El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Pere Àngel Montserrat, del Partit Demòcrata (PDeCat).
Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)
Pere Àngel Montserrat és metge i coordinador de les Unitats de Suport Assistencial i de Recursos Compartits en l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). També ha sigut director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i Gerent Territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS.
Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?
Adoptarem les decisions amb relació a la pandèmia, després d’escoltar les recomanacions mèdiques, analitzar les dades de l’evolució dels contagis i els ingressos en centres hospitalaris i d’escoltar els representants institucionals del món local així com els representants sectorials dels sectors econòmics afectats. Som conscients que serà més complicat, però estem segurs que podrem evitar decisions molt perjudicials per al conjunt de la societat. En tot cas, si cal prendre mesures que suposen greus conseqüències econòmiques, caldrà establir mecanismes de compensació.
Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?
En una situació de pandèmia global com la que estem patint, la coordinació ha de donar-se amb totes les institucions. No només les de l’estat espanyol, també les europees.
Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?
Cal intensificar les accions per a la millora de la gestió i resolució de les llistes d’espera (atenció primària i especialitzada, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques) i dels serveis d’urgències.
La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?
El balanç de la gestió de les residències de gent gran ha sigut molt negatiu, perquè ha posat de manifest les deficiències de molts dels centres residencials i ha mostrat la lentitud i manca d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar el model residencial i el de gestió de l’administració. Amb caràcter immediat, després de la constitució del nou govern, es constituirà una comissió mixta d’experts independents i de l’administració per elaborar un informe sobre el model residencial a Catalunya i les reformes que ha d’assumir. També inclourà els canvis a incorporar en la gestió de l’administració amb la voluntat de guanyar eficiència davant qualsevol crisi sociosanitària que les residències puguin patir en el futur.
Nosaltres som partidaris d’un model residencial més obert i flexible que l’actual, on la persona
gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot i haver canviat l’espai de residència i amb uns estàndards revisats de garanties sanitàries i socials. La remuneració del personal contractat ha d’ajustar-se a les responsabilitats d’atenció a les persones que assumeixen. Caldrà adaptar en cada moment el nombre de places residencials a la demanda, per evitar l’existència de cues d’espera, en un model públic-social concertat.
Cal instaurar un projecte d’oci a les residències, centres de dia i casals d’avis de la Generalitat que serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, així com promoure programes de polítiques sanitàries preventives de caràcter públic per mantenir la mobilitat de les persones grans en centres i gimnasos, per millorar la seva psicomotricitat. A més, instaurarem en els espais de residències, centres de dia i casal d’avis la figura d’un especialista que de forma periòdica promogui el reforçament de la identitat i la millora de la mateixa autoestima. Considerem també necessari preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar l’adaptació d’habitatges de persones grans i promoure iniciatives d’habitatge i cohabitatge amb llars compartides i amb serveis 24 h per a persones grans autònomes.
De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?
Considerem necessari abordar el procés de canvi i reformes del nostre sistema sanitari. Una transformació que ha de comptar amb el suport majoritari de les forces polítiques, amb un lideratge polític clar, amb la implicació dels agents professionals i socials del sistema sanitari, amb la col·laboració de les empreses del sector i que, sobretot, ha de girar al voltant de les necessitats de la ciutadania; posant el pacient al centre de la ideació de les polítiques sanitàries i fent-les possibles amb els recursos humans, materials i tecnològics necessaris. Apel·lem a un Pacte Nacional per la Salut 2021, que hauria d’estar a l’agenda política com a prioritat principal i que ens ha de permetre habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat al centre.
Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?
Sí. Creiem que cal invertir en tot el sistema públic de salut.
Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?
Cal consolidar l’Atenció Primària com a eix vertebrador del nostre sistema de salut, valorant la seva capacitat d’atenció i cohesió a la comunitat. En aquest sentit, és necessari reforçar l’atenció primària pediàtrica per evitar que les situacions de confinament per Covid puguin comportar una minoració del control de la salut dels infants i adolescents. A més, cal reforçar l’autonomia organitzativa i de gestió, dels Equips d’Atenció Primària i valorar models innovadors tipus Buurtzorg.
Per altra banda, volem fomentar i facilitar la col·laboració i la compartició de bones pràctiques entre centres d’atenció primària i en l’àmbit interhospitalari, així com establir programes conjunts de monitoratge de la salut entre els centres d’atenció primària i les farmàcies. També proposem integrar els equips sanitaris dels centres residencials amb els equips d’Atenció Primària i potenciar els serveis d’atenció primària i el transport sanitari a les comarques de l’interior de Catalunya.
Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?
El sistema sanitari català gaudeix de professionals amb alts nivells de formació, compromís i capacitació, però amb un elevat grau de burnout o esgotament i precarització, amb nivells de retribució per sota de la mitjana europea. Es fa palesa la necessitat de millora de les seves condicions laborals, de l’autonomia organitzativa i del reconeixement de la seva funció social.
