“Pan-dèmia. Ho diu el nom: és global”. El president de l’Associació Espanyola de Vacunologia i cap d’Epidemiologia del Servei Canari de Salut, Amós García, comença l’entrevista recordant el significat de la paraula més repetida en l’últim any i mig. El preocupa que l’haguem oblidat, vist el desigual repartiment de les vacunes de la Covid-19.
“És una qüestió ètica, és inacceptable que només l’1% de la gent en països de baixos ingressos estigui vacunada”, lamenta García. Acaba de ser nomenat representant espanyol de Comitè Permanent de l’OMS per a Europa, l’objectiu del qual serà reforçar aquesta faceta global de la salut. Tot i això, diu estar orgullós que Espanya hagi vacunat amb eficàcia al mateix temps que se situava entre els països que més dosis donen.
One health (‘una salut’, en anglès) és un concepte que la pandèmia ha posat de moda i que fa referència a la necessitat d’entendre la salut humana, animal i ambiental en conjunt. També “sindèmia“, combinació d’epidèmies que es retroalimenten i que en el cas de la Covid-19 té un cognom clar: desigualtat.
“Com que no comencem a reflexionar sobre aquests condicionants se seguiran reproduint en el futur, no en tinc cap dubte”, diu García, expresident d’Unicef Canàries. “Aquí hi ha el canvi climàtic, que a més és un potenciador per al sorgiment de futures pandèmies; aquí hi ha la pobresa, que és un factor clau en la possibilitat d’expansió de malalties transmissibles”.
És inacceptable que només l’1% de la gent en països de baixos ingressos estigui vacunada
Al final de l’entrevista, davant l’obligatòria pregunta de si vol afegir alguna cosa més, García aprofita per recordar-nos que es commemoren tres dècades des de la publicació en dues parts del disc Use your Illusion de Guns N ‘Roses. “Sempre acabo dient que sóc un vell rocker, i això té una clara lògica científica, perquè per treballar en salut pública i epidemiologia cal posar-se molt rock & roll”.
Dosi de reforç i addicionals
Què opina de la decisió de l’EMA de regular les dosis addicionals i de reforç?
Ha reforçat la idea de la dosi addicional en uns determinats perfils de la població que tenen un estat d’immunosupressió i gent gran en residències, perquè en ells la resposta no és robusta. Això no és una cosa nova, passa amb altres vacunes.
L’altre cosa que ha dit és que en edats a partir de 18 anys l’administració [d’una tercera dosi] als sis mesos de la primera punxada és segura i efectiva. És important aclarir que l’EMA és un òrgan regulador del medicament. No recomana: regula. El que ha regulat és que la vacuna de Pfizer es pot administrar amb seguretat i efectivitat en els grups de 18 anys en endavant. La decisió la deixa en mans de cada país, la recomanació correspon a les seves autoritats sanitàries.
Hauria Espanya aplicar aquestes dosis de reforç?
Espanya podria començar a plantejar el debat d’implementar aquesta dosi de reforç sobre persones que han tingut una bona resposta però que són més grans. Ja es veuria l’edat: a partir de 60, 65, 70… En envellir, el nostre sistema immunitari entra en immunosenescència i funciona pitjor. Entre 18 i 60 anys no ho veig perquè la resposta és potent i no hi ha una situació epidèmica preocupant ara mateix al nostre país. A més, com diu l’OMS, per donar terceres dosi als que no hi ha evidències sòlides que es beneficiïn, millor vacunem a persones en països en vies de desenvolupament.
Però Estats Units acaba d’aprovar una tercera dosi pràcticament universal. Caldrà?
Cal diferenciar una cosa molt important: no és el mateix una tercera dosi que una dosi addicional. Una tercera dosi és necessària quan t’adones, quan implementes la vacuna, que amb dos no aconsegueixes la protecció adequada. Això tindria un caràcter universal i si es decideix s’ha de donar a tots els que s’han posat les dues primeres.
Hi ha evidència científica en aquests moments que justifiqui la tercera dosi? Jo crec que, de moment, no.
Una altra cosa és una dosi addicional. Aquesta s’aplica a uns col·lectius concrets en els quals, pel seu estat de salut -ja sigui la immunosupressió o la immunosenescència provocada per la vellesa-, no s’origina una protecció robusta amb la pauta normalitzada. Crec que hi ha evidència científica clara que garanteix aquesta dosi addicional en aquests perfils: en immunodeprimits i possiblement en ancians que visquin en residències.
Hi ha evidència científica en aquests moments que justifiqui la tercera dosi? Jo crec que, de moment, no. La reflexió que hem de fer és que els països desenvolupats estem parlant de posar una tercera dosi universal sense que hi hagi encara evidència científica suficient i ens oblidem que hi ha països que estan demanant posar la primera a qui no en té cap. Insisteixo: som en una pandèmia.
