L’artista canari Quevedo —també conegut com el de “Quéeeeedate“, èxit d’estiu al costat del productor de moda Bizarrap— es feia viral pel seu nou pentinat. No té res estrany, és un com el que porten el 90% dels nois joves, un degradat amb el cabell més llarg en el tupè. En el vídeo pujat pel seu perruquer, a més de veure’s al cantant amb una cara seriosa que ha acabat generant riures en la comunitat virtual, hi ha una cosa particular: té vermellors per tot el coll. Twitter no ha trigat molt a fer la seva màgia, i és que si el video de Quevedo a la perruqueria era trend, s’ha disparat més encara quan saltava la notícia que l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia anunciava l’existència d’un brot de tinya en les perruqueries per tot el país.
La tendència com a propagadora del fong
La tinya pot formar part d’un procés de zoonosi —infecció d’animals a humans—, però es més comú la propagació directament entre humans. El contacte físic amb una persona contagiada és suficient per a contreure el fong, però també el contacte amb eines, roba, o qualsevol element que hagi passat per una persona amb tinya. Aquest últim element és el que ha facilitat la propagació del fong per les perruqueries, i és que els talls degradats —que estan molt de moda— requereixen un manteniment exhaustiu. Tanta gent assistint amb freqüència a repassar-se i màquines d’afaitar mal desinfectades han estat l’espurna que han encès la metxa sense fre.
Una espècie de fongs dermatòfits són els culpables del contagi. Segons el Control de Qualitat SEIMC, la principal característica d’ells és que envaeixen les capes superficials queratinitzades de la pell, pèls i ungles. No és perillosa, però si no es tracta, pot generar dolor, irritació, butllofes i duresa en la pell, a més de propagar-se per més parts del cos. En aquest cas, es requeriria antibiòtic per a pal·liar la situació. Amb un tractament antifúngic adequat —fins i tot amb suport de pomades i locions que no requereixen recepta mèdica—, la tinya deixa de ser contagiosa en unes 48h, i s’elimina per complet entre les dues i les quatre setmanes.
De l'”Hospital de la Tinya” a solucions farmacèutiques
En un estudi del Departament de Dermatologia de l’Hospital General de Mèxic daten el primer cas conegut de tinya en el 30 a.c., amb una inflamació del cuir cabellut i sortida de material purulent —drenatge de color groc o similars que surt d’una ferida infectada—. Es coneix així la tinya com Quèrion de Cels, ja que aquest primer diagnòstic datat va ser a Cels, enciclopedista i escriptor. El que ara és un contagi sense gravetat, va ser un veritable problema de salut pública per allà en el segle XIX, quan era titllat d’epidèmia. Els seus antecedents apunten al fet que els europeus introduïssin el fong al continent americà amb la colonització. Actualment, la tinya —exceptuant el “brot dels degradats”— es propaga principalment en nens, ja que les modificacions en el pH i increment d’àcids grassos en el cuir cabellut amb l’adultesa actuen com a capa protectora.
Si bé ara veiem aquesta propagació com una cosa “anecdòtica” —cal no oblidar que el fet que no sigui greu no li treu gravetat—, va haver-hi èpoques en les quals el fong podia arribar a l’extrem. Exemple d’això és l'”Hospital de la Tinya” —el nom real de la qual és Hospital de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa—, en el qual fins ben entrat el segle XX es dedicaven de manera monogràfica a atendre pacients tinyosos. En el centre sanitari es van datar 4 tipus diferents de tinya de diferents gravetats, i les quals han mutat molt fins a l’actualitat: la modalitat més greu requeria un any o fins i tot més per a sanar.
