El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya des del 2008, any en què va superar els accidents de trànsit. Segons les últimes dades que recollia l’Institut Nacional d’Estadística, el 2019 van llevar-se la vida 3.671 persones. Aquell mateix any, el suïcidi es convertia per primera vegada en la primera causa de mort no natural entre els joves de 15 a 29 anys. Malgrat aquestes xifres alarmants, el suïcidi segueix sent un tabú en la societat i moltes vegades les famílies el viuen en silenci i sense ajuda.
«La realitat és que venim d’una societat catòlica on la mort per suïcidi estava jutjada. Som hereus d’aquest judici a algú que decideix llevar-se la vida», explica Clara Rubio, presidenta i una de les fundadores de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS). «La persona que mor per suïcidi no és que vulgui posar fi a la seva vida, sinó que el que vol és deixar de patir. Hem de centrar-nos en aquest malestar individual que pateix la persona i canviar l’òptica per poder trencar el tabú», defensa Rubio.
Ella ho sap de primera mà. La seva mare es va suïcidar ara fa 12 anys, després d’una temptativa prèvia i diferents diagnòstics de trastorn mental. D’aquell període en què va viure tot el procés de la malaltia de la seva mare en destaca la solitud. «Al final, per què es dona aquesta solitud? Perquè no ens sentim còmodes. Jo no em sentia còmode explicant al meu entorn que la meva mare s’havia intentat suïcidar. És difícil compartir aquesta situació. Podem entendre quan ingressen un familiar per un càncer o un accident de moto, però ens costa molt verbalitzar que un familiar està ingressat perquè ha volgut llevar-se la vida», assenyala Rubio.
I és que, precisament, verbalitzar la situació i trencar el tabú és la clau per a la prevenció del suïcidi. «El fet de parlar-ne obre l’oportunitat a informar-nos millor, a tenir més eines i recursos per poder afrontar aquesta situació i acompanyar a la persona que està patint», expressa la presidenta d’ACPS. El que a ella la va ajudar més per pair i processar la mort de la seva mare va ser parlar-ne i «fer tribu» amb el seu entorn. Això, juntament amb l’ajuda psicològica. «La meva psicòloga, que en aquell cas portava també la meva mare, em va ajudar a objectivar-ho tot, que a vegades és el que busquem en aquest tipus de morts. Em va ajudar a entendre el perquè de la decisió de la meva mare», explica.
Segons les últimes dades que recollia l’Institut Nacional d’Estadística, el 2019 van llevar-se la vida 3.671 persones.
Les causes del suïcidi són nombroses i complexes, associades a les situacions vitals de cada persona. Tot i això, hi ha alguns factors de risc que poden fer augmentar la probabilitat de conducta suïcidi. «En el 95% dels casos hi ha algun tipus de problema de salut mental associat. També hi ha altres factors de comorbiditat, com el consum d’alcohol o estupefaents, l’aïllament social, la pobresa precarietat econòmica… es tracta d’una mort multicausal», assenyala Rubio. Guillermo Mattioli, degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, afegeix també la manca d’una família i d’una xarxa vincular com un dels principals factors de vulnerabilitat, a més dels factors socioeconòmics i també demogràfics.
Acompanyar des de l’escolta activa
La detecció precoç de la conducta suïcida és clau per a la seva prevenció. Així doncs, cal estar ben atent a els possibles senyals d’alarma, que poden ser verbals -per exemple, que la persona manifesti la seva intenció de posar fi a la seva vida- o no verbals, com el fet que es produeix un canvi brusc de la conducta de la persona, derivant, per exemple, en l’aïllament. «L’entorn de la persona que manifesta una conducta suïcida té un paper preventiu molt rellevant. Té un rol limitat, perquè no podem controlar al 100% la conducta de l’altre, però alhora té un rol molt poderós i potent: estar allà, escoltar, acompanyar i donar suport, creant un vincle terapèutic amb la persona. Però per això les famílies necessiten eines i informació», sosté la presidenta de l’ACPS.
Aquest és precisament l’objectiu de l’ACPS, una entitat formada per un col·lectiu de professionals i voluntaris que han viscut la conducta suïcida en el seu entorn proper i que ofereixen la seva experiència com a eina d’acompanyament i conscienciació social.
