El consum de tabac és el primer causant de malaltia, invalidesa i mort evitable a Espanya. Produeix càncer en aquells que fumen i també en els que respiren el fum d’altres, sent el causant d’un terç de tots els casos de càncer, la causa principal del 90% de les morts per càncer de pulmó i està relacionat amb fins a 16 tipus de càncers. Les dades dels estudis són molt preocupants: el tabac mata més de vuit milions de persones cada any, escurça la vida uns 10-11 anys de mitjana als que fumen tota la seva vida i, d’una manera o altra, acaba matant a la meitat dels fumadors.
Tot i aquestes dades, el 22% de la població espanyola compresa entre els 15 i els 64 anys -un total de 8,6 milions- fuma diàriament. A més, nou de cada deu fumadors actius fuma en presència de menors, exposant-los així a desenvolupar càncer en el futur. A més, en un 46% dels accessos als centres escolars i un 41% dels parcs infantils hi ha restes de fum de tabac en l’ambient.
Tota aquesta població que fuma exposa a aquest fum ambiental als altres, el que situa els menors en una situació d’extrema vulnerabilitat. Després d’una exposició continuada al fum, poden patir un 50% més d’otitis, un 20% més de crisis asmàtiques i un 30% més d’infeccions respiratòries. A més, els nens i nenes exposats a fum de tabac durant la infància tenen més risc de desenvolupar càncer i malalties cardíaques en l’edat adulta. En el cas dels joves, la normalització del tabac promou que aquests comencin a fumar a una edat primerenca, situant-se en 14 anys l’edat mitjana d’inici de consum de tabac.
Per això, en el marc del Dia Mundial Sense Tabac, que se celebra cada 31 de maig, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) reclama una ampliació de la normativa antitabac vigent per tal d’alliberar de fum de tabac aquells espais públics on sigui freqüent la presència de menors, com a via essencial per a la reducció del tabaquisme i com a únic mitjà provat per garantir la protecció de la ciutadania davant dels seus efectes nocius.
“El tabac provoca càncer i mata. Però el fum de tabac també i no podem consentir que la població no tingui l’opció de triar si s’exposa o no. És intolerable que, a hores d’ara, els nens i nenes d’aquest país, els joves, pateixin les conseqüències del tabac sense encendre una cigarreta i, per això, hem demanat a la ministra de Sanitat que s’actualitzi la Llei Antitabac existent, ampliant els espais lliures de fum”, assenyala Ramón Reyes, president de l’AECC. Alineant-se amb el Pla de Càncer Europeu, l’AECC persegueix reduir la incidència de fumadors a Espanya per aconseguir que per a l’any 2030 hi hagi una generació lliure de tabac.
L’AECC ha unit forces amb organitzacions de pares i mares d’alumnes amb l’objectiu de construir una generació més conscienciada amb la salut i que compti amb majors opcions d’elecció saludables a mitjà i llarg termini. A banda de l’extensió dels espais sense fum de tabac a tots els espais públics en què pugui haver-hi menors, l’AECC defensa mesures com la pujada d’impostos i l’augment del preu del tabac, la disminució de l’atractiu del seu empaquetat o la restricció de la publicitat de tabac en espais digitals dirigits a adolescents i joves, una disposició no prevista en la normativa actual.
Així mateix, l’Associació advoca per augmentar la conscienciació i aplicar les mateixes restriccions sobre les noves formes de tabac, nicotina i derivats -com els cigarrets electrònics o vapeadors-, la percepció de risc de la qual entre la població jove encara és molt baixa.
Respirapp, un nou recurs per deixar de fumar
D’acord amb un estudi de l’Observatori del Càncer de l’AECC, dos milions de persones han intentat deixar de fumar en el darrer any, i només el 20% han rebut ajuda per fer-ho. L’Associació ha decidit estendre la seva teràpia presencial i online a través de l’aplicació per deixar de fumar Respirapp.
Respirapp és una aplicació que acompanya la persona en tot el procés de deixar de fumar de forma personalitzada. En cada fase s’anirà reduint el consum de cigarretes i el fumador tindrà un suport constant en els moments més difícils, com l’aparició de la síndrome d’abstinència. Es tracta d’un recurs amb el qual es pretén cobrir la necessitat de totes aquestes persones que volen deixar de fumar i que no han pogut tenir accés a cap tipus de servei o de suport per fer-ho.