https://diarisanitat.cat/els-gestors-mercantils-de-la-sanitat-publica-llops-cuidant-de-les-ovelles/
“Mentre hem vist com en els últims anys la major part dels centres del nostre entorn han anat recuperant algunes pèrdues, com la jornada anual i el cobrament íntegre del sou en les baixes, nosaltres seguim igual”. Per AcampadaMar (Plataforma d’usuaris i treballadors del Parc de Salut Mar).
https://diarisanitat.cat/es-deia-yure-i-tenia-sis-anys/
“L’anomenat turisme mèdic sembla que és una estratègia que s’està impulsant per atraure els hospitals catalans pacients internacionals, pràctica que es potencia, fins i tot, per l’Agència Catalana de Turisme, com activitat generadora de riquesa i font de negoci. Negoci sanitari que neix i arriba des del mateix cor del Sistema Sanitari Públic Català”. Per Maria José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil
https://diarisanitat.cat/la-sanitat-publica-concertada-a-catalunya-i-les-seves-patronals/
“La col·laboració publicoprivada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència d’unes associacions patronals de la sanitat concertada sense conèixer-les massa bé”. Pel Grup de Treball de la Comissió de Salut de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
https://diarisanitat.cat/latencio-primaria-cabana-de-palla-del-sistema-sanitari-public/
“Si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país”. Per Assun Reyes
https://diarisanitat.cat/el-nou-govern-i-la-conselleria-de-salut/
“No tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, però no tenim tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària”. Per Amando Martín i Andreu Segura
