Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), assenyala que la pandèmia de la Covid-19 ha trencat amb un dels principis fonamentals de l’atenció primària, que és la longitudinalitat que, diu, “cal recuperar en la mesura del possible”. A més, considera que la pandèmia ha agreujat la situació de l’atenció primària. “Abans de la pandèmia, la situació de la primària ja era molt precària, i la Covid-19 no ha fet més que desestabilitzar una situació que ja estava molt crítica”. Creu també que cal posar en relleu l’especialitat de la infermera comunitària, essencial per a la cura de les persones i per a la prevenció i promoció de la salut.
Quina és la situació actual a l’atenció primària? Ha augmentat molt la càrrega assistencial?
L’atenció primària està en una situació molt tensionada. Hi ha diversos factors que han fet que estiguem en aquesta situació. Per una banda, l’augment de casos de coronavirus i la feina que genera tota la situació de la Covid-19, que va en detriment de l’activitat habitual que fem als centres de salut. A causa de la pandèmia, no estem duent a terme correctament el seguiment dels pacients crònics i tots els programes de prevenció i promoció de la salut. I això és una cosa que ens preocupa molt. Actualment, aquest seguiment dels pacients crònics es fa d’una manera molt minsa, ara no podem fer el seguiment continuat que fèiem abans. Això fa que hi hagi pacients amb malaltia crònica als quals fem consultes telefòniques, però que encara no hem vist perquè estan estables. Aquests pacients, però, si no els controles adequadament, es poden desestabilitzar, i les conseqüències d’això poden ser irreversibles. La visita telefònica és, en part, una oportunitat, però no tot es pot convertir en telefònic. Ens hem de veure les cares amb els pacients, tornar a la presencialitat en la mesura que puguem. Perquè una cosa és donar un resultat d’una prova via telefònica i l’altre és fer-ho tot telemàticament.
Per altra banda, venim d’unes vacances d’estiu en què l’activitat ha sigut molt forta i no hem pogut rebaixar la càrrega de feina. A més, ens hem hagut de suplir uns amb els altres, perquè no hi ha professionals. Per tant, els professionals han hagut de duplicar-se perquè els seus companys poguessin fer vacances. El personal està esgotat, i fins ara no hem tingut els recursos addicionals per poder contractar més professionals.
Com ha comentat, les consultes en els CAP són en gran part telefòniques. Creu que d’alguna manera la pandèmia ha transformat o ha acabat amb l’essència de l’atenció primària?
Crec que la pandèmia ha trencat amb un principi molt important, és dels principis bàsics de l’atenció primària, que és la longitudinalitat. Això vol dir que un usuari veu sempre el mateix professional al llarg de la vida, amb el qual el pacient desenvolupa una confiança i es converteix en un element terapèutic.. Això està demostrat que és el que dona valor a l’atenció primària. Aquest principi s’ha trencat, perquè quan trucàvem a una persona no teníem una llista dels nostres usuaris, sinó que teníem llistes unificades. Ara estem intentant en la mesura del possible recuperat aquest principi que la pandèmia ens ha trencat.
Una altra cosa que ha fet palesa la pandèmia és que vivíem en una situació de la primària molt precària ja, i la pandèmia no ha fet més que desestabilitzar una situació que ja estava molt crítica. Fa temps que reclamem que la primària està sobresaturada. Fa deu anys que van començar les retallades a la primària i l’aportació econòmica no s’ha recuperat mai més. El programa de Salut i Escola, per exemple, va ser un dels primers que es va treure. Es tracta de programes de prevenció i promoció de la salut dels quals només veiem el seu efecte a llarg termini. Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat en el seu moment l’atenció primària.
La pandèmia ha fet palesa la rellevància de l’atenció primària, però creu que això es traduirà en millors condicions i atenció per part dels governs?
Això és el que estem demanant. Des de les societats científiques, col·legis professionals… des del Departament de Salut es va anunciar una inversió per a reforçar la primària, però és molta inversió la que fa falta. No és fer un ‘pedaç’ i dir ‘ja hem complert’, sinó que s’ha de fer una reflexió molt profunda. Sobretot calen més recursos econòmics, i que estiguin mesurats en funció del que necessita cada centre de salut. En aquest sentit, fa falta més autonomia de gestió pels equips directius dels centres d’atenció primària, perquè són aquests qui tenen el termòmetre de què passa a l’àrea bàsica i del que es necessita. Esperem que realment es posin els màxims recursos possibles. També cal invertir en tecnologia, no ens podem quedar enrere.
A més, nosaltres encara tenim el model d’atenció primària que es va crear fa 30 anys, no s’ha canviat substancialment. S’hauria d’haver fet una reflexió profunda molt abans. De fet, hi ha hagut tres plans per transformar i modernitzar l’atenció primària, però no s’han arribat a dur a terme, perquè darrere no hi havia una aportació econòmica important. El que és important de l’atenció primària són els professionals: les infermeres, els administratius, els metges, els treballadors socials i la resta de professionals que hi treballen. Aquí no s’ha reforçat econòmicament.