Per això, cal prioritzar la contractació indefinida, adequar les retribucions dels professionals sanitaris a les d’altres països del nostre entorn, promoure fórmules de flexibilització i conciliació i adaptar els llocs de treball i potenciar el teletreball quan sigui possible. A més, considerem necessari equiparar les dotacions de professionals de les plantilles als estàndards europeus, per tal de donar resposta a la manca de treballadors en determinades àrees, i introduir nous rols professionals. També és necessari fomentar el desenvolupament professional diversificat i basat en la meritocràcia.
Respecte a les retribucions, volem crear un model retributiu que tingui en compte el nivell de formació universitària, així com la seva especialitat i experiència, i que sigui variable per objectius (DPO), on a la vegada es tinguin en compte els resultats econòmics derivats de l’esforç de gestió.
Considerem primordial tenir en compte els diferents col·lectius de professionals de la salut i les seves particularitats i considerar-los tots a l’hora de prioritzar les necessitats del sistema sanitari. En aquest sentit, és important empoderar el col·lectiu d’infermeria a través de la descripció inclusiva dels processos i rols, per donar la millor assistència possible en el context actual de malalts crònics, fràgils, dependents, amb comorbiditat i la situació de pandèmia.
També cal incorporar de manera activa els nous perfils per donar resposta a les necessitats del ciutadà del segle XXI, així com regular els perfils de professionals emergents, i atorgar als professionals la capacitat de gestionar i organitzar la mateixa feina, responent a criteris de responsabilitat professional, ètica, equitat i sostenibilitat.
Respecte al model educatiu i formatiu, s’ha d’adequar la formació universitària de pregrau i postgrau (model de simulació 4DHealth ) a les necessitats presents i futures de professionals sanitaris i construir aliances amb les universitats. A més, cal incloure, en la formació continuada dels professionals, no només temaris tècnics/clínics, sinó també aprenentatges en l’àmbit de la gestió de processos, recursos i persones quan calgui.
Finalment, cal desenvolupar un pla específic per evitar la sortida dels professionals cap a altres països i retenir el talent, i col·laborar amb els diferents Col·legis Oficials i organismes representants dels diversos col·lectius de professionals per millorar el seu reconeixement i establir-hi sinergies.
Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
Abordar la reforma del sistema sanitari porta implícita la necessitat de parlar del seu finançament. No volem fer populisme i prometre percentatges que després no siguin assolibles. Cal rigor i seriositat, i abordar, en coordinació amb tot el sector, les necessitats pressupostàries. Tal com farem també amb altres àmbits de la Generalitat. Les necessitats són grans i els recursos escassos.
Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?
Catalunya disposa d’un sistema de recerca pública en salut d’excel·lència, però fràgil, supeditat a convocatòries públiques competitives que resulten insuficients, sense recursos humans consolidats i moltes vegades desconnectat de l’aplicació pràctica. Aquesta situació requereix augmentar el finançament per càpita en recerca i apostar per la tríada assistència-docència-investigació i per la col·laboració publicoprivada per tal de garantir la sostenibilitat i la rapidesa necessària en la implementació d’innovació i canvis. En aquest sentit, plantegem crear l’Agència Catalana de R+D+I en Salut i transformar la recerca i la innovació en salut cap a un model més estable, eficient,
competitiu i sostenible, facilitant la transferència.
A més, volem establir relacions de benefici bidireccional amb les empreses amb capacitat d’inversió en R+D+I per crear una potent estructura de col·laboració publicoprivada que afavoreixi la salut, la qualitat i oportunitats de desenvolupament dels professionals sanitaris i la proliferació d’empreses vinculades al sector salut en un hub a Catalunya pel sud d’Europa.
També cal promoure la pràctica clínica basada en l’evidència i en l’aportació de valor col·laborant amb la indústria farmacèutica, de productes sanitaris i d’equipaments per tal de millorar la qualitat de l’atenció, facilitar el treball dels professionals i incentivar la R+D+I a Catalunya, recuperant teixit productiu i ocupació de qualitat. Així, volem crear línies de finançament i sistemes de suport en gestió per iniciatives empresarials (spin-offs) de l’àmbit de la salut, que puguin sorgir a partir de la recerca clínica dels centres sanitaris públics.
Acabi la frase
1. Les mesures restrictives actuals són… injustes envers alguns territoris i alguns sectors.
2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una conscienciació social generalitzada que cal invertir més i millor en el nostre sistema sanitari.
3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… qualsevol política que consideri oportuna.
4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… replantejar el model, reconèixer als professionals i dotar el sistema del finançament adequat.
5. La crisi econòmica i les retallades són… decisions polítiques que en alguns moments de la història cal prendre per tal de poder assegurar el benestar col·lectiu futur.
6. La col·laboració publicoprivada és… indispensable pel bon funcionament del sistema.
7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure… d’on sigui possible: la primera aposta política del meu govern serà aconseguir un finançament just de Catalunya amb relació al que generem i superar per fi el dèficit fiscal que ens treu 16.800 milions d’euros cada any.
8. La telemedicina és… un símptoma de la modernització del sistema que cal impulsar.
9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… estableix que els metges puguin al·legar objecció de consciència de forma anticipada.
10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig… al sistema públic.
