A les terribles retallades a la sanitat pública del 2010 d’en Boi Ruiz i convergència els hi hem d’agrair dos grans èxits. Un que molts activistes de diferents organitzacions i moviments socials confluíssim, ens coneguéssim, aprenguéssim molt de les experiències alienes, treballéssim en xarxa… I a poc a poc s’anés construint una camaraderia entranyable. I com a conseqüència quelcom inèdit, la unió de la gran majoria d’organitzacions i plataformes que lluiten per la defensa de la sanitat pública, primer en la Plataforma pel Dret a la Salut i posteriorment en la Marea Blanca de Catalunya.
El Pep Martí, recentment jubilat de la seva activitat com a traumatòleg, hi participava de forma discreta com membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) aportant-nos als altres activistes serenor, coneixement i experiència. En poc temps i per la seva capacitat de treball i de consens va anar esdevenint un element cabdal, un pal de paller d’aquests moviments unitaris.
Premi en l’excel·lència professional pel Col·legi de Metges, director mèdic de Vall d’Hebron, activista compromès amb la sanitat pública i la salut en el seu sentit més holístic i global, impulsor d’estudis i plataformes en defensa de la qualitat ambiental i especialment de l’aire, articulista prolífic, veí implicat al barri de gràcia i a Barcelona en Comú, assessor del grup parlamentari dels comuns la darrera dècada…
Hem tingut la immensa sort dels darrers quasi quinze anys de somiar amb tu la Sanitat Pública que Catalunya i tota la ciutadania mereix. Amb molta paciència, múltiples reunions i trobades. Aprenent moltíssim i treballant de valent en múltiples versions de propostes i documents, amb molta “escolta, seny i ciència” però sense pausa.
Encara fa uns dies amb vuitanta anys i la seva tenacitat i optimisme ens contagiava il·lusió en un curs del CAPS d’alt nivell i gratuït que havies organitzat per formar a activistes en com participar de manera constructiva i efectiva per aconseguir millores en la salut individual, comunitària i global. Quasi res! Descobrint, tot dinant un senzill menú d’hospital, que sent cirurgià i traumatòleg la teva tesi doctoral era de participació ciutadana en la salut… Que estaves col·laborant amb una tesi d’història del sistema sanitari públic de Catalunya… O que havies fet de pèrit mèdic en els judicis contra la central de Cercs, defensant les persones afectades per la contaminació… O les múltiples xerrades sobre salut i medi ambient que havies estat fent arreu…
Un imprescindible invisible. Un referent. Una sort per nosaltres, per les nostres organitzacions i pel país haver pogut gaudir de la teva expertesa, la teva humilitat, generositat, compromís i tracte afable.
Ja et trobem a faltar, Pep.
Una abraçada ben gran, i a tota la família i estimats.
1 comentari
Fa uns 30 anys va visitar a la meva mare i ens va sorprendre molt el seu tracte, era diferent dels altres que et despatxaven ràpid i només miren un tros del teu cos.
Després l’he trobat en concentracions, cursos, etc. sempre reivindicant el que és nostre: dret a la salut de qualitat per tothom.
Una gran persona i professional, respectuosa i empàtica. Tant de bò hi hagin més professionals com ell.