anomenades aerosols, que romanen més temps en l’aire i viatgen més enllà dels sis peus (1,83 metres), considerats fins ara com a distància de seguretat.
Després d’informar sobre això la CNN, aquesta actualització es va retirar de la web i es va tornar a col·locar la versió que hi havia, on s’assenyala que la principal via de contagi són les gotes respiratòries produïdes quan una persona infectada tus, esternuda o parla i arriben les seves secrecions amb el virus a una altra situada a prop. Responsables dels CDC van admetre que s’havia comès un error en publicar un esborrany que encara no ha estat revisat pels tècnics, segons recull el Washington Post i la pròpia CNN, a qui un funcionari federal va dir que no hi havia pressions polítiques després d’aquest canvi.
En qualsevol cas, l’incident ha tornat a posar d’actualitat el debat que manté la comunitat científica sobre la importància (o no) de l’anomenada via aèria, els aerosols, en la propagació d’una malaltia que ja ha matat a prop d’un milió de persones a tot el món.
Plantegem aquí 5 qüestions clau per contextualitzar i entendre aquest assumpte.
1. Quins mecanismes de transmissió del coronavirus es contemplen?
En principi hi ha tres vies possibles de contagi, encara que la frontera entre les dues primeres és difusa: gotetes respiratòries o de saliva ‘grans’, altres molt més petites (aerosols) i a través de superfícies contaminades.
Les gotetes grans, també anomenades balístiques, són partícules de saliva o fluid respiratori expulsades per les persones infectades en tossir, esternudar i, en menor mesura, en parlar. Volen com un projectil i impacten a la boca, les fosses nasals o els ulls. Si no colpegen a ningú, cauen ràpidament a terra a un o dos metres (a menys de 6 peus, en el món anglosaxó).
La via aèria de l’aerosol és la que es debat. També són partícules de saliva o de líquid respiratori, però d’una grandària més petita, de vegades es diuen nuclis de gotetes. Per aquesta raó, poden romandre més temps en l’aire -des de desenes de segons fins hores- i viatjar a distàncies més llargues, depenent de la seva mida. Després d’emetre’s en parlar o cantar, per exemple, infecten quan s’inhalen pel nas o la boca, o es dipositen en els ulls (menys probable).
Pel que fa a les superfícies, també coneguda com a via fòmit (qualsevol objecte contaminat amb el patogen), pot ocórrer per tocar, per exemple, la maneta d’una porta, un interruptor o qualsevol altra cosa on s’ha dipositat el virus, i després emportar-se les mans a la boca, fosses nasals o els ulls.
2. Quina és la diferència de mida entre una goteta respiratòria i l’aerosol?
No hi ha consens. Tradicionalment el límit se situa en 5 µm (micres o micròmetres): si és més gran és goteta salival o respiratòria i si és menor, aerosol. Així ho considera l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els CDC en els seus documents. No obstant això, experts dels propis CDC admeten que partícules de 10 micres poden estar més de vuit minuts en l’entorn, per tant, no cauen ràpidament.
Per la seva banda, un grup d’investigadors independents, entre els quals figura l’espanyol José Luis Jiménez de la Universitat de Colorado (EUA), fa temps que consideren que és un “gran error” establir la frontera en 5 micres. Segons aquests experts, el límit real entre les gotes balístiques i els aerosols està en els 100 micres, tenint en compte la capacitat de les partícules de romandre o no en l’aire durant un període prolongat i l’accessibilitat a la fracció respirable del pulmó.
3. Quina via de transmissió és la més important?
Tampoc hi ha consens. Els CDC afirmen que les gotetes respiratòries són el principal mecanisme de propagació, indicant com a possible el contagi a través de superfícies. Sense comptar el que van publicar per error, descarten que els aerosols siguin una via rellevant fora dels entorns hospitalaris, on es produeixen contactes estrets amb els pacients, per exemple a l’aplicar tècniques d’intubació.
Pel que fa a l’OMS, coincideix que les gotetes salivals o respiratòries i els fómites són les vies dominants, i estableix la distància d’un metre per evitar el contagi. Al juliol, després que centenars d’experts pressionessin a través d’una carta oberta de la qual es va fer ressò el New York Times (el 4 de juliol, publicada l’endemà passat en Clinical Infectious Diseases), aquesta organització també va admetre que és possible la transmissió aèria del coronavirus per aerosols en entorns tancats mal ventilats, però que calen més investigacions per confirmar-ho.
El grup de científics ‘dissidents’ no està d’acord. Pensen que, segons les seves evidències (resumides en una pàgina web), la via dels aerosols és a l’mínim tan important com les altres dues, si no més. De fet alguns, com Jiménez, consideren que pot ser la principal (75%), amb alguna contribució dels fómites (15%) i menys de les gotetes balístiques, aclarint que la COVID-19 es pot transmetre per aerosols sense que hagi de ser a un ritme tan elevat com el xarampió, per exemple.
4. Quines conseqüències tindria confirmar que els aerosols és una via important de transmissió?
Si les partícules amb patògens poden romandre en l’aire més temps de què es pensa i arribar més lluny, caldria incidir molt més en la importància de ventilar de forma exhaustiva els espais interiors, traslladant el major nombre possible d’activitats a l’exterior, segons els científics que defensen la via ‘aerosol’ de contagi.
En l’article que va avançar New York Times sobre la carta oberta dels experts també s’assenyala que és possible que es necessitin mascaretes en zones interiors, fins i tot en entorns socialment distants. Els treballadors sanitaris podrien necessitar màscares avançades (com les N95) que filtrin fins les gotetes respiratòries més petites mentre atenen pacients amb coronavirus.
Els sistemes de ventilació en escoles, edificis públics, residències de gent gran i empreses poden necessitar minimitzar la recirculació d’aire i afegir filtres nous i potents. Fins i tot, és possible que es necessiti llum ultraviolada per matar les partícules virals que suren en petites gotes a l’interior. També s’indica evitar les aglomeracions, especialment en el transport i edificis públics.
5. En qualsevol cas, cal seguir amb les mesures de protecció actuals?
Sí, el distanciament interpersonal, el rentat de mans i l’ús de mascaretes segueixen sent fonamentals per evitar la propagació de la malaltia. A més, respecte a les mascaretes, cal insistir en la seva bona col·locació (mai per sota de la barbeta o sense tapar el nas) i en el correcte ajust a la cara per evitar ‘fuites’ de l’aire que expulsem a l’exhalar. Experiments realitzats a la Universitat Tecnològica de Delf (Països Baixos) han avaluat l’eficàcia de diferents tipus de mascareta i constatat el risc que pot córrer una persona situada darrere d’una altra que la porti mal ajustada.
A més, les evidències més recents indiquen que és important limitar el cercle social de persones amb les que mantenim contacte estret, procurar que les trobades amb aquestes persones siguin en llocs a l’aire lliure i ventilar freqüentment els espais tancats, on hem de ser estrictes amb l’ús de màscares.
