Les morts per ictus augmentaran un 45% a Europa en els propers 10 anys i les discapacitats per aquesta malaltia s’incrementaran en un 25%, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) fetes públiques amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus el 29 d’octubre.
Al conjunt del planeta, es preveu que més de 12 milions de persones patiran un ictus i 6,5 milions moriran per aquesta malaltia. Només a Espanya, unes 110.000 persones pateixen un ictus cada any, el 15% dels casos acaben en mort i un 30% queda en situació de dependència funcional.
A Espanya, l’ictus és la primera causa de mortalitat en les dones i la segona en els homes, a més de ser la primera causa de discapacitat tant per a ells com per a elles, de manera que més de 350.000 persones tenen algun tipus de limitació a causa d’aquesta malaltia.
La coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, la doctora Mar Castellanos, assenyala que “l’ictus es produeix com a conseqüència de l’alteració del flux sanguini que arriba al cervell. En més del 80% dels casos, la causa és l’obstrucció d’algun dels vasos que subministren sang al cervell, generalment per un coàgul: és el que es denomina ictus isquèmic. Però també pot produir-se pel trencament en algun d’aquests vasos: és el que anomenem ictus hemorràgic”.
L’ictus és una emergència mèdica perquè com més ràpid s’accedeixi a la detecció i es facin les proves, més fàcil serà trobar el tractament adequat i més augmenten les possibilitats de sobreviure sense seqüeles importants. S’estima que 1 de cada 4 persones adultes patirà un ictus durant la seva vida, però a Espanya només la meitat de la població sabria reconèixer els símptomes.
Signes d’alerta
Entre aquests símptomes, trobem la pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos, que acostuma a ser una meitat del cos, la cara o les extremitats. També hi ha les dificultats per parlar o entendre el llenguatge, la pèrdua ràpida de visió, la descoordinació o el desequilibri o mals de caps molt intensos.
Segons explica Castellanos, “generalment es produeixen de forma brusca i inesperada i, tot i que habitualment els pacients acostumen a experimentar diversos d’aquests símptomes, només amb identificar un d’ells és motiu suficient perquè truqui al 112”. Per aquest motiu, la campanya del Dia Mundial de l’Ictus se centra en augmentar el coneixement d’aquests senyals entre la població.
El 60% dels casos d’ictus es produeixen en persones de menys de 70 anys, i el 16% en persones de menys de 50 anys. Entre els factors de risc, hi ha la pressió arterial alta, el tabaquisme, la inactivitat física, la dieta poc saludable, l’obesitat, el consum excessiu d’alcohol, la genètica i l’estrès. Segons els experts, controlant adequadament els factors de risc modificables es podria prevenir fins a un 90% dels casos d’ictus.
Només sobreviure no és un èxit
Per part seva, el cap de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, el doctor Joan Martí-Fàbregas, remarca que “l’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida, de manera que els pacients tornin a ser funcionalment dependents”.
“Quant més aviat arriba el pacient a l’hospital, més podem fer per ell. Hem de poder revertir el procés i evitar possibles seqüeles per assolir una màxima capacitat de recuperació, és a dir, que el pacient torni a fer tot el que feia abans a nivell laboral, social, personal… Sobreviure no és un èxit, sí fer-ho amb qualitat de vida”, afegeix.
Per al doctor, és essencial tenir un equip d’experts de diferents branques, com ara infermeria, urgències, fisioteràpia i logopèdia i, en aquest sentit, posa en valor la Comissió Multidisciplinària de l’Ictus del centre hospitalari, així com el protocol d’actuació urgent Codi Ictus compartit per 29 hospitals catalans.
Martí-Fàbregas també aposta per la prevenció i factors que es poden canviar, com el sedentarisme, el tabaquisme, la hipertensió arterial o l’obesitat.