Els nens i nenes que viuen a zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l’aire, soroll i trànsit podrien tenir més risc de patir obesitat infantil. Això conclou un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) finançat per la Fundació La Marató de TV3.
La investigació, publicada a la revista Environment International, ha analitzat dades de 2.213 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de Sabadell que participaven als projectes ECHOCAT i INMA, el 40% dels quals presentava sobrepès o obesitat.
L’equip investigador va avaluar l’associació entre els factors urbans als quals els infants van estar exposats entre l’octubre del 2017 i el gener del 2019, com la contaminació de l’aire, els espais verds, el trànsit o els entorns construïts, així com diferents paràmetres tant d’obesitat infantil -índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura i grassa corporal- o de comportaments relacionats amb el pes -consum de menjar ràpid i begudes ensucrades, activitat física, comportament sedentari, durada del son i benestar-.
“Els nivells més alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll es van associar amb IMC més alts i amb més probabilitat que el nen o la nena patís sobrepès o obesitat”, explica Jeroen de Bont, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i IDIAP Jordi Gol. Tot i que encara es desconeixen els mecanismes que podrien explicar aquesta associació, l’equip científic planteja diverses hipòtesis.
Per una banda, la contaminació de l’aire podria alterar els mecanismes moleculars que originen l’obesitat, en induir inflamació o estrès oxidatiu, alteració hormonal i adipositat visceral, tot i que de moment els estudis al respecte s’han dut a terme en ratolins. El soroll, per la seva banda, podria influir en la privació del son i augmentar les hormones de l’estrès, que estan associades amb el desenvolupament físic en la infantesa i podrien augmentar el risc de patir sobrepès.
També es va observar que la quantitat d’establiments d’alimentació no saludables de l’entorn s’associava també a l’obesitat infantil, probablement per afavorir un major consum de menjar ràpid i una major ingesta calòrica.
A més, es va observar que els nens i les nenes participants a la investigació que vivien a zones més desfavorides dels afores de la ciutat presentaven més sobrepès i obesitat tot i estar exposats a nivells més baixos de contaminació de l’aire, trànsit rodat i soroll, i tenir accés a més zones verdes. Així doncs, l’estatus socioeconòmic pot tenir un paper important en risc de patir obesitat, encara que, segons els experts, calen més estudis per aclarir aquesta qüestió.
L’estudi, tanmateix, no va trobar una relació entre l’entorn urbà i el nivell d’activitat física, comportament sedentari i d’altres comportaments relacionats amb el pes de la població infantil que hi vivia, encara que es pensa que hi podria influir. Que l’estudi no trobés una associació entre aquests paràmetres podria deure’s al fet que “és difícil saber fins a quin punt la mateixa obesitat condiciona els comportaments relacionats amb el pes”, explica el primer autor de l’estudi.
Segons els investigadors, comprendre els mecanismes de la relació entre l’entorn urbà i el risc de patir obesitat infantil permetrà desenvolupar programes de promoció de la salut a nivell comunitari que millorin els comportaments a la ciutat.