Poc més de 78 milions de persones emeten el doble de diòxid de carboni que tres bilions. És la principal conclusió d’un informe que publica l’ONG Oxfam en col·laboració amb l’Institut del Medi Ambient d’Estocolm, en què queden visibles les desigualtats quant a les emissions de gasos contaminants en funció del capital econòmic.
Al comunicat, l’ONG assegura que “en les darreres dècades la desigualtat extrema de les emissions ens han deixat a tocar del col·lapse climàtic”. En efecte, Oxfam considera que si bé les emissions de carboni s’han reduït a causa dels confinaments i d’una menor mobilitat a causa de la pandèmia, “la crisi climàtica desencadenada per l’acumulació d’emissions a l’atmosfera al llarg del temps s’aguditza”.
Augment sense fre i desigual
Les dades que aporta Oxfam demostren que entre l’any 1990 i el 2015, les emissions anuals de CO₂ a l’atmosfera van augmentar en un 60%, fent que el total acumulat es dupliqués en el breu període de quinze anys.
Això, assegura l’ONG al comunicat, té uns efectes directes sobre la vida humana. Apunten que el cicló Amphan que ha afectat l’Índia o els incendis descontrolats que pateixen els EUA són “un clar recordatori de com de perillosament a prop ens trobem de superar la fita de mantenir l’escalfament global per sota d’1,5ºC”, com es va fixar a l’Acord de París del 2015.
L’ascens en les emissions, de fet, té un col·lectiu ben definit com a principal responsable: les elits econòmiques. El 10% de la població mundial més rica, aproximadament 630 milions de persones, ha generat al llarg dels quinze anys estudiats el 52% de les emissions acumulades, consumint un 31% del pressupost global de carboni. De fet, filant encara més prim, l’1% més adinerat del nostre planeta va generar el 15% de les emissions i va fer-se amb el 9% de la previsió.
A l’altra cara de la moneda hi ha el 50% de la població més pobra. Mig món, 3,1 bilions de persones, va generar el 7% de les emissions i va consumir el 4% del pressupost, d’acord amb les dades que facilita Oxfam. Així, el centil més benestant va emetre el doble d’emissions i va consumir el doble de pressupost que tota la meitat d’habitants de la Terra.
Pel que fa a l’augment en els quinze anys estudiats, lideren el creixement d’emissions el grup que englobaria la classe mitjana. El 40% de població intermèdia, “que tenia un punt de partida molt baix”, ha sumat un 49% d’emissions de CO₂ en el període estudiat. Ben a prop, amb un increment del 46%, hi ha el grup del 10% més ric. Pel que fa al 50% de població més empobrida “gairebé no va incrementar el seu nivell d’emissions associades al consum”, assegura l’ONG.
El 10% més privilegiat està conformat, en primer lloc, per ciutadania d’Amèrica del Nord i de la Unió Europea, seguides de la Xina i l’Índia. Al grup exclusiu de l’1%, diu Oxfam, “més d’un terç de les emissions estan associades a ciutadania dels Estats Units, seguits per l’Orient Mitjà i la Xina”.
Els experts en ecologia de l’ONG alerten que “si no es manté un ritme ràpid de reducció d’emissions, el pressupost global de carboni necessari per mantenir l’escalfament global per sota d’1,5ºC s’haurà esgotat el 2030”. De fet, la desigualtat és tal que calculen que si al món només hi habités el 10% més adinerat, “el pressupost global s’esgotaria només uns anys més tard”, encara que el 90% restant reduís a zero les emissions.
“El model econòmic actual ha estat el desencadenant del desastre climàtic i d’una desigualtat igualment catastròfica”, opina Ban Ki-moon, exsecretari general de les Nacions Unides en declaracions a Oxfam. El diplomàtic considera que “la pandèmia de la COVID-19 ens imposa l’obligació de reconstruir un model basat en una economia sostenible, resilient i justa”.
És del mateix parer Paula San Pedro, portaveu de canvi climàtic d’Oxfam Intermón a Espanya: “El mapa d’emissions reflecteix que el consum de carboni ha servit per enriquir els més rics i no per treure la gent de la pobresa”. Vaticina que “el model ha caducat i és urgent un de nou” i assegura que reprendre l’economia com funcionava abans de la pandèmia, “envellida, injusta i contaminant, ja no és una opció viable”.
Canvis en un moment irrepetible
Amb les dades clares de l’origen del problema, Oxfam alerta: “Els dos grups més afectats per aquesta injustícia són els menys responsables de la crisi climàtica: les persones en situació de pobresa i d’exclusió i les generacions futures”. El primer col·lectiu perquè, com demostren les seves fonts, són les que menys petjada ecològica creen i en canvi “ja tenen dificultats per fer front als efectes del canvi climàtic” i el segon perquè “heretarà un pressupost de carboni esgotat i un món que avança cap al col·lapse climàtic”.
És per això que l’ONG insta els governs a prendre mesures urgents post COVID-19 per fer front a la crisi climàtica i la desigualtat, que “són inseparables”. Oxfam creu que l’actual és un “moment històric i crític” en què cal actuar per frenar el “creixement econòmic cada cop més desigual i basat en el carboni” que ens portarà a una “crisi climàtica pitjor, totalment descontrolada i irreversible”.
L’1% més adinerat del nostre planeta va generar el 15% de les emissions de CO₂
Entre les mesures que proposa Oxfam per evitar que superar el límit fixat de 1,5ºC d’escalfament hi ha “gravar determinar béns i serveis de luxe que generen un gran volum d’emissions com els cotxes SUV o els vols en classe alta o en avions privats”.
No en va, citen estudis que demostren que “la major part d’emissions dels principals emissors de la UE provenen, amb diferència, del transport”. Segons el gràfic facilitat, més del 50% de CO₂ del que emet l’1% més ric de la Unió Europea és referit a transport aeri i terrestre. Pel 10% més benestant les emissions en mobilitat també és el motiu capdavanter.
Al comunicat, l’ONG també insta a “ampliar la infraestructura digital i de transport públic per reduir les emissions, frenar la desigualtat i millorar la salut pública”. L’organització no governamental apunta que els executius tenen “una última i històrica oportunitat per construir uns sistemes econòmics més justos que respectin els límits del nostre planeta”.
