El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn d’Assumpta Escarp, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)
Assumpta Escarp Gibert va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i inicialment va militar al PSUC. Després de participar en la creació de la Universitat Pompeu Fabra, el 1991 va treballar a gerència dels serveis centrals de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1995 va ser cap del gabinet de l’aleshores primer tinent d’alcalde, Joan Clos. Quan Clos va ser escollit alcalde va esdevenir cap del gabinet d’alcaldia. Serà escollida regidora a les eleccions municipals de 2003, 2007 i 2011. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2015 i a les de 2017.
Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?
La prioritat és guanyar aquesta batalla al virus, i avançar amb la vacunació. Les mesures es prendran sempre sota criteris epidemiològics. Salut i Economia no es confronten, sinó que van de la mà. No es poden anticipar mesures, sinó fer-ho en el moment adequat. En temps de Covid, cal reforçar de veritat l’atenció primària amb més recursos diagnòstics, amb més professionals, incorporant mecanismes de telemedicina, sense substituir l’atenció presencial. Cal assegurar la capacitat assistencial davant de la continuïtat de la pandèmia i l’existència de noves variants i seguir el Pla de Vacunació amb les Fases establertes: primer els vulnerables i els i les professionals sanitaris i de residències.
Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?
Els mecanismes de coordinació estan perfectament establerts a través del Consell Interterritorial, un veritable òrgan de governança federal, per molt que ho vulguin negar el Govern d’ERC. Un mecanisme que permet establir estratègies comunes, amb gestió de cada comunitat. Si parlem de Coordinació Territorial, no podem oblidar de la necessària coordinació i col·laboració lleial amb Ajuntaments i Diputacions.
Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?
Les llistes d’espera eren el gran problema de la sanitat catalana abans de la pandèmia, que les ha agreujat molt. Durant la primera onada, es van deixar de fer a Catalunya 70.000 intervencions quirúrgiques. Cal, en primer lloc, establir els mecanismes assistencials, per poder continuar l’activitat no Covid. És necessari establir un pla de xoc, amb recursos econòmics i humans per abordar les llistes d’espera i un programa de retorn a l’activitat assistencial no Covid. Cal revisar, prioritzar i atendre els malalts amb patologies greus en llistes d’espera pre Covid que no han estat atesos durant la crisi sanitària. Si no prenen mesures, perdrem la prevenció i algunes patologies arribaran tard als centres assistencials
La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?
El PSC el que proposa és una assistència integral i integrada social i sanitària. Aquest no és un debat de quin Departament és els responsables, si no quin és el model d’atenció. Que la persona estigui al centre vol dir que el sistema s’organitza per donar l’atenció integral, amb xarxes territorials i cartera de serveis compartida. Les residències acullen en aquests moments persones molt grans i amb necessitats sanitàries, per tant, han de disposar d’atenció sanitària pública. Cal consolidar un model de residències públiques de petita i mitjana capacitat amb atenció personalitzada i suficient, per part de professionals qualificats, que disposin de serveis mèdics i d’infermeria de la xarxa pública durant 24 hores al dia i d’un equipament sanitari mínim indispensable.
De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?
L’Atenció Primària és prioritària pel PSC. Aquesta ha de ser el veritable eix vertebrador del sistema. S’ha de crear la xarxa integrada a cada barri, amb visió comunitària, que atengui als condicionants socials de la Salut. Una xarxa de proximitat que atengui a qui ho necessiti en 48 hores. A més, buscarem nous espais per tenir Centres d’Atenció Primària dignes, que recuperin els serveis i les especialitats perdudes, i que disposin d’elements de diagnòstic. Reduir les llistes d’espera i professionals, millorar la capacitat de gestió dels centres, fer les inversions pendents, invertir en recerca… són moltes les tasques que tenim al davant. I cal fer-ho amb un Acord que recuperi el consens en Salut. Un Pacte per la Salut, social i polític amb visió i recursos plurianuals.
Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?
