El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Carme Bertral, d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)
Carme Bertral i López és metgessa de família. Ha treballat en centres d’atenció primària a Corbera de Llobregat, l’Anoia, Manresa i Cardona, i té un màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Actualment, és presidenta de la sectorial de Salut d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?
S’ha d’assegurar que les patologies que no siguin Covid segueixin podent ser ateses en un ritme normalitzat malgrat la pandèmia, juntament amb la Covid. Les mesures restrictives han d’anar orientades en funció de la situació epidèmica i social del país. Cal anar cap a una estratègia Covid zero.
Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?
Nosaltres aspirem a tenir competències plenes per gestionar TOTS els recursos sanitaris, i la Covid també, des de la plena autonomia nacional. Malgrat tot, ens cal la solidaritat interterritorial i entre països, com és el cas d’Alemanya i Portugal, per posar un exemple.
Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?
Assegurant una dotació pressupostària adequada (un pla específic) i un pla de la mateixa cronicitat que es desprèn de la connivència amb la pandèmia.
La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?
El que es planteja és un nou model conjunt entre Salut i Afers Socials amb titularitat compartida i gestió única que permeti tot el suport necessari sanitari per part de l’Atenció Primària i Comunitària i amb la interrelació necessària dels ens locals.
De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?
La territorialització i equitat en tot el país és la nostra premissa i, per tant, cal adequar les estructures i els recursos humans a aquestes realitats.
Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?
L’infrafinançament és crònic, dolorós i amb una gran iniquitat per part de l’Estat cap al nostre país. Està clar que cal invertir més i millor i també coordinar millor els nivells assistencials a tot el territori.
Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?
Seguir amb el pla establert d’enfortiment de l’Atenció Primària, ja pressupostat i amb calendarització, i alhora dotar-lo de professionals en nous rols assistencials i no assistencials. Al mateix temps, cal dotar l’atenció primària del suport psicològic i de salut mental, que significa una major resolució dels problemes sanitaris de la ciutadania.
Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?
Primer s’ha de consolidar l’increment de recursos que ha suposat la pandèmia. El nostre objectiu sempre és equiparar els sous a la mitjana europea, però cal el finançament que ens pertoca pel nostre PIB.
Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
La Salut Pública s’ha demostrat imprescindible per la salut de la comunitat i del país. Una aposta forta per la salut pública implica una millora comunitària del benestar del ciutadà en general. Caldrà adaptar-ho (que ja s’ha fet) a les necessitats de l'”ara” i, sobretot, del futur.
Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?
Com a país ens hem de marcar el 3% del PIB de Catalunya com a objectiu. La recerca biomèdica i la innovació és una oportunitat de país com a motor de canvi econòmic també i cal que els fons Next Generation ens serveixin per consolidar aquesta aposta i situar Catalunya al lloc que li correspon en l’àmbit europeu i mundial, on en som capdavanters i que, per qüestions purament polítiques i de l’Estat, no ens deixen surar ni visualitzar.
Acabi la frase
1. Les mesures restrictives actuals són… les adequades epidemiològicament.
2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… acceleració d’uns canvis ja identificats.
3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… el que convingui al país.
4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… voluntat política i les competències d’un estat propi.
5. La crisi econòmica i les retallades… les hem revertit i cal millorar.
6. La col·laboració publicoprivada és… una identitat pròpia de país, però sempre hi ha d’haver lideratge públic per garantir el bé comú.
7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… del finançament que ens pertoca.
8. La telemedicina… és una eina bàsica que s’ha d’adequar a les necessitats actuals.
9. En relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… la llei és un fet i cal implementar-la.
10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.
