A les aules de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, els futurs metges aprenen a detectar i tractar malalties. Adquireixen el coneixement après de l’estudi, al llarg dels anys, de les patologies i disfuncions que es desenvolupen en un cos humà. Així s’han pogut anar establint mètodes i protocols a seguir, compartits i acordats per la comunitat científica i mèdica internacional. De tot el que sabem avui per procurar-nos salut, hi ha un punt de partida ineludible: les donacions del cos o fragments d’ell per al seu estudi, com ara el cervell, un dels sistemes més complexos de l’organisme.
Donar el cervell per a l’estudi científic, tant si es pateix alguna malaltia com si no, és posar en mans dels investigadors la clau d’entrada a una veritable capsa de Pandora: l’origen de moltes malalties i resposta de molts perquès. Interactuar amb els cúmuls de proteïnes que donen pas a l’Alzheimer, saber què les fa aparèixer; quines àrees del cervell queden afectades, i com, després de patir un ictus, però també com s’activen i desactiven les emocions; què és diferent en el cervell d’una persona amb addicions, o bé si determinats comportaments i reaccions deixen rastre en una àrea cerebral concreta són només alguns dels misteris que es comencen a resoldre observant i interaccionant amb un cervell. La curiositat, les sospites, el talent i el saber fer científic van ajuntant peces del trencaclosques que explica la causa de certes malalties i trastorns.
Tot això es pot fer gràcies al teixit neurològic del cervell i la medul·la espinal com el que es custodia al Banc de Teixits Neurològics de l’Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS), ubicat al soterrani del mateix edifici de la facultat de Medicina. Uns pisos per sota d’on es transmet als alumnes el perquè de les malalties, hi ha uns espais destinats a la recepció, preparació i conservació de mostres de teixit per estudiar tot allò que el cervell ens pot explicar sobre afectacions vinculades, o que s’originen en ell.
L’any 1989, els professors Eduardo Tolosa i Félix Francisco Cruz-Sánchez van crear el banc de teixits neurològics del Clínic, el primer que hi va haver a Catalunya. El van posar en marxa per obtenir i mantenir mostres de teixits nerviosos de pacients morts arran d’una malaltia degenerativa, i cedir-les als investigadors d’aquesta àrea de recerca. Avui, el fons de conservació de mostres d’aquest banc compta amb uns 2.000 cervells i medul·les espinals de persones que van patir alguna malaltia neurològica d’un ampli ventall, com l’Alzheimer, que és la malaltia present en el 40% de les mostres que hi ha al banc. També n’hi ha de pacients amb Parkinson, ELA (esclerosi lateral amiotròfica), demència de cossos de Lewy, malaltia de Creutzfeldt-Jakob i de Huntingtonmb. Les mostres cobreixen moltes de les principals malalties neurològiques presents en la nostra societat.
El banc és un fons de conservació de teixit nerviós (cervell i medul·la espinal) confeccionat amb les aportacions de donants difunts amb o sense malalties neurològiques, mostres que faciliten la recerca sobre patologies per tractar de millorar diagnòstic i assistència. Les mostres es conserven congelades, criopreservades i parafinades. El banc forma part de la xarxa europea de bancs Brain-Net Europe i és centre de referència per al diagnòstic neuropatològic post-mortem de malalaties priòniques humanes a Catalunya. En l’actualitat, segons precisa la coordinadora del Banc de Teixits Neurològics del Clínic, Gemma Aragonès, “hi ha 42 grups d’investigació que treballen amb mostres facilitades per aquest banc, uns 10 dels quals són de l’estranger. Tenim molta sol·licitud de països com Noruega, Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya, Nova Zelanda o el Japó”. Amb les mostres del banc estudien temes com el trastorn del moviment, les demències o els trastorns del son. “El grup que estudia el Parkinson és molt potent”, destaca Aragonès.
L’Anna Antonell és investigadora de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. És una de les científiques que estudia les diferents àrees del cervell, les connexions nervioses o l’expressió dels gens en les cèl·lules. “No tot es fa a través del microscopi” –puntualitza-. “Gràcies a la bioinformàtica, sobre una determinada mostra que podem tenyir, per exemple, un làser d’un programa informàtic capta les diferents expressions de fluorescència que apareixen en els diversos punts de la mostra”, explica Antonell.
En les malalties neurològiques s’ha vist com cadascuna d’elles té uns dipòsits anormals d’alguna proteïna. En el cas de l’Alzheimer, són la Beta amiloide i la Tau. La donació d’un cervell de pacients que moren presentant aquesta malaltia permet interaccionar amb aquests cúmuls i extreure’n informació. Però, tal com ens recorda la neuròloga del banc de teixits neurològics del Clínic i la unitat d’Alzheimer d’aquest hospital, Laura Molina, “interessa molt que persones sense afectació de malaltia neurològica facin també la donació de cervell per poder disposar del grup de control i fer la comparativa entre un cervell malalt i un altre de sa”. “Així podem mirar mostres semblants de teixit cerebral d’una mateixa àrea també de persones sanes”, afegeix la investigadora Anna Antonell.