Cal una auditoria completa de tots els recursos assistencials, recuperar el Mapa Sanitari i amb col·laboració, cooperació i participació del territori, de les autoritats locals, i dels veïns i veïnes, definir els recursos necessaris i programa de futur a cada territori. Apostem per una atenció de proximitat, però amb mecanismes telemàtics que permetin compartir recursos.
Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?
En primer lloc, destinar un 25% del pressupost a l’atenció primària. La pandèmia ha agreujat un dèficit estructural. Necessitem més professionals, cal prestigiar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, i generar noves professions sanitàries, que ajudin a desburocratitzar i a definir clarament el rol de cada professió, per guanyar amb eficiència. Els CAP s’han de dignificar, en espais físics, però també amb la incorporació de tecnologia, elements de telemedicina i aparells de diagnòstic. Cal dotar d’instrument a la primària.
Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?
El que s’ha de fer és obrir un veritable diàleg social, acabar amb la temporalitat i la precarietat en les contractacions i millorar les condicions laborals i retributives, començant pels MIR. S’han d’equiparar les retribucions i les condicions entre l’ICS i el SISCAT. I les DPO no poden dependre de l’equilibri financer del centre. Cal generar, d’acord amb l’Estat, més places MIR i FIR per dotar el sistema de nous professionals i les necessitats s’han de definir conjuntament amb les universitats.
Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
És evident que no s’ha fet una aposta per la Salut Pública. Només cal recordar que l’any 2019 es va aprovar la llei de recuperació de l’Agència. Durant la pandèmia hem estat 46 dies sense secretari de Salut Pública. Defensem la Salut en el centre de l’acció de govern, que abordi la governança en salut en totes les polítiques públiques, promogui la cultura de la salut, reorienti el sistema per adequar-lo a les noves realitats i l’acompanyi de recursos. Proposem reforçar els Serveis de Salut Pública i de Vigilància Epidemiològica. L’Agència de Salut Pública serà l’eina de direcció i gestió i ens de coordinació amb la resta d’administracions, amb la implantació de xarxes territorials i locals de Salut.
Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?
El PSC proposa dedicar un 7% del PIB Català a Salut, que actualment és el 3,8%. Vull recordar que la mitjana d’Espanya està al voltant del 6%. Les polítiques de recerca, de totes, no només de Salut, han de ser el 2% del PIB català en inversió pública que, mobilitzant la inversió privada, hauria d’assolir el 3% del PIB. Proposem aprovar una Llei de la Ciència que permeti generar un marc jurídic estable i compacte, amb gestió àgil i que contempli la promoció de la ciència entre les nenes i les dones.
Acabi la frase
1. Les mesures restrictives actuals són… eines necessàries per baixar la pressió assistencial. S’han de prendre sempre sota criteris epidemiològics i assistencials.
2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una crisi sanitària, social i econòmica i cal treballar per la reconstrucció.
3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat té àmplies competències de decisió i gestió de la pandèmia i té competències plenes en Salut.
4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… incrementar els recursos que s’hi destinen i reforçar i dotar de capacitat a l’Agència de Salut Pública.
5. La crisi econòmica i les retallades… han deixat els serveis públics bàsics als ossos. Ha estat una dècada perduda de governs del procés que mai va revertir les retallades.
6. La col·laboració publicoprivada és… potser adequada, sempre sota control públic, i amb màxima transparència.
7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de…els impostos. Nosaltres defensem un Sistema Sanitari Públic, universal, equitatiu, de qualitat i finançat per impostos.
8. La telemedicina… és una bona incorporació al sistema que no pot baixar la qualitat de l’assistència, ni substituir l’atenció presencial.
9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un orgull d’haver pogut posar un granet de sorra en aquesta lluita del dret a una mort digna. Des del Parlament, avançarem per la seva aplicabilitat a Catalunya.
10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… personalment, sempre a la xarxa pública, una xarxa de qualitat. Les retallades estan expulsant ciutadans del sistema i això és intolerable.