Des de fa uns quants mesos estem assistint a diversos estudis, articles i fins i tot a una enquesta del CIS on es posa de manifest que els problemes de salut mental estan augmentant i augmentaran considerablement arrel de la pandèmia de Covid19 i a les conseqüències psicològiques, sanitàries, socials i econòmiques que comportarà. Es parla d’una pandèmia o d’una “quarta onada de salut mental”.
S’estima que un 40% de la població del regne d’Espanya ha tingut algun problema de salut mental en el darrer any i en concret la joventut d’entre 18 i 30 anys presenta més simptomatologia de depressió i ansietat segons un estudi recent.
Fa molts anys que venim arrossegant problemes de salut mental en la nostra societat. La gran crisi iniciada en el 2008 va deixar unes greus problemàtiques que encara perduren i que quasi hem empalmat amb la pandèmia de Covid19. Entre el 2011 i el 2013 durant la passada crisi econòmica el nombre de persones diagnosticades amb depressió i en ansietat van augmentar un 19% i un 8,4% respectivament. També van augmentar entre el 2000 i el 2013 la taxa de suïcidis en un 36% entre la gent de 40 i 60 anys.
Al llarg de la pandèmia de Covid19 hi ha diversos sectors especialment afectats com les dones, la gent que ha perdut la feina, molta gent jove, treballadores sanitàries i que cal afegir amb la gent que té contractes precaris, amb dificultats per passar el mes, pagar un lloguer o una hipoteca…
El camp de la salut mental és molt ampli i hi ha diverses temàtiques al seu voltant. Cal poder aclarir-se i no és del tot fàcil, ja que a l’entorn de la salut mental hi ha qüestions epistèmiques, de prevenció, de tractaments, de drets humans, d’estigmatització, ètiques, de models terapèutics, d’intervenció professional, del paper en la recuperació de les persones afectades, de recursos sanitaris i socials existents, i per suposat també interessos econòmics.
Però el que és evident i ha quedat palès, si volem enfocar bé el problema sense reduir-lo, és que en l’àmbit de salut mental com també en la salut en general, cal fer polítiques que contemplin la salut des dels seus diferents vessants, de forma global i integral i no com s’està fent fa molts anys des del paradigma biomèdic i farmacològic dominant. Un paradigma dominant que focalitza en el cervell i en els gens de la persona la principal causa dels problemes de salut mental. Aquesta visió no accepta ni contempla altres determinants socials, de gènere, econòmics, educatius, ètnics, familiars o biogràfics i ho redueix a una qüestió de diagnòstics i símptomes. I aquesta concepció esbiaixada i sectària del coneixement científic és molt greu per les conseqüències que té en molts terrenys de la vida i la salut de les persones com pot ser l’excessiva medicació o una hiperinflació de diagnòstics. Una visió estreta que queda al descobert quan analitzem en quins grups econòmics de la població es presenten més problemes de salut mental.
Pels determinants socials de la salut cal entendre el que determina majoritàriament o en una gran part la nostra salut: el barri on vivim, si disposem o no d’habitatge, si tenim feina o no, si tenim pocs o molts ingressos, si vivim al carrer o en una llar confortable, si disposem d’un bon sistema sanitari públic o no, si tenim un bon contracte laboral o és un treball precari, si som negres o blancs, si som immigrants o no…
També observarem un gradient: quan més elevada i reconeguda és la posició social trobarem millors indicadors de salut, i a mesura que anem baixant en l’escala social ens trobem en pitjors indicadors de salut.
Aquestes desigualtats socials que trobem en les nostres societats travessades per classes socials, desigualtats de renda, condicions d’habitatge, accés a una bona alimentació, equipaments culturals, esportius… es tradueixen en una pitjor o millor salut: diabetis, alcoholisme, salut dental, esperança de vida, i també en una salut mental.
És, per tot això, que saludem l’anunci fet en els darrers dies pel nou President de la Generalitat d’aprovar un pacte nacional de salut mental i posar en marxa un pla integral central en la població jove i la població més vulnerable i que ha d’anar més enllà de l’àmbit sanitari. Calen mesures de protecció social, més professionals, més recursos en salut mental. La salut mental ha patit sempre històricament de manca d’inversions, ha estat la “germana pobre” de la sanitat.
La població jove com ja hem dit més amunt és una de les poblacions més afectades de salut mental, tant per la pandèmia de Covid19 com d’abans. No partim de zero.
Una població jove que entre els 16 i 34 anys ja ha patit unes dures crisis econòmiques (la iniciada el 2008 i que quasi ha enllaçat amb l’actual) amb la corresponent pèrdua de drets socials i una greu precarietat laboral: les persones menors de 25 anys presenten un atur de més del 40% registrat. El 90% dels contractes temporals que es fan són a joves i un 43% viuen amb dificultats per arribar a finals de mes i sabem que només la meitat dels joves que tenen entre 25 i 29 anys s’han pogut emancipar.
Aquesta població jove en la crisi del 2008 va augmentar les taxes d’hospitalització psiquiàtrica més d’un 18% entre els 15 i els 34 anys i especialment entre els 15 i els 24 anys, els més afectats per la desocupació. Casualitat? En absolut. Estem davant d’una generació especialment colpejada per les crisis, les polítiques d’austeritat, la manca de feina, les reformes laborals lesives dels darrers governs del PP i del PSOE…i que va sumant greus problemes de salut mental. El darrer a sumar a la llista és el de “jugador compulsiu”. Actualment, el 40% dels nous diagnòstics de ludopatia es donen en menors d’edat. La mitjana d’edat ha passat en només 10 anys dels 50 als 25 anys.
El projecte de Renda Bàsica de la Generalitat
Per tot el que venim dient fins aquí, el projecte de Renda Bàsica que des del govern de la Generalitat es vol tirar endavant i que l’actual president ha defensat en alguna ocasió seria en bona mesura un aturador als problemes de salut mental, com han mostrat diversos experiments i programes de Renda Bàsica al llarg dels darrers anys arreu del món.
La prova pilot de Renda Bàsica que vol impulsar el govern de la Generalitat, crec que seria necessària i important poder fer-la coincidir amb el Pacte nacional de salut mental i el pla integral adreçat a la gent jove que va anunciar fa uns dies el President; si volem incidir tot just en una de les poblacions més afectades per la salut mental.
Encara que limitada a un grup de població (en aquest cas el jovent) per no disposar Catalunya de sobirania fiscal, una prova pilot de Renda Bàsica incondicional podria donar molta informació i arguments per avançar cap a una renda bàsica per a tota la població si aconseguim una sobirania plena.
Una Renda bàsica incondicional dotaria a molta gent jove d’una certa seguretat econòmica, una reducció de l’estrès i una tranquil·litat psicològica que ara mateix no tenen i que els està causant estralls a la seva ja castigada salut mental.
Tenim una bona oportunitat de contribuir a millorar la salut mental de les properes generacions. No és poca cosa.
