Estudiar Medicina consumeix als futurs metges. El 41% de l’estudiantat d’aquest grau presenta símptomes de depressió (un 25%, moderada o greu), un de cada quatre “alta ansietat”, el 36,8% burnout (estar cremat) i un 11% idees suïcides, segons un estudi dut a terme a les 43 facultats de Medicina d’Espanya pel Consell Estatal d’Estudiants de Medicina (CEEM) i la Societat Espanyola d’Educació Mèdica (SEDEM) entre més de cinc mil joves. L’estudi mostra a més un biaix de gènere: els símptomes de depressió arriben al 43% de les dones i al 33% dels homes (que surti un 41% de mitjana s’explica per la major presència femenina en aquests estudis).
Per posar la dada en perspectiva, la prestigiosa revista científica JAMA calcula en un 27% la proporció d’estudiants de Medicina de tot el món amb depressió i l’OMS fixa en un 8% la ràtio de joves en aquesta edat (18-24 anys) amb aquests mateixos símptomes.
“És una dada preocupant”, coincideixen Antonio Pujol de Castro i Jesús Millán, presidents respectius d’ambdues associacions. “Es dóna un fet singular, a més. La carrera és absolutament vocacional, amb total dedicació a la cura dels nostres iguals i vocació de servei. Es podria pensar que com a experts que serem ho seríem també en autocura, però no”, reflexiona Pujol de Castro, que llança una pregunta a el vent: “què està passant a les facultats perquè un estudiant amb la màxima vocació pateixi aquesta caiguda en la motivació?”.
Ell mateix no té una resposta evident. Però quan s’analitzen les dades amb una mica més de profunditat s’observa alguna tendència que almenys dóna peu a l’especulació i les teories. “Els estudis demostren que tenim un alt grau de motivació i un grau de cinisme molt baix [en començar la carrera]”, explica aquest estudiant de 6è curs (l’últim). “Però cada any de carrera aquestes competències morals que teníem es van deteriorant fins al pic màxim, a 3r. A 4t, 5è i 6è es recupera una mica, però el pic és realment preocupant i ens fa preguntar-nos què passa a 1r i 2n” .
Una de les teories, en la qual coincideixen estudiants i professionals, refereix al disseny dels estudis. Encara plans d’estudi n’hi ha tants com facultats, en general és estrany que els futurs metges facin pràctiques clíniques abans de 4t, potser en algun cas 3r. No veuen pacients, les matèries són massa teòriques, expliquen, i els pesa. Patricia Capdevila, estudiant de sisè curs a la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta del CEEM, aventura: “Hauria de donar-se més importància a coses del dia a dia de la pràctica clínica en comptes d’estudiar la mutació del gen x que causa una mutació que no afecta a la població general. Per molt que t’expliquin com tractaràs a un pacient, no ho entendràs si no és veient pacients. Necessitem apropar-nos a la realitat existencial”.
Canvi de percepció a meitat del grau
Millán, president de la SEDEM, coincideix en com la canvia la percepció dels estudiants “quan arriben als cursos clínics”. “Encara que els plans d’estudi després de Bolonya [l’harmonització de l’espai europeu d’educació superior], per posar una fita, s’han modificat, sens dubte hi ha mancances, com que el pacient a vegades no és el centre de l’ensenyament”, coincideix amb els estudiants. “Això no s’ha maximitzat en les facultats de Medicina, i l’estudiant pensa que necessita coses que li vagin a servir. A l’alumne cal incorporar-lo com més aviat millor a l’entorn clínic, el sistema sanitari, sigui en Atenció Primària o en hospitals, és la gran aula per ensenyar Medicina. I crec que arriba tard [a la carrera], encara que això és una opinió personal”.
Milagros García Barbero, expresidenta del SEDEM, va explicar durant la presentació dels resultats que “els estudiants tenen una sobrecàrrega de treball molt important, amb un currículum recarregat. Veig molta falta de coherència entre les assignatures, la famosa llibertat de càtedra impedeix molt que es coordinin entre assignatures i segons amb qui s’estudiï cal aprendre unes coses o unes altres. Cal un currículum més racional”, opina.
Diego Flores Funes coincideix amb ella. Aquest especialista en Cirurgia General i d’Aparell Digestiu del Servei Murcià de Salut explica la seva experiència quan va aterrar a l’hospital ja com a professional. “Ens havíem d’enfrontar a situacions molt dures i no teníem preparació per a això. Havíem tingut assignatures, però molt teòriques, hi ha una deficiència tremenda en aquest aspecte i crec que és un dels factors que més influeixen en la síndrome del burnout (el treballador cremat) i la depressió, sobretot en els primers anys”. Tan perdut es va veure a si mateix i als estudiants, que aquest metge va organitzar un taller per a alumnes, estudiants i MIR en el seu centre.
Pujol de Castro, representant dels estudiants a través del CEEM, explica que el Consell realitza enquestes sobre la qüestió i “del que més surt és la gestió de l’empatia i les emocions. El treball per incloure aquestes situacions s’hauria d’incloure en algunes assignatures, per exemple Bioètica, però aquestes matèries de moment es basen més en la part teòrica. L’atenció al pacient des del punt de vista biològic està molt ben coberta a la Universitat, però hi ha una manca del maneig del pacient a nivell psicològic”.
La Conferència de Degans de Facultats de Medicina Espanyoles (CNDFME) coincideix que pot existir un problema, però no sembla estar molt d’acord amb el treball realitzat per la CEEM i la SEDEM. La Conferència va optar per no participar en l’estudi perquè es van assabentar tard i no es van incloure alguns aspectes que consideraven essencials, segons expliquen en una nota, tot i que admeten que els de Medicina són “uns estudis certament molt exigents que poden tenir conseqüències en la salut mental dels estudiants”, però matisen que les dades presentades en l’estudi “fan referència fonamentalment a la presència simptomatològica i no a la diagnosi de quadres clínics “.
No obstant això, continua la CNDFME, “diferents treballs publicats en revistes científiques, amb gran rigor metodològic (…), han quantificat en alguns països l’impacte d’aquest esforç en els símptomes psicològics i reaccions emocionals dels estudiants”. Ja s’ha esmentat en aquest sentit l’estudi de la revista JAMA, de referència en el sector. I conclouen els degans: “La CNDFME considera prioritari abordar aquest estudi i es dissenya un projecte d’investigació similar a la realitzada en altres països, replicant i adaptant una metodologia rigorós en un mostreig universitari ampli, que ens permeti conèixer de manera detallada l’impacte psicològic que suggereixen aquests estudis”.