Oblidem que aquest és un debat en el qual es barregen els interessos de farmacèutiques i governs?
[Riu] Jo no m’atreveixo a assegurar això i prefereixo centrar-me en l’evidència científica.
Ja que algunes persones necessiten aquesta dosi “addicional”, podria ser necessària la vacunació anual de certs col·lectius?
Encara no se sap, però és una possibilitat. Dependrà molt de com consolidem la fase final de la pandèmia. El SARS-CoV-2 ha vingut per quedar-se i el que hem de fer és convertir-lo en un dels múltiples virus amb els quals convivim habitualment. Eliminar la cara més amarga, terrible i dramàtica que hem tingut fins ara: les UCI, les hospitalitzacions i les morts.
El SARS-CoV-2 ha vingut per quedar-se i el que hem de fer és convertir-lo en un dels múltiples virus amb els quals convivim habitualment.
Un cop vegem la durada de la resposta protectora de la vacuna, potser hi ha la possibilitat d’una dosi de tant en tant. No ho sé, perquè encara no hi ha informació al respecte. A tota la població? Jo crec que només seria necessària en aquells més vulnerables amb un major risc de tenir complicacions, però encara no hi ha prou dades al respecte.
Tindrà Janssen una segona dosi?
Està en estudi i no m’atreveixo a dir res al respecte. Ho està estudiant la Ponència de Vacunes i veurem què es decideix. En aquests moments no et dic ni una cosa ni l’altra.
Però hi ha certa preocupació entre els que van rebre aquesta vacuna. Estan menys protegits?
En principi no tenen motiu per a la preocupació: que s’estigui estudiant la segona dosi no vol dir que amb la primera estiguin desprotegits. La segona dosi s’aplicaria per garantir una resposta protectora a llarg termini, però ara estan perfectament protegits. Que es quedin tranquils i, si es pren la decisió de donar una segona dosi, la rebran.
Calma, paciència i prudència
A quins reptes s’enfronta la salut global més enllà de la pandèmia?
Cal lluitar contra la pobresa, contra l’escalfament global, modificar aspectes de la relació de l’ésser humà amb els animals que poden estar condicionant l’aparició de noves pandèmies. És un conglomerat de circumstàncies que se seguiran produint en la post pandèmia i hem de ser conscients.
Quan va esclatar la pandèmia teníem un sistema sanitari afeblit per les retallades des de la crisi econòmica de 2008. Cal reforçar-lo, cuidar-lo, mimar-lo i treballar perquè els països en vies de desenvolupament també en tinguin un de decent. Això va en el context de lluitar també contra la pobresa. Són elements de reflexió que hem de plantejar-nos, sempre amb una visió global.
Una de les coses que més he trobat a faltar al nostre país és la manca de capacitat que han tingut les forces polítiques de tenir un discurs comú entre elles i adequat a la situació.
Els seus missatges a Twitter sempre comencen amb “calma, paciència i prudència”. Ha faltat tot això en la gestió de la pandèmia?
Una de les coses que més he trobat a faltar al nostre país és la manca de capacitat que han tingut les forces polítiques de tenir un discurs comú entre elles i adequat a la situació. Em va resultar descoratjador veure que fins i tot la pandèmia entrava a formar part del debat polític, tirant-se-la a la cara els uns als altres quan estàvem parlant de la crisi sanitària més tremenda que ha tingut el món en els últims anys.
A vegades se’ns han demanat respostes immediates davant problemes nous. Al SARS-CoV-2 a mi no me l’havien presentat, ningú el coneixia ni sabia què podíem esperar d’ell, però es demanaven respostes immediates.
Això requeria d’un discurs comú que portés calma a la ciutadania, que estava inquieta davant un problema nou i desconegut. Això em va portar a posar-lo en tots els meus tuits: calma, perquè no estàvem davant la fi del món; paciència, perquè no se solucionaria en dos dies; prudència, perquè anava a ser l’element clau que havia de configurar les intervencions.
Hem anat donant batzegades durant tota la pandèmia per culpa d’això?
Parafrasejo a un dels meus poetes preferits, Mario Benedetti, que deia: “Quan crèiem que teníem totes les respostes, van canviar totes les preguntes”. Amb això intento dir-te que de vegades se’ns han demanat respostes immediates davant problemes nous. Al SARS-CoV-2 a mi no me l’havien presentat, ningú el coneixia ni sabia què podíem esperar d’ell, però es demanaven respostes immediates.
La ciència navega en incertesa, que es va consolidant en espais de certesa conforme va arribant l’evidència. El dubte és l’element clau per avançar en ciència i en aquest procés poden haver canvis en el coneixement que vas obtenint.
Per això jo dic que calia ser molt prudents sempre, també a l’hora de traslladar el discurs, perquè el que avui és A, demà la ciència t’ho pot convertir en B i passat en C. Per això hi ha hagut molts problemes en els processos de comunicació de la situació de la pandèmia.
Com ha estat treballar sense descans i, a sobre, rebre insults i amenaces?
Forma part de la faceta més truculenta de la pandèmia i és profundament desagradable i de vegades preocupant, però al final has d’assumir-ho. Els insults a través de les xarxes no els comprenc, però és internet. Quan et comencen a amenaçar de mort fins al punt d’haver de posar una denúncia… Em deien “tic, tac, tic, tac, et falta poc pel judici final, tic tac”.
Després vas passejant pel carrer amb la teva dona i una parella et comença a cridar “assassí de les vacunes” i “venut”. Després, quan ho interioritzes amb tranquil·litat, t’adones que no és més que el resultat de la frustració que genera la manca d’arguments de pes.
Assolir la immunitat
Israel va compartir dades preocupants sobre la pèrdua d’efectivitat de les vacunes que després van resultar estar esbiaixats. Creu que hi ha motiu de preocupació?
A hores d’ara la durada de la resposta protectora de les vacunes és molt bona fins a set mesos després de la seva administració. Sobretot segueix tenint un valor clar en relació a les formes greus de la malaltia.
Em va resultar descoratjador veure que fins i tot la pandèmia entrava a formar part del debat polític.
Les vacunes no són esterilitzants: no eviten la infecció sinó que emmalalteixis amb un quadre greu. Assolir la immunitat col·lectiva amb una vacuna que no és esterilitzant és complicat. Es tracta de ser conscients que hem de vacunar el major nombre possible de persones per fer-li difícil la vida als virus. No totes les vacunes que posem són esterilitzants, però no veiem la malaltia davant de les quals estem intervenint. Per què? Perquè tenim unes cobertures elevadíssimes que persegueixen fer-li la vida difícil al microorganisme.
Li estem demanant massa a les vacunes de la Covid-19?
Els estem demanant massa perquè la pandèmia ens ha costat massa. Molts morts, ingressos hospitalaris, UCI desbordades, sanitaris fets pols, persones que han perdut la feina… Ens ha costat molt i per això possiblement els estem demanant més del que ens poden donar, i mira que ens estan donant.
Veu possible una temuda fuita vacunal pel qual les vacunes deixin de funcionar contra futures variants?
Ho veig molt complicat. Els coronavirus no tenen el mateix perfil que els virus de la grip. A més, tenim unes vacunes molt poderoses que han donat un resultat fantàstic. Veig molt difícil aquest escenari.
Alguns països han començat a vacunar nens i altres són més reticents, mentre Pfizer està a punt de demanar l’aprovació per a majors de 5 anys. Què n’opina d’això?
En aquest moment el tema dels nens crec que cal guardar-lo en un calaix perquè les vacunes disponibles encara no estan autoritzades per a ells. Que igual s’autoritzen al llarg d’aquest últim trimestre del l’any? No dic que no, però jo em plantejaria una vacunació universal en nens en funció de com estigui el pes de la pandèmia i sempre amb els ulls posats en els països en vies de desenvolupament.
Si l’epidèmia està controlada caldria replantejar-se si cal vacunar nens quan hi ha ciutadans sense protegir en altres llocs, perquè afortunadament l’impacte clínic que té el SARS-CoV-2 en els més petits no és tan important com en altres grups etaris.
Jo em plantejaria una vacunació universal en nens en funció de com estigui el pes de la pandèmia i sempre amb els ulls posats en els països en vies de desenvolupament.
Un altre dels motius per vacunar els nens és que actuïn de difusors als adults, i llavors els vacunes per evitar-ho. Jo sempre dic que prefereixo vacunar els adults, que són els que tenen el problema, però es poden establir polítiques mixtes si realment són difusors, però no sembla que aquest sigui el problema.
Si la pandèmia no s’aconsegueix mitigar i necessitem tenir més gent vacunada seria un altre escenari i aquí també hauríem de valorar-lo. No ho rebutjo, però a hores d’ara estem anant bé i s’està començant a sentir l’impacte de la vacunació en el desenvolupament de la pandèmia.
Comentava la importància de ser prudents. Hem entès bé el principi de precaució durant la pandèmia?
Si ho haguéssim entès bé no haguéssim tingut cinc onades. La segona onada sorgeix a Espanya perquè sembla que estem recuperant una altra vegada la normalitat que havíem perdut i ens relaxem en aspectes que no ens hauríem d’haver relaxat. Vam oblidar una cosa molt important: que el SARS-CoV-2 seguia estant present, i això va ser un element important.
D’alguna manera, si hem tingut cinc onades és perquè a vegades ens hem oblidat que el problema seguia sent el mateix. És un microorganisme que està allà.
