El 19 de novembre la residència propietat de la Fundació Fiella va alertar del positiu d’un treballador del centre i va informar les famílies que se suspenien les visites. Va ser l’endemà quan es van fer proves PCR a tots els residents i treballadors amb el resultat de 49 persones contagiades. Malgrat que el brot de coronavirus semblava estar controlat, el dia 25 es va realitzar un segon cribratge i es va comprovar que el virus s’havia estès per la residència: al final d’aquella setmana els positius s’havien triplicat.
La Conxita, als seus 85 anys, conserva el cap molt clar i està decidia a fer sentir la seva veu. Pel camí hi ha perdut companys que tenien noms i cognoms, i ella encara se sent dèbil i dolguda. Pertany a una generació castigada per la guerra -ella hi va perdre una cama- i era tornen a ser ells qui pateixen exageradament les conseqüències d’aquesta crisi.
Manca d’informació
La dona expressa el seu descontentament per la manca de comunicació que hi va haver des de la residència, fins i tot, cap als propis afectats. “Jo m’assabentava del que passava per les notícies de la televisió i de la premsa, però aquí ningú ens informava”, explica. A fora les famílies també reclamaven informació. La Chelo Llastarri, la filla d’una altra resident, explica que ella anava sabent el que passava gràcies a personal de l’hospital que coneixia i s’informaven per ella. La incertesa va ser una de les sensacions que més es va compartir entre els afectats. “Cada dia veiem com marxava gent que coneixíem, un darrere l’altre, era molt dur i ho vam passar malament”, comenta la Chelo. “Avui et deien que el teu familiar estava dèbil però estable, i l’endemà t’anaves a acomiadar d’aquella persona”, s’emociona el Francesc Borrell, familiar d’un resident que va morir durant el brot de Covid-19.
Personal desbordat
Els contagis també s’estenien entre els treballadors i ràpidament la residència es va quedar amb personal insuficient per garantir una atenció adequada. La María José, auxiliar de geriatria del centre, explica que van haver d’adaptar-se a la dramàtica situació en qüestió de minuts. També va ser difícil explicar què passava als residents, sobretot a aquells que pateixen demència, que no entenien per què s’havien de quedar sols a les habitacions. Després de donar positiu en coronavirus, com la majoria dels seus companys, va haver d’agafar la baixa mèdica. “Casi tots els auxiliars es van contagiar, i els que van quedar i la gent nova que entrava, malgrat posar-hi tota la seva voluntat, no donaven a abast”, explica la Conxita.
El Departament de Salut intervé el centre
En vista de l’elevat nombre de contagis i la complexa situació, el 28 de novembre el Departament de Salut va intervenir la residència. En aquell moment el brot de Covid-19 ja afectava 150 persones (120 residents i 30 treballadors), per la qual cosa el Departament ha estat molt criticat per aquesta intervenció tardana. En aquell moment, Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) es posava al capdavant de la gestió del centre i donava indicacions de vetllar per una prestació de l’activitat assistencial amb garanties.
També ha estat molt criticat el mateix centre per no haver desinfectat abans les instal·lacions. Havien passat deu dies des del coneixement del primer positiu i la desinfecció no es va dur a terme fins a l’endemà que Salut intervingués. El president del Patronat de la Fundació Fiella, Joan Antoni Mateo, va fer declaracions sobre la situació viscuda a la residència en un comunicat per vídeo. La Fundació continuava exculpant-se de tota responsabilitat davant el brot de coronavirus que havia afectat el centre i negava que no s’apliquessin els protocols. Mateo afirma que “en cap moment els padrins han quedat desatesos” i afegeix que “el personal afectat va ser apartat immediatament de les seves funcions de seguida. Per això els professionals van haver de fer una actuació amb un sobreesforç molt important”. Les comarques del Pallars són una zona amb poca població i es reitera que no hi havia una resposta suficient a la demanda de nou personal de substitució, fet que va provocar que des de Salut s’optés per portar una gestió de fora.
Tot i que els residents disposaven de telèfons -propis o del centre- per mantenir el contacte amb les seves famílies, aquells mesos es van viure amb molta preocupació i amb molta enyorança. La Chelo explica que diàriament parlava amb la seva mare, però al mateix temps “la trobava molt a faltar perquè abans hi anava cada dia”.
La consellera de Salut, Alba Vergés, va anar el geriàtric de Tremp el 15 de desembre, on va lamentar totes les morts i va defensar la tutela del centre exercida per part del Departament de Salut. Tanmateix, la seva visita no va ser percebuda amb gran entusiasme. La Conxita es mostra molt crítica amb la consellera: “No es va dignar a entrar! Per por al contagi? Doncs que no vingui”. Assegura que es va sentir molt molesta, perquè “per fer una fotografia no calia que vingués”, i molt abandonada, diu, “com si fóssim un moble i que els d’aquí dins no importéssim”.
La Fiscalia de Lleida posa en marxa una investigació
El 22 de desembre s’anuncia que la Fiscalia de Lleida investigarà la direcció del centre per possibles delictes d’homicidi per imprudència i contra la seguretat. Malgrat que el centre geriàtric de la Fundació Fiella va ser una excepció durant la primera onada de la pandèmia i només va tenir un contagi, no va tenir la mateixa sort en la segona onada. El centre va patir un brot molt virulent que va arribar a gairebé la totalitat d’usuaris i treballadors, deixant-lo pràcticament sense plantilla i equip directiu. La Fiscalia considera que la xifra de defuncions és massa alta amb relació als brots d’altres centres geriàtrics. Els entrevistats creuen que una investigació és raonable, tot i que, al mateix temps, entenen que el virus és molt agressiu i complicat de contenir i que, en vista del desbordament de personal, es van fer les coses el millor possible.
Residència lliure de Covid-19
Gairebé sis mesos després del brot de coronavirus, la residència de Tremp, actualment sota la gestió de Sant Joan de Déu-Terres de Lleida, ja es considera “verda”, és a dir, és a dir, sense cap cas
confirmat, sospitós o contacte estret de Covid-19. Tant usuaris com treballadors estan vacunats, i els membres del personal han tornat al centre veient-se molt més preparats per fer front a la pressió i sobreesforç que comporten situacions com la viscuda. No obstant això, la María José explica que el retorn va ser molt dur emocionalment: “Quan vaig tornar de la baixa per coronavirus, al principi, plorava cada vegada que entrava allà, ara són la meitat de padrins… és molt trist”.
El centre s’ha tornat a obrir i, tot seguint unes estrictes mesures de seguretat per evitar qualsevol propagació del virus, els residents poden rebre les visites dels seus familiars. “La sensació que em transmet la residència quan vaig a visitar la meva mare és de molta pena; la veig a través d’una taula enorme i una pantalla de plàstic, i ella quasi no em sent”, comenta la Chelo agraïda perquè la seva mare està bé, però al mateix temps entristida per la gran distància que les separa.
La Conxita, tot i ara sentir-se ben atesa, està molesta amb el tractament que hi va haver cap als residents des de finals de novembre fins a mitjans de gener. “Em vaig sentir desemparada, com si no fóssim ningú”, es queixa per ella i pels seus companys, “no és la manera de tractar a la gent”.
Residències: llocs “segurs”
Segons declaracions del President del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la Ministra de Sanitat, Carolina Darias, amb l’arribada del darrer lot de vacunes de Pfizer, es desencalla finalment la vacunació dels majors de vuitanta anys. Tanmateix, les persones grans que viuen en residències ja han estat totes vacunades i segons Cinta Pascual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), actualment són els llocs més segurs per viure-hi.
Malgrat que ara les residències es consideren un petit univers “segur”, el brot de Covid-19 de finals de novembre es va emportar la vida del 42% dels interns del geriàtric pallarès. El centre Sant Hospital de Tremp – Fundació Fiella no ha estat l’únic que s’ha hagut d’acomiadar de persones grans residents; segons dades de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) a Catalunya han mort 3.390 persones grans des del 14 de març de 2020 al 21 de febrer de 2021, i 12.680 persones més s’han contagiat.