Quines altres reformes calen en l’atenció primària?
Alguns centres tenen unes instal·lacions molt velles i cauen a trossos. Això cal revertir-ho immediatament. A més, cal reforçar l’atenció comunitària. Nosaltres treballem en consultes molt individualitzades. Cal que els veïns del barri puguin tenir com a referent el centre de salut per fer educació sanitària, xerrades, etc. Hi ha centres de salut que ja treballen molt en l’atenció comunitària, tenint en compte que l’atenció primària no és l’edifici, no és el centre, sinó aquella àrea en la qual tenim interacció, siguin associacions de veïns, escoles, casals d’avis… aquest és el gran valor de la primària. La primària ha de sortir i captar tots els recursos per millorar la salut de les persones. Hem de sortir més del centre.
I respecte al col·lectiu d’infermeres? Quines millores reivindica?
La reforma de l’atenció primària, de fa trenta anys, es va basar en un aspecte molt important, que és la implementació de la medicina familiar i comunitària. La segona reforma de l’atenció primària estic convençuda que ha de passar per donar valor de l’especialitat de la infermera comunitària. Per què? Perquè tenim una població molt envellida, hem de treballar en programes de prevenció i promoció, en coordinació amb salut pública i hem d’aportar una mirada comunitària. I en això el gran pes l’ha de portar la infermera, perquè és el seu àmbit d’actuació. Penso que aquí no s’hi ha apostat en absolut o s’hi ha apostat d’una forma molt mínima, perquè l’especialitat s’ha implantat, però en un número molt escàs.
Per altra banda, és evident que falten més infermeres. A Catalunya i Espanya tenim les ràtios d’infermeres més baixes de tota Europa. Falten infermeres, perquè l’aportació d’aquestes és la cura de les persones. I això és importantíssim. A més, les infermeres necessitem eines de prescripció, poder fer baixes laborals basades en els nostres diagnòstics, perquè aquesta feina no l’hagi de fer de forma administrativa un metge. Cal també que la població conegui la cartera de serveis de les infermeres. Tota la població sap que té una infermera de capçalera? Segurament no. Aquesta és una altra de les reivindicacions que s’ha posat sobre la taula.
Com són els contractes de les infermeres? Hi ha molta temporalitat encara?
Sí que n’hi ha, però és cert que cada vegada menys. Com que falten infermeres i van buscadíssimes, cada vegada tenen unes millors condicions. Penso que les seves condicions s’haurien d’estabilitzar ja. No pot passar com fa cinc o deu anys que les infermeres s’anaven a treballar fora de Catalunya perquè tenien contractes de dos, deu o quinze dies, que no permetien viure. Ara les xifres d’infermeres que marxen a l’estranger no són tan preocupants com fa uns anys, però segueix havent-hi professionals que marxen per tenir unes millors condicions laborals. A més, van buscades, perquè la qualitat de la formació de la infermera de Catalunya o Espanya és molt alta i moltes tenen especialitat.
En definitiva, cal que les infermeres tinguin una estabilitat i un sou digne, i que no només sigui per la pandèmia, que això quedi. Que sigui una d’aquelles lliçons apreses de la Covid-19. Perquè als professionals els hem de cuidar. No podem maltractar a la gent amb contractes laborals de dos dies. Al cap i a la fi, també és molt més rentable que els professionals estiguin fidelitzats. Si el personal està fidelitzat i content amb les seves condicions laborals, rendirà molt més.
Ja tenim aquí la nova temporada de la grip.
Això serà un gran repte, i és un misteri com evolucionarà la situació. Diuen que els casos de grip d’aquest any a l’hemisferi sud han sigut molt baixos, perquè les mesures de seguretat que han adaptat a aquests països. Esperem que aquí la incidència sigui baixa, però està clar que el coronavirus es confondrà amb la resta de patologies respiratòries que tenim habitualment a l’hivern. Aquí tindrem una allau de visites per fer aquest diagnòstic diferencial, que acabaran tots amb una prova PCR. La campanya de la vacunació de la grip aquest any serà molt més massiva, en l’àmbit comunitari. Es farà fora dels centres de salut en gran part, perquè la gent tingui la màxima accessibilitat. Tothom que vulgui es podrà vacunar de forma fàcil, en un centre cívic, per exemple. Es recomana la vacunació de la grip sobretot als majors de seixanta anys amb patologia crònica, però la resta de població també es podrà vacunar sense necessitat de justificar cap altra patologia.
Les infermeres són també les encarregades de fer les PCR a les escoles.
I no només fan les PCR, sinó tota la gestió. El que porta una major complexitat és tota la gestió de dubtes, l’educació sanitària, comunicar les directrius correctes a l’escola, fer una anàlisi de tot l’entorn d’un cas positiu… De moment, estan havent-hi rebrots i això s’anirà repetint al llarg del curs. Però la situació està bastant controlada, perquè, a més, la incidència de la infecció en els nens és bastant baixa; simplement cal anar encerclant els casos positius perquè no s’estenguin. A més, està vist que el contagi es produeix més en l’entorn familiar que no pas a l’escola.