Per a dur a terme un bon acompanyament a la persona que manifesta la conducta suïcida és important fer-ho des d’una perspectiva de l’escolta activa i sense jutjar el seu comportament. «Tenim moltes famílies que ens diuen: ‘Com pot ser? Si ho té tot!’. Hem d’acceptar la situació de l’altre i no invalidar els seus sentiments. Això ens ajudarà a connectar amb el seu dolor i a ajudar a aquella persona des d’una posició de proximitat. També pot ser útil acompanyar la persona amb accions i activitats que li puguin portar benestar i felicitat», remarca Rubio.
L’entorn de la persona que manifesta una conducta suïcida té un rol limitat, però alhora molt poderós: estar allà, escoltar, acompanyar i donar suport, creant un vincle terapèutic amb la persona.
La Covid i la seva petjada en la salut mental
Amb la pandèmia de la Covid-19 s’han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental. De fet, la majoria dels estudis sobre l’impacte del confinament reporten efectes psicològics negatius, incloent-hi, per exemple, l’aparició de símptomes d’estrès posttraumàtic. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut i ESADE, que ha avaluat l’impacte del confinament sobre la salut mental de la ciutadania de Catalunya, durant aquest període s’ha triplicat el percentatge de població que ha tingut simptomatologia de depressió o de malestar emocional.
«El context de la Covid ha fet incrementar els factors de risc per col·lectius que eren més vulnerables a poder patir una conducta o comportament suïcida. Ens ha portat més aïllament social, més situacions d’exclusió, una greu crisi socioeconòmica…», afirma la presidenta d’ACPS, qui també posa èmfasi en l’oportunitat que suposa pel que fa a la conscienciació social entorn la salut mental. «S’ha visibilitzat el fet que la salut mental és més rellevant del que pensem i té impactes en molts nivells -social, labora…-. És una oportunitat per parlar-ne més i combatre l’estigma», destaca.
Pel que fa a les xifres de suïcidis, les dades provisionals dels cinc primers mesos del 2020 indiquen una reducció respecte a l’any anterior, a causa del primer confinament. Tanmateix, han augmentat les autolesions i intents de suïcidi entre els joves. Segons alerta el Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, les temptatives de suïcidi i autolesió en població infantil i juvenil han augmentat un 250% a causa de la pandèmia.
Si ens fixem en el Codi Risc Suïcidi de Catalunya, un programa de prevenció que reporta les temptatives de suïcidi i habilitat un circuit per tractar aquests casos, podem observar que el 2020 es van veure incrementats els intents de suïcidi en un 27% entre els menors de 18 anys, passant de 473 intents de suïcidi el 2019 a 601 el 2020.
Segons alerta el Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid, les temptatives de suïcidi i autolesió en població infantil i juvenil han augmentat un 250% a causa de la pandèmia.
Davant d’aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar en marxa un nou servei de missatgeria instantània amb equips especialitzats per a la prevenció del suïcidi juvenil. Es tracta d’una de les actuacions de l’ampliació del pla de xoc extraordinari en salut mental que es va posar en marxa durant la primera onada de la crisi sanitària, que inclou accions com la creació de grups de suport emocional per a l’acompanyament en el dol i la posada en marxa del telèfon gratuït per a la prevenció del suïcidi (900 925 555), que funciona les 24 hores del dia.
«L’augment de les temptatives de suïcidi entre els més joves és un senyal d’alerta que hem d’escoltar amb proximitat, perquè està comprovat que en 9 de cada 10 suïcidis hi ha hagut un intent previ», assenyala Rubio. Segons explica, aquests intents de suïcidi entre la població jove tenen molt a veure amb el context individual i vital que estan vivint. «Han vist reduïda la seva vida social en un moment on estan construint la seva identitat, el seu futur… la Covid ha afectat de forma directa en la seva projecció de vida i les seves expectatives personals i laborals», destaca.
Segons el degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Guillermo Mattioli, la prevenció de les conductes suïcides ha de començar ben aviat. «El suïcidi és fruit d’un procés d’experiències desagradables que aboquen a un atzucac. La prevenció comença molt abans d’aquest atzucac. Comença per ensenyar a parlar d’emocions a les escoles, per plans de prevenció… Quan una persona parla, se l’escolta i se l’acompanya es fa prevenció». En la mateixa línia s’expressa Clara Rubio, que incideix en la necessitat dotar al món educatiu d’eines per a la detecció precoç.
