Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El passat dimarts 24 de novembre va tenir lloc, telemàticament, l’acte “Reconstruir el sistema sanitari”, la primera sessió del cicle de debats que organitza l’associació Amics de la UAB sobre els efectes de la Covid-19. Es tractava d’un primer debat sobre el sistema sanitari i les principals exigències i vies per a la seva reconstrucció. Els dos ponents, referents en el tema, van ser Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Amando Martin-Zurro, doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Interna. L’acte va ser moderat per Èlia Pons, coordinadora del Diari de la Sanitat.
En les seves intervencions, els dos ponents van posar de manifest que el que -aparentment- era un dels millors sistemes sanitaris del món va patir una important sotragada per la pandèmia de la Covid-19, que va posar de manifest les seves debilitats. En una primera part del debat, els dos ponents van exposar així les debilitats del sistema sanitari espanyol, en termes de la seva poca eficiència, el seu infrafinançament crònic i també en termes d’organització institucional de les administracions públiques, central i autonòmiques, i de la voluntat política. A partir d’aquí, en una segona part del debat, els dos ponents van plantejar les principals línies d’actuació que necessita la reconstrucció del sistema sanitari.
En aquest sentit Miquel Porta va plantejar una reforma en sentit federal que afavoreixi la coordinació, cooperació i lleialtat en els diferents nivells de poder, reforçant les infraestructures de salut pública. També Amando Martín-Zurro, va posar de manifest la necessitat de repensar el sistema sanitari i la transversalitat de les polítiques, buscant l’equilibri entre la part del sistema més tecnificada i la part més dedicada a la cura de les persones, integrant també el sistema sanitari i el sistema social. Miquel Porta va insistir en la necessitat de desenvolupar i traduir en la pràctica la legislació ja existent en matèria de salut pública. Els dos ponents van plantejar que els elements claus del sistema acaben sent l’atenció primària i la salut pública, precisament. segons explicaven, les dues especialitats més abandonades i oblidades per l’administració. Com deia Martín-Zurro, potser la crisis del coronavirus pugui constituir el revulsiu necessari i configurar una oportunitat pel canvi i la reconstrucció.
