Tenen dret a rebre assistència sanitària gratuïta però, quan es planten davant de taulell del seu centre de salut, immigrants sense papers i sol·licitants d’asil es xoquen amb un opac engranatge burocràtic que impedeix o retarda la seva atenció a Madrid. Des de l’estat d’alarma, aquestes persones s’estan trobant amb un augment de les traves administratives al seu accés als serveis de salut, segons denuncien diverses organitzacions especialitzades.
L’arbitrarietat en els requisits exigits pel Servei Madrileny de Salut, les complicacions pròpies de resoldre qualsevol tràmit en pandèmia i la saturació dels centres sanitaris s’han multiplicat els casos d’exclusió detectats per Metges de el Món i Yo Sí Sanidad Universal a la Comunitat de Madrid en els últims mesos.
Petició de l’OMS
Des de l’inici de la pandèmia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha instat les autoritats internacionals a eliminar “totes les barreres” dirigides a les persones sense papers o sol·licitants d’asil per accedir als serveis de salut, ja siguin legals , administratives, idiomàtiques o econòmiques.
Sobre el paper, l’aprovació del Reial Decret 7/2018 va retornar el dret a la sanitat a les persones sense papers, restringit el 2012 per la reforma sanitària del Govern de Mariano Rajoy; però la normativa de Pedro Sánchez ha deixat una sèrie d’esquerdes que deriven en traves administratives en la seva aplicació per part d’algunes comunitats autònomes. La Comunitat de Madrid i Galícia són les regions on Metges del Món ha detectat més episodis d’exclusió.
La punta de l’iceberg
Els equips de Metges de Món Madrid han acompanyat a 247 pacients que van demanar suport a l’organització després de trobar obstacles quan necessitaven acudir als serveis sanitaris, segons les dades regionals als quals ha accedit elDiario.es. Del total de casos documentats el 2020, 167 han tingut lloc a partir del mes de març. En el mateix període de l’any passat (de març a setembre), l’ONG va identificar 74 situacions d’exclusió sanitària a la regió, menys de la meitat. L’organització recorda que aquests són només els casos que els arriben, per la qual cosa es tracta de la “punta de l’iceberg”. “La principal barrera és l’empadronament”, indica Cristina Hernández, tècnica de l’organització.
El 2010, Metges del Món ha atès 87 persones que no podien accedir al sistema sanitari per no tenir aquest tràmit. El Reial Decret 7/2018 reconeix el dret a la sanitat pública dels residents a Espanya en situació irregular però, per a sol·licitar el seu accés al sistema sanitari, aquests pacients han de demostrar que porten vivint al país de manera continuada almenys tres mesos, el període pel qual deixen de ser “turistes” segons el que estableix la Llei d’Estrangeria.
Al carrer, sense padró
En les seves recomanacions enviades a les comunitats autònomes per a l’aplicació de la reforma sanitària, el Ministeri de Sanitat aconsella sol·licitar un volant actualitzat d’empadronament com a eina per acreditar la residència a Espanya.
Durant la pandèmia, els problemes de moltes persones sense papers per inscriure’s al padró a la Comunitat de Madrid estan impedint o retardant el seu accés a la sanitat: “Hi ha persones que estan en situació de carrer, que viuen en infrahabitatges o en domicilis rellogats que no poden empadronar-se. En situacions de vulnerabilitat, l’empadronament és un privilegi”, sosté Cristina Hernández, de Metges de Món Madrid. “Aquesta és la barrera que més ens trobem”, apunta Hernández. “Durant l’estat d’alarma, el tancament dels ajuntaments va dificultar la realització d’aquest tràmit. Actualment estan oberts, però hi ha un temps d’espera d’unes tres setmanes: si en aquest temps han d’anar al metge i van per urgències, els facturen”.
En cas que el pacient no pugui inscriure’s al padró, Sanitat recomana a les comunitats autònomes la sol·licitud d’un informe dels serveis socials. No obstant això, Metges del Món i Yo Sí Sanidad Universal denuncien que alguns centres de salut de la Comunitat de Madrid no accepten aquest document com a vàlid per acreditar la residència de persones sense papers o no informen d’aquesta possibilitat al pacient afectat.
Un cop complerts tots els requisits, quan les persones sense papers han aconseguit que se’ls inclogui en el sistema sanitari a través del codi DAR -la via establerta per la Comunitat de Madrid per a donar accés a l’atenció mèdica normalitzada a persones són papers-, la seva cobertura tampoc està garantida.
Tant Metges del Món com Yo Sí Sanidad Universal estan atenent pacients als quals el Sistema Madrileny de Salut (SERMAS) desactiva el DAR sense previ avís. Hernández apunta que la seva expulsió de sistema se sol produir un any després de rebre l’alta, però no hi ha cap informació pública que detalli els requisits o el període de temps de validesa del seu accés als serveis sanitaris.
És el cas de Maria, una dona boliviana que desconeix les raons per les quals se li ha retirat l’alta, tot i trobar-se a l’espera d’un trasplantament de medul·la i acabar de superar la Covid-19, com va publicar elDiario.es. “Hi ha inseguretat jurídica, ja que no hi ha possibilitat de conèixer quins són els criteris, ni les normes, que s’han de compte en les actuacions de les que sóc objecte en el centre de salut”, s’ha queixat en un escrit enviat a centre de salut Los Cármenes (Madrid).
Aquest tràmit afecta de forma important als pacients amb malalties cròniques. “Interrompen el seu accés normalitzat a la sanitat, interromp el seu accés a la medicació, i interromp tots els tractaments que tingui”, afegeix la tècnica de Metges del Món.
Factures després de ser atesos d’urgència
La facturació en urgències és una altra de les barreres denunciades per les organitzacions. “Quan una persona que necessita atenció mèdica no ha tramitat el DAR per desconeixement o perquè encara no té la documentació que se li exigeix, només pot acudir a urgències i els facturen”, diu Hernández.
Metges del Món ha documentat 27 casos de pacients que van ser facturats per rebre assistència d’urgència. “Genera un efecte dissuasori: ens arriba gent malalta que no vol anar a urgències perquè els han dit que els facturaran i no poden pagar-ho”, diu l’ONG.
Un altre dels obstacles destacats per l’organització durant la pandèmia deriven del tancament de les oficines de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que retarda l’obtenció de la targeta sanitària de persones que es troben en tràmit per regularitzar la seva situació, segons la organització. Per Yo Sí Sanidad Universal, la resposta de la Comunitat de Madrid a les situacions d’exclusió durant la pandèmia ha estat “restrictiva, insuficient i opaca”.
Segons analitzen en un document a què ha accedit Eldiario.es, “la Comunitat no ha promulgat cap normativa d’accés públic, i s’ha limitat a emetre instruccions internes que en molts casos han resultats confuses i han afavorit l’arbitrarietat”. El col·lectiu destaca el canvi de procediment aplicat per la Conselleria de Sanitat després de l’aprovació de la pròrroga de tres mesos de les autoritzacions d’estada i residència de ciutadans estrangers, aprovada pel Govern per evitar empènyer a turistes i immigrants en una situació d’irregularitat sobrevinguda a causa del tancament de fronteres i de les oficines d’immigració. En aquest moment, el SERMAS va emetre una instrucció per denegar l’accés sanitari a les persones sense papers que faci menys de sis mesos a Espanya, en comptes de tres mesos, una decisió que va augmentar les traves administratives als pacients sense papers que no podien acreditar estar vivint al país durant aquest temps, incloses embarassades i menors.
“El que pretenia ser una mesura per garantir la seguretat jurídica de les persones que es trobaven en aquesta situació va ser convertida per la Comunitat de Madrid en una eina d’exclusió. A partir d’aquest moment, es va passar a exigir un empadronament de sis mesos per poder accedir al Sistema Sanitari, sota el supòsit que en seguir en situació d’estada temporal no podien ser considerades pròpiament ‘persones sense permís de residència’, i per tant podien continuar sent excloses. Un problema afegit és que, en allargar el requisit de residència als 6 mesos, els centres sanitaris han passat a exigir un certificat d’empadronament emès dins dels 3 mesos previs, la qual cosa obliga les persones afectades a sol·licitar un nou certificat, amb totes les dificultats que comporta qualsevol tràmit amb l’administració en aquesta època”, detallen des Yo Sí.
La Conselleria de Sanitat va emetre a mitjans d’agost una instrucció per introduir en el sistema als pacients considerats cas sospitós de Covid-19 o contactes estrets de casos confirmats, per permetre el seguiment a les persones que no tenien accés a la sanitat per una altra via. La durada de l’alta en el sistema és 21 dies, no permet l’atenció per altres patologies i obliga al pagament del 100% dels medicaments, analitzen des del col·lectiu.
