La ciutat de Barcelona ha comptat amb la participació de 633 persones voluntàries en el Recompte 2021 de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Aquest és el setè recompte que s’organitza a la ciutat, una activitat de conscienciació i sensibilització de la ciutadania ideada per les 37 entitats socials que integren la XAPSLL i l’Ajuntament de Barcelona, després que l’any passat no es pogués desenvolupar aquesta activitat tal com estava prevista degut a la irrupció de la Covid-19.
En aquesta ocasió s’han comptabilitzat en total 895 persones dormint a la via pública i 3.046 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats municipals. Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials privades. L’últim recompte es va fer l’any 2018, un moment en què es van detectar 956 persones dormint a la via pública i 2.130 en recursos residencials de la XAPSLL. Segons les dades que s’han recollit enguany, la distribució per districtes de les persones que pernocten a la via pública situa a l’Eixample com el lloc on dormen més persones, sent aquestes 212, seguit de Ciutat Vella amb 176 i de Sants – Monjuïc amb 155 persones dormint al carrer. A Sant Martí s’han comptabilitzat 113, a Gràcia 65, a Sant Andreu 51, a Nou Barris i a Sarrià-Sant Gervasi 34, a Les Corts 33 i a Horta-Guinardó 22 persones.
Des de la XAPSLL expliquen que des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 895 persones, un increment del 36%. Les xifres reflecteixen una estabilització del fenomen durant els últims tres anys, tot i que en paral·lel el nombre de places en recursos residencials per a persones sensellar s’ha incrementat de forma notable, fins a les 3.046 persones allotjades actualment. Agafant com a referència les 2.130 persones allotjades durant l’últim recompte del 2018 l’increment és igualment destacable, en recursos que cada cop més especialitzats que prioritzen una atenció individualitza i especialitzada per donar una resposta el més adequada possible. De fet, L’ajuntament de Barcelona explica que només durant l’últim any i malgrat la irrupció de la Covid-19, han creat equipaments pioners pensats només per a dones, persones amb drogodependència o joves.
A més, valoren que “independentment de la fotografia que proporcionen els recomptes anuals, la clau continua sent la prevenció i incidir en la necessitat d’articular polítiques supramunicipals que facin front les causes estructurals del sensellarisme, com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries que garanteixi els drets fonamentals i una major accessibilitat a l’habitatge per part de la població en general”.
