Opinió

Anàlisi i propostes sobre el document “d’experts” que vol “enfortir” el sistema de salut de Catalunya

Primer de tot, cal recordar que el Sistema Sanitari Públic estava ja en una crisi profunda abans de la pandèmia. Ara, des de l’Eix de Salut de Barcelona en Comú, no volem “enfortir”, el volem transformar radicalment, millorar-lo per la salut de les persones.

Molts professionals i treballadores del Sistema estan decebuts i molt desmotivats a causa de la disminució i paràlisi crònica de recursos i la manca de polítiques sèries, que han comportat pèrdues de personal i males condicions de treball amb poques perspectives de millora. Juntament amb la denúncia reiterada de corrupció, retallades i externalitzacions privades de diners públics, aquesta crisi ha explotat, i s’ha fet més evident per tothom amb la crisi sanitària. I tot i això, persisteix la mala entesa lluita contra la Covid. Quan s’hauria d’invertir en recursos per treballar i defensar la ja menystinguda Salut Pública, es continuen construint “Hospitals Covid” que ningú sap, avui en dia, com es dotaran de personal.

L’actual sistema sanitari, dissenyat al segle passat, pensat sobretot en la malaltia, és un sistema amb creixement constant de la despesa sobretot en fàrmacs, productes sanitaris, altes tecnologies i programes de dubtosa eficiència. Manca d’inversions necessàries (manteniment, reposicions i noves necessitats). Ciutadania que protesta i està cada cop més convençuda de la pèrdua de la qualitat del Sistema Públic (en accessibilitat, llistes d’espera, urgències, etc.), gestors i polítics fent una “política” a curt termini, posant èmfasi en problemes puntuals, amb plans i programes sense recursos i que no es plantegen l’anàlisi i millora radical de tot el Sistema, quan les causes són multifactorials i de Sistema.

Tot això, juntament amb la cultura hegemònica encara de medicalització de la vida, tant per la cultura de molta població com de molts professionals i d’interessos de negoci i corporatius, ha esdevingut en una insostenibilitat creixent del Sistema, amb dèficits pressupostaris anuals del voltant del 15%, sense comptar amb fer front a les noves demandes i necessitats. Sembla, però, que aquests interessos de negoci continuen a l’alça i on uns veiem una oportunitat per defensar el nostre bé més preuat, com és la Sanitat Pública, d’altres (els de sempre) veuen una oportunitat més per eixamplar els seus guanys.

Nosaltres creiem que per fer front a aquesta situació és imprescindible una millora radical (des de les arrels) del Sistema. Han passat 34 anys de la Llei General de Sanitat que configurava el Servei Nacional de Salut. El món ha canviat: la demografia, l’epidemiologia, els coneixements i els valors.

Aquesta crisi, que s’ha fet explosivament manifesta amb la pandèmia, ens urgeix a fer una anàlisi profund i integral per salvar aquest pilar de la societat de benestar, i per això considerem que el primer serà prendre consciència, tant política i ciutadana com professional, de la necessitat de canvi de paradigma (de valors), passant de la importància actual posada en l’atenció a la malaltia ja instaurada al valor de la Salut i la cura integral, personal i de la comunitat. Per això caldrà la millora de tot el Sistema Públic de Salut, posant realment al centre del sistema, tant en recursos com en polítiques i gestió, la salut pública, la promoció i protecció de la salut amb tots els seus determinants i l’Atenció Primària i Comunitària integral. Repetim que no volem “enfortir” aquest sistema sanitari en crisi, el volem canviar per posar-lo al servei de la salut i les cures i volem ressaltar el valor del públic. El document dels anomenats “experts”, triats pel govern, polítics que ens han portat fins aquí, sense recollir altres propostes de professionals, ciutadania i institucions, que discrepen dels seus plantejaments, només pretén, com indica el seu títol, “enfortir” aquest model de sanitat ja fallit.