Falten recursos i professionals a la sanitat pública
Davant la demanda creixent de suport psicològic derivada de la pandèmia, el sistema de salut està infradotat d’especialistes en aquest àmbit. «La sanitat pública, que ja era precària, no ha pogut fer-se càrrec de la demanada com seria desitjable. Fan falta més professionals, personal qualificat que sàpiga acompanyar i fer psicoteràpia. El nombre de professionals puja molt lentament, perquè surten molt poques places cada any», sosté Mattioli.
L’Associació Catalana de Psicologia General Sanitària alerta que la situació d’atenció a la salut mental es troba molt per sota de la mitjana europea, amb una ràtio de sis professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea se situa en 18 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants.
«Els familiars i les persones que pateixen aquestes situacions de patiment psicològic arriben a un nivell de desesperança molt alt. Només es produeix un ingrés en situacions molt crítiques, si no, no es prioritza», explica la fundadora de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. «No podem demanar a la gent que busqui ajuda quan ho necessiti si després no estem preparats per absorbir tota aquesta demanda», afegeix.
Hi ha d’haver un tractament psicològic, social i sociosanitari molt més ampli que acompanyi la realitat d’aquesta persona que està patint. Amb medicació exclusivament no aconseguim ajudar a la persona.
Segons Rubio, la salut mental està a anys llum d’altres especialitzats i, moltes vegades, el que es fa és medicalitzar, i no anar a l’arrel del patiment de la persona. «No dic que no sigui necessari medicalitzar, però sí que és veritat que molts cops no es dona una atenció de qualitat fins que no hi ha una situació és molt crítica i no ens enfoquem prou en la prevenció i l’acompanyament», explica. «Hi ha d’haver un tractament psicològic, social i sociosanitari molt més ampli que acompanyi la realitat d’aquesta persona que està patint. Amb medicació exclusivament no aconseguim ajudar a la persona».
Salut presenta el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya
El dijous dia 9 de setembre el Departament de Salut va presentar el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025. Amb un pressupost de 15 milions d’euros, té per objectiu reduir el 2030 la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris. Una de les principals línies d’actuació del Pla serà la de promoure mesures de prevenció i control de la conducta suïcida per tal de donar una resposta adequada a cada situació i rebaixar l’estigma de la societat respecte al suïcidi.
El nou Pla, que ha comptat amb la participació d’uns 300 professionals de diferents àmbits, també incorporarà l’atenció als supervivents, a la família i als professionals, i activarà els circuits de derivació a recursos de suport comunitaris, com ara les entitats de supervivents. A més, potenciarà els punts d’activació i la millora de la qualitat del Codi Risc Suïcidi, un instrument pioner vigent des del 2014, per al monitoratge i seguiment de les persones amb conductes suïcides.
Durant la presentació del Pla, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va remarcar que “cal trencar tabús i fer més èmfasi en l’acompanyament i el suport, tant als mateixos supervivents, com al seu entorn”.
La presidenta fundadora de l’Associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), Cecília Borràs, va subratllar que «el Pla també contempla la postvenció, que són aquelles activitats desenvolupades per o amb els familiars supervivents per tal de facilitar la seva recuperació i també prevenir comportaments suïcides».
Aquesta mateixa entitat presenta, en el marc del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, la campanya «Obre els ulls. Apropa’t. Parla», en la que voluntaris de la DSAS, supervivents a la mort per suïcidi, oferiran al públic informació sobre la prevenció del suïcidi. La campanya té l’objectiu de canviar falses idees o mites que envolten el suïcidi i, alhora, informar sobre els signes d’alerta que poden ajudar a detectar persones en risc.
Les entitats i col·legis professionals exigeixen un pla nacional de prevenció del suïcidi
El Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs considera urgent la posada en marxa d’un pla nacional de prevenció del suïcidi, ja que defensa que la prevenció és la principal via d’abordatge d’aquest problema de salut pública.
Aquest organisme insisteix des de fa anys en la necessitat de dissenyar i implementar una estratègia multidisciplinària i coordinada que ofereixi una resposta integral a les persones que experimenten comportaments suïcides i que reflecteixi un compromís clar per part dels governs respecte d’aquest problema.
«Sens dubte, és completament necessari un pla nacional de prevenció del suïcidi que integri les iniciatives que hi ha en l’àmbit de les comunitats autònomes i que incorpori una mirada transversal i multisectorial sobre el suïcidi. Perquè la prevenció és cosa de tots», remarca Guillermo Mattioli.