Una de les limitacions que Antonell comenta sobre l’estudi del cervell és que només es pugui obtenir després de morir, perquè una inflamació derivada de la mort pot condicionar, en alguns casos, l’expressió dels gens. Un altre desavantatge és que la majoria de cervells que es donen de persones afectades amb malaltia ja la tenen en fase avançada en el moment de morir, i això no ens permet veure els canvis que es van produint en el cervell”, diu.
Biobancs, reservoris de mostres per investigar
El Banc de Teixits Neurològics del Clínic és només una de les tres àrees del Biobanc de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Clínic de Barcelona. Les altres dues àrees són el Banc de Tumors i Col·lecions d’Anatomia Patològica i el Banc de mostres derivades de sang i altres fluids.
Els biobancs són la principal font de mostres biològiques per dur a terme les investigacions científiques. A Catalunya n’hi ha una quinzena i depenen dels instituts de recerca dels hospitals. “Un biobanc és un òrgan gestionador, una estructura científica de suport a la recerca, que posa a disposició dels investigadors mostres de pacients, donants”, exposa l’Aina Rodríguez, coordinadora del biobanc de l’Hospital Clínic de Barcelona i cap de les plataformes científiques de l’IDIBAPS.
Tal com s’explica al Canal Salut de la Generalitat, el Reial decret 1716/2011 estableix els requisits bàsics d’autorització i funcionament dels biobancs amb fins de recerca biomèdica i del tractament de les mostres biològiques d’origen humà, i regula el funcionament i l’organització del Registre nacional de biobancs.
A Catalunya, tenen banc de teixits neurològics, a més del biobanc de l’Hospital Clínic, el del Vall d’Hebron, el de Bellvitge i el creat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, però que actualment està inactiu. Els biobancs són reservoris de teixit neurològic i líquid cefaloraquídic (extret de la medul·la espinal o del que envolta el cervell i el protegeix, que es localitza a l’encèfal), amb mostres disponibles per a projectes de recerca. Per accedir-hi, els investigadors han de passar una supervisió de les peticions per assegurar que s’ajustin a un estudi coherent i que no es repeteixin estudis, per no duplicar. Un comitè ètic i científic que treballa amb cada biobanc revisa tota sol·licitud de mostres i els seus objectius, però prèviament cada científic ha de tenir ja aprovada la seva proposta per un comitè ètic.
Saber més dels trastorns mentals
Amb l’objectiu que el Parc Sanitari Sant Joan de Déu esdevingués un referent en l’estudi i la investigació de l’esquizofrènia i altres trastorns mentals greus, l’any 2004 es va crear el Banc de Teixits Neurològics d’aquesta institució. Va ser gràcies al finançament de la Fundació La Marató de TV3, el CIBERSAM (Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa en Salut Mental), RETICS (Redes Temáticas de Investigación Cooperativa Sanitaria), Farmaindustria i als convenis de col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, el Servei de Neuropatologia de l’Hospital Bellvitge i els Serveis Funeraris Integrals. La finalitat era obtenir dades clíniques i mostres biològiques de pacients amb un trastorn mental greu. Durant els darrers 15 anys s’han recollit mostres biològiques i dades clíniques de més de 100 pacients, anonimitzades, que es troben emmagatzemades i congelades a -80 °C. En relació amb aquestes mostres, s’han publicat nombrosos estudis. Però, tal com expliquen al seu espai en línia, el banc actualment no disposa de finançament per al seu funcionament i obren la porta a contribucions per al seu manteniment.
Com donar el nostre cervell
Des dels seus portals en línia, els diferents biobancs informen de com fer donació del seu cos o parts d’ell com a material útil i necessari per a la recerca. En tot cas, per a la seva utilització, hi ha d’haver un consentiment informat signat que ho autoritzi, del mateix pacient donant on consti també una persona representant per a procedir a la donació en el moment de la defunció. I la donació també la pot fer la família. “La majoria de les nostres mostres cerebrals procedeixen de donacions que vénen d’autòpsies a persones que han mort a l’hospital, i és la seva família la que signa el consentiment autoritzat per cedir teixits i que els puguem emmagatzemar per a recerca. També poden procedir de testaments vitals o voluntats anticipades que recullen, en vida, la voluntat de donar-ho”, explica la coordinadora del Biobanc IDIBELL-HUB-ICO, Laura Arregui. Part d’aquests teixits –diu- es fan servir per tancar el diagnòstic del mateix pacient, en el procés de l’autòpsia. Els excedents de teixit es destinen a la investigació. “El biobanc fa d’intermediari entre la part assistencial dels pacients i la recerca”, afegeix Arregui. Actualment, al biobanc que ella coordina hi ha 11 grups d’investigació en diferents àmbits de les neurociències.
“La donació és anònima, altruista i voluntària”, tal com precisen al web del Biobanc de l’Hospital de Bellvitge, on es facilita també el contacte per demanar tota la informació a qui vulgui fer-se donant. Es pot fer adreçant-se a qualsevol Biobanc. En la pàgina del Banc de teixits de l’IDIBAPS detalla com es procedeix en el cas de la donació de cervell o medul·la espinal (teixit nerviós), i al web de Transplantaments de la Generalitat s’informa sobre tota mena de donacions, en vida i després de la mort.