Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals destaquen una menor mortalitat prematura, una esperança de vida més elevada, menys problemes de salut mental, menor incidència de malalties cardiovasculars i una millor funció cognitiva en infants i gent gran. Així mateix, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll i faciliten la pràctica d’exercici i la interacció social. Basant-se en aquests beneficis, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.
Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l’OMS pel que fa a proximitat i accessibilitat a espais verds. Les dades s’han donat a conèixer a través d’una publicació a The Lancet Planetary Health i la llista elaborada es pot consultar a través del web www.isglobalranking.org.
Per calcular l’espai verd existent en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. Aquest índex té en compte qualsevol tipus de vegetació i s’obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit. Donat que el tipus de vegetació és variable entre ciutats i regions i no totes tenen el mateix tipus de verd, l’equip va traduir la recomanació de l’OMS a un valor de NDVI específic per a cada ciutat.
Usant una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per grans meta-anàlisis publicades amb anterioritat, l’equip investiagador va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS.
Manca d’accés als espais verds
Els resultats generals per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. “Els resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat”, comenta Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. L’impacte desigual, a més, no és només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees i barris d’una mateixa ciutat.
La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga.
“Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs”, assenyala Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.