Per avançar en aquest camí proposem obrir un ampli debat imprescindible per assolir i acceptar aquests nous valors, tant en l’àmbit professional i gestor com ciutadà, per produir aquesta nova cultura i valors i fer les propostes oportunes als nivells responsables del Sistema. Ho anem dient des de fa anys:

• https://diarisanitat.cat/cal-canviar-lactual-hegemonia-del-pensament-neoliberal-tambe-en-el-terreny-de-la-salut/ (22/11/2018)
• https://diarisanitat.cat/per-un-nou-sistema-public-de-salut/ (8/7/2019)
• https://diarisanitat.cat/propostes-de-millora-radical-del-nostre-sistema-public-de-salut/ (4/6/2020)
• https://diarisanitat.cat/per-un-nou-sistema-public-de-salut-mes-pressupost-pero-per-fer-que/ (22/5/2020)
• https://diarisanitat.cat/que-fer-amb-aquesta-sanitat/ (22/5/2020)

Algunes propostes

Nosaltres creiem que el primer és pensar amb la salut de les persones i no en els serveis. La salut és el que importa. Sabem que els principals determinants negatius de la salut s’han de fer front amb polítiques globals que estan fora de les competències del Sistema sanitari, però també és necessari i urgent un canvi radical de paradigma, passant d’un Sistema sanitari centrat fonamentalment en la malaltia ja instaurada i la medicalització, a un model públic de salut integral de les persones i la comunitat.

Per això cal posar com a eix vertebrador del Sistema la Salut Pública, l’Atenció Primària i Comunitària i la cura de les persones, i no exclusivament la recerca incansable d’un diagnòstic. Donat el perfil epidemiològic actual, l’envelliment i les malalties cròniques, les cures han de ser també un dels eixos centrals del sistema.

Cal abordar l’actual crisi no només com una crisi sanitària, sinó també com una crisi social. Així doncs, s’ha d’integrar en el sistema la perspectiva de les ciències socials i integrar-les a l’hora de valorar quines són o seran les actuacions més importants per dur a terme.

Caldrà, doncs, reforçar els Serveis de Salut Pública i l’Atenció Primària i Comunitària, per fer front a les necessitats de la ciutadania. Dotar-los del prestigi que es mereixen, d’una major autonomia de gestió i dels recursos necessaris per fer front a totes les necessitats de salut de la població.

En aquest sentit, cal també integrar millor els serveis de salut amb els de treball social, anar més cap a les cures al domicili i no institucionalitzar innecessàriament, com ha posat de manifest dramàticament l’actual pandèmia. La diversitat en cultures, religions i procedència és una riquesa i el nostre sistema sanitari ha de ser capaç d’entendre cada peculiaritat amb l’objectiu de facilitar l’accés real a l’atenció sanitària. La mirada del sistema ha de ser amplia, tant dels professionals com de l’estructura sanitària, on la participació en la presa de decisions de les diferents comunitats ha de ser escoltada.

Cal no fragmentar més el sistema, tot al contrari: integrar, coordinar, avaluar i dirigir millor, estalviar en despeses burocràtiques i dispersió, evitant les corrupcions, la ineficiència, la mala qualitat i el negoci amb diners públics. Això ha d’anar lligat amb una transparència absoluta per organismes independents i no estar renyit amb la necessària major autonomia de gestió i clínica dels territoris, centres i professionals.

Caldrà també parlar de noves competències i lideratges de les professionals d’infermeria, de les feines burocràtiques, les residències, l’augment de la cartera de serveis, la coordinació amb Salut mental i altres i, per tant, del nombre de professionals a cada nivell, de les tasques, les condicions laborals dignes i les remuneracions posades al dia.

Quan determinem el model de Serveis públics de salut que avui necessitem i els seus objectius per la Salut de les persones, de la comunitat i les cures, podrem tenir d’un Servei Nacional de Salut integral i integrat i podrem parlar de la seva organització i tasques i podrem establir quin pressupost es necessita. Segur que necessitem més recursos, però necessitem saber per què fer i on els posem prioritàriament. La Salut és el que importa